Obituari | Tòfol Pastor Noguera ‘Pífol’ (Manacor, 1920-2023)

Tòfol Pastor Noguera ‘Pífol’

Tòfol Pastor Noguera ‘Pífol’ / S. Sansó

Sebastià Sansó

Era la persona adequada per a explicar-ho tot en primera persona, perquè a més de ser tolerant i desenfadat mantenia una molt bona memòria, sense rancúnies. Per a Tòfol Pastor Noguera ‘Pífol’ (Manacor, 1920-2023), la persona i la memòria d’un segle a la ciutat de la fusta i les perles, la vida s’apagava aquest dimecres després d’uns dies hospitalitzat, als 103 anys (o 25 i tres quarts, perquè va nèixer el 29 de febrer i d’això sempre en feia broma).

‘Pífol’ va tirar pedres als falangistes i després va haver de combatre amb ells i en contra dels republicans a Menorca. Sent mosset de fuster va conèixer un guineà de dos anys que es convertiria en un dels seus millors amics, l’escriptor i cantautor Guillem d’Efak, gairebé omnipresent a cada anècdota d’adolescència i joventut.

Pífol va viure des de la restauració borbònica fins a la segona república, passant per la dictadura de Primo de Rivera. La Guerra Civil i el primer franquisme, la postguerra i la fam que el va fer espavilar per sobreviure, l’estrena de la pel·lícula Raza, la construcció del barri del Serralt, el canvi social i econòmic de la ciutat, la transició, el declivi de les perles…

Fou la mà dreta de Manuel Morales, director de les Perles Manacor (perquè la tenia de fusta, tornava a dir amb un somriure), actor de teatre a la Casa del Poble, caricaturista o regidor per Unió Mallorquina, en una legislatura que el va unir al PP i de la qual va arribar a dir que es va guanyar millors amics en l’oposició que en el propi pacte de govern.

“És una persona força contradictòria”, deia fa uns anys el periodista Antoni Tugores, autor de la seva biografia, “en el sentit que les seves amistats estaven per sobre de les ideologies que poguessin tenir”. I sense perdre mai el somriure i la ironia.

L' Ajuntament de Manacor va declarar Cristòfol Pastor i Noguera Fill predilecte de la ciutat de Manacor en el ple extraordinari celebrat el 12 de novembre passat per la seva contribució a l'àmbit cultural, artístic i social. Casat des de 1952 amb Margalida Llull, Pífol ha estat pare de dues filles, padrí de tres néts i repadrí.

Amant del teatre i actor còmic amateur, va participar a la vida cultural de Manacor des de ben jove. De la seva faceta de dibuixant ens queden centenars de retrats i caricatures i el disseny d'escuts i logotips de diferents clubs esportius i entitats manacorines.

“El llegat que Cristòfol Pastor i Noguera deixa a Manacor és impagable. El seu caràcter, el seu interès per engrescar la vida social i cultural de Manacor i la seva vitalitat l'han convertit en una persona molt estimada”, deia ahir el propi consistori en una nota de condol. Obra seva fou la desapareguda vorera del Palau, coneguda popularment com la 'dels peixos', que la reforma del Pla Mirall va fer desaparèixer.

A contrallum vermell del cel

vermell de l’horabaixa

el carro, a poc a poc,

em va portant a casa

Roda el món i ho fa bé

i un darrera l’altre

els segle fan coixí

a les hores que passen

A contrallum del sol

vermell de l’horabaixa

s’ha deturat el temps,

s’ha fet rodó el miracle,

el mul sap el camí

tant del cel com de casa

Guillem d’Efak