Día del Periodista 50% DTO. Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular: Per l'octubre la magrana madura

Una imatge de la lluna. Xisco Alario

La lluna d’octubre

Es creu que la lluna d’octubre és la més brillant de tot l’any, per l’estil de la de gener, i que té el domini damunt les set llunes següents, és a dir, que durant les set que segueixen hi haurà les mateixes característiques climàtiques que hi hagi en el seu curs. Si la lluna surt rodejada de niguls blanquinosos i prims, la sembra serà profitosa i les collites ben bones; si està entelada, és senyal de raons i bregues entre els homes; si surt lleganyosa i molt mesclada, s’interpreta com que les collites seran dolents, es morirà el bestiar i serà un any de fam i pesta.

Altres creences

La gent solia jurar per la lluna d’octubre -o la de gener-. Si no es complia el jurament, la lluna castigava la persona que l’havia posada en fals testimoni i se l’enduia i l’exposava a la vergonya de tothom. Per això molta gent creia veure en el relleu de la lluna la figura d’un home amb l’objecte o circumstància motiu del seu perjuri. Es creia que mirar la lluna feia tornar leprós -excepte durant el mes d’octubre-; i molts de pastors sempre duien una gorra quan sortien al vespre ja que la lluna els podia entrar dins el cap i tornar llunàtics. Al llarg d’aquest mes, les bruixes tenen molta més força i presència.

Sant Lluc (18)

El nom, d’origen llatí (lucius), significa “lluminós”. Va viure al s. I, a Antioquia. És el protector de cirurgians, metges, vidriers, miniaturistes, notaris, escriptors i pintors. Se’l representa mentre escriu l’Evangeli o pinta la Verge; entre els seus atributs: el llibre i el bou alat, símbol que li varen dedicar els exegetes -estudiosos de la Bíblia- del s. III, ja que el seu Evangeli comença amb el sacrifici de Zacaries. És l’autor del tercer Evangeli, escrit devers l’any 70, i dels Fets dels Apòstols. Fou deixeble i col·laborador de sant Pau a qui acompanyà en alguns viatges. Segurament era metge, i/o pintor: sembla que va realitzar el primer retrat de la Verge, difós als s. XV i XVI en l’art flamenc. Es conserven diversos quadres de la Verge -a l’església de Sant Agustí, de Roma-, atribuïts a l’Evangelista.

Santa Irene (20)

Va néixer a Portugal al s. VII. Fou una jove màrtir portuguesa de l’època visigoda. La llegenda de la seva vida és una narració pietosa, sense versemblança. Un jove se n’enamorà -Britald- però ella volia consagrar-se a Déu i li digué que mai s’hi casaria; el jove caigué malalt. El seu tutor, el monjo Remigui, també se n’havia enamorat i volia seduir-la, i en veure’s refusat se’n venjà malparlant d’ella, dient que era impura, i que estava embarassada (una versió de la llegenda diu que li donà un beuratge que li va provocar els mateixos símptomes que si ho estigués). El rumor s’estengué per la ciutat i el jove Britald, enrabiat, va contractar un sicari per matar-la: mentre Íria tornava de visitar un malalt, l’assassí la matà d’un cop d’espasa. 

Les Verges

Divendres (21) és santa Úrsula, i dijous és la revetla de les Verges. L’any 1106 varen trobar les relíquies d’onze mil verges que foren martiritzades pels huns devers l’any 453, quan tornaven d’un pelegrinatge a Roma; encara que segurament només eren onze. Els joves solen sortir a cantar, menjar bunyols i beure vi dolç; solien deixar un brot de murtra penjat a la baula de la porta de l’estimada (la murtra, en les cultures tradicionals, era símbol d’amor encès). A Búger i Pina hi havia la tradició d’anar a cercar cossiols de les cases i dur-les enmig de la plaça; també a segons quins pobles es posaven canyes verdes i flors als portals de les cases on hi havia jovençanes; a d’altres es demanava “es penjoi”, un grup de fruits, flors o raïms que pengen. Però són els bunyols que se’n duen la palma: 250 g de farina, 500 g de patata i moniato bullit fet puré, dos ous amb el blanc pujat, llevat de pa; amb tots els ingredients feis la pasta i deixau-la tova una hora. Agafar la pasta, fer el forat i tirar-la dins la paella amb oli bullent, ja és una altra cosa, gairebé un art.

Sabíeu que...?

  • Avui és el Dia Mundial de l’Alimentació; també el Dia Mundial del Pa. Dilluns (17) és el Dia Mundial de l’Eradicació de la Pobresa. Dimarts (18) és el Dia Mundial de la Menopausa. Dimecres (19) és el Dia del Càncer de Mama; també el Dia de les Escriptures. Dijous (20) és el Dia Mundial de l’Osteoporosi; també és el Dia Internacional dels Controladors Aeris. Divendres (21) és el Dia Mundial de l’Estalvi Energètic. Dissabte (20) és el Dia Mundial de la Tartamudesa.
  • Avui és la Darrera Fira a Llucmajor. I la Fira Tradicional a Santanyí. Dijous (20) és la Fira d’Octubre a Campos, i divendres (21) és el Firó
  • La “rialla de conill” és una rialla falsa. Les “rialles forasteres” són plors, tan exagerats que pareixen riures. I les “rialles de marit” són aquelles que duren poca estona.
  • El Dr. Carles Amengual ens diu que les fulles d’enciam ben netes, deixades amb aigua i vinagre o suc de llimona durant una hora, són molt bones com a ensalada, per la fibra i les vitamines que contenen. De les tiges d’enciam, picades dins un morter o fent-hi una incisió, se’n feia el lactucarium (suc deshidratat de la planta), recomanat com a sedant, per ajudar en la convalescència i a ben dormit. En pediatria és útil per als accessos de tossina de la cucurutxa i en altres afeccions espasmòdiques, com ansietat crònica, asma o palpitacions.
  •  «L’Esperit del Cristianisme i de totes les religions, i de l’humanisme, és l’amor, i això no pot ésser mai donat ni rebut per obligació» (Joan Mascaró, savi mallorquí, 1897-1987).

Compartir el artículo

stats