Avui és la Mare de Déu del Remei
El segon diumenge d’octubre l’Església commemora l’advocació de la Mare de Déu del Remei; Ella, més que cap altra persona celestial, és especialment invocada per demanar-li la gràcia del remei en tota classe de malalties i dolors; per això hi ha tantes imatges marianes venerades sota l’advocació del Remei i de la Salut. Una de les invocacions més freqüents era perquè afavorís el moment del part. Moltes de les imatges de la Mare de Déu del Remei duien una cinta de seda de colors, de l’alçada de la imatge, la qual, posada damunt del cos de la partera, deien que ajudava a infantar. Com que aquestes cintes tenien molta demanda, finalment es va acabar venent cintes amb virtut remeiera a les ermites i capelles advocades al remei. Hi havia dones que duien elles mateixes la cinta, la qual creien que prenia virtut en tocar la imatge de la Mare de Déu. A més de les cintes, també es tenien per virtuosos els mantells i els rosaris que duien les imatges, els quals es podien llogar als santuaris mitjançant una almoina. Els vells saludadors, adobadors, oracionaires, salmaires i tots aquells que es dedicaven a guarir per art i sense ciència, tenien per patrona la Mare de Déu del Remei. La Mare de Déu del Remei també és la patrona de la ciutat d’Alacant (País Valencià). A Alacant és considerada com a alcaldessa perpètua de la ciutat.
Santa Teresa (15)
Se la representa amb l’hàbit de les carmelites: un cor inflamat; un àngel que li clava una sageta encesa al cor; un colom i un fus; i un llibre. Va viure al s. XVI, fou proclamada doctora de l’Església pel papa Pau VI (1970), reformadora de l’Orde carmelita i fundadora de les carmelites descalces. És invocada per al consol de les ànimes del purgatori i contra les malalties del cor. És copatrona d’Espanya, i patrona de l’Exèrcit de Terra; també és patrona dels escriptors espanyols. Fou canonitzada l’any 1622, quaranta anys després de la seva mort. Un glosador, que segurament no va arribar mai a l’èxtasi de la santa d’Àvila ni l’havia llegida mai, va parafrasejar uns versos seus (“Vivo sin vivir en mi...”): “Viure sense tu no és viure/ i viure amb tu és morir;/ val més estar amb tu i no viure/ que estar sense tu i morir”.
La feina de llaurar
Abans de sembrar, la terra s’ha de llaurar intensament per tal de remoure-la i que s’airegi i s’assolelli bé. En temps molt reculats, per sembrar, l’home removia la terra amb un bastó, tal com fan encara algunes cultures primitives. La utilització d’animals per al conreu va significar un avenç per a l’agricultura i va permetre fer servir l’arada: l’arada de fusta o romana, l’arada de mantí o braços, l’arada d’una i de dues pales, l’arada prima, l’arada amb rodes, utilitzades fins ben entrat el s. XX abans de la mecanització agrària. Es creia que les rodes –circulars, com el Sol- fertilitzaven la terra. Una tradició diu que el primer llaurador va ser Nostre Senyor, i que va ensenyar-ne Adam, el primer home.
La Mare de Déu del Pilar (12)
És la Mare de Déu catòlica, patrona de la Hispanitat, venerada a la Basílica del Pilar de Saragossa a la qual dona nom. Diu la llegenda que la Verge Maria, que llavors vivia a Jerusalem, l’any 40 es va aparèixer a Saragossa a l’apòstol Jaume. El llegendari conta que en la nit del 2 de gener de l’any 40, l’apòstol Jaume es trobava amb els seus deixebles vora el riu Ebre quan va sentir veus d’àngels que cantaven “Ave Maria gratia plena” i va veure aparèixer la Verge Mare de Crist, dreta damunt un pilar de marbre que quedà com a testimoni del miracle i es conservà des de llavors a l’església que s’aixecà en honor de la Mare de Déu, actual basílica, i el va encoratjar en la seva predicació.
Sabíeu que...?
- Dilluns (10) és el Dia Mundial de la Salut Mental. Dimarts (11) és el Dia Mundial dels Drets de les Nines. Dimecres (12) és el Dia Mundial de la Visió; també és la Festa de la Hispanitat. Dijous (13) és el Dia Mundial de la Trombosi; també és el Dia de les Cures Pal·liatives. Dissabte (15) és el Dia mundial de la Dona Rural.
- Avui és la Fira de la Serra de Tramuntana, a Escorca. I la 3a Fira a Llucmajor. Dissabte (15) és la Fira Tradicional i Mostra Gastronòmica a Algaida.
- La beguda de civada és molt fàcil de fer. Posau en remull 80 g de flocs de civada, dues hores. Colau i afegiu als flocs un litre d’aigua mineral, tèbia. Bateu i colau amb un colador molt dens o de roba (de cotó). Amb la civada triturada podem fer barres energètiques, afegint-hi fruits secs al gust, mel i trossets de xocolata. Posau-ho a torrar al forn a 180 graus.
- Salvador Maimó, mestre foner i responsable –juntament amb els membres de l’Associació- d’unes extraordinàries festes a la barriada d’Es Fortí de Palma, ens diu que per fer una fona d’espart s’ha de posar l’espart vint dies en remull. Es pica la fibra i es trena fent una corda que té una part més ampla o un cabasset per posar la pedra. La fona permet fer punteria i llançar la pedra molt lluny.
- El Dr. Carles Amengual ens diu que l’atzavara o donarda, originària de Mèxic, és una planta monocàrpica, que vol dir que tan sols floreix una vegada durant la seva vida –el cicle vital –es d’uns 25 anys-, amb una llarga tija que pot arribar a vuit metres d’alçada, i mor després de florir. La beguda alcohòlica, mescal, s’obté per destil·lació del suc fermentat. El nom científic Agave prové del grec i significa meravellós o admirable.
- ”Quan l’educació és informació, la seva essència pot desaparèixer” (Joan Mascaró, savi mallorquí, 1897-1987)
