Costumari popular: Quan l'octubre és arribat, llaura la terra i llaura el mar

Felip Munar i Munar

Felip Munar i Munar

Comença l’octubre

Com aquell qui no vol, l’estiu ja ha passat, la tardor ha entrat amb força amb l’equinocci. Aquest és un mes trist i pobre de costums festius de l’any. Ara bé, per a la vida del camp, és un moment d’importància excepcional, ja que és el moment de la sembra: “Quan l’octubre és arribat, sembra l’ordi i el blat”. Aquest mes s’obre la caça -conills, guàtleres, perdius; la cega i el tord han d’esperar un poc més-; és un mes dolent per a la pesca: acostumen a bufar vents contraris per a la mar -el xaloc i el migjorn- que solen dur pluges i temporals: “Xaloc i migjorn, la fi del món”. El temps convida a fer més vida casolana que de carrer.

Sant Francesc (4)

Les seves prèdiques varen fer forat: franciscans menors, conventuals, caputxins, franciscanes clarisses i concepcionistes, seglars homes i dones... Innocenci III ho hagués pogut aturar quan Francesc li demanà de fundar el primer orde; en va estar temptat, però el cardenal Colonna, més lúcid, li digué: “-Vol viure com Jesús? Idò deixa’l fer...” A partir d’aquella primera llicència els ordes de mendicants comunicatius que deien bon dia al germà sol i bon dia a la germana pluja, es varen estendre per tot el món. És el patró dels ecologistes, també dels pobres, dels comerciants, dels sastres i teixidors.

La vida de sant Francesc

La seva mare el va fer néixer en una establia, perquè volia un altre Jesús, i li posà de nom Joan, perquè volia un altre Baptista. El seu pare, però, més comerciant, li canvià pel de Francesc -petit francès-, encara que un bon dia ho deixà tot, fins i tot els vestits, i demanava als leprosos el plat per menjar-hi, predicava als ocells... Va deixar escrit al testament que, després de morir, el deixassin estès a terra, despullat. En una de les cartes, ell mateix es deia ignorant i idiota. És un dels sants més estimats i valorats per la seva coherència entre el que deia i allò que feia; tal vegada seria bo de reivindicar-lo, si més no per la seva honestedat, fermesa i deslliurament de béns terrenals. A ell no li podríem aplicar allò de: “Fes el que bé dic i no el que mal faig!” 

Primícia

Antigament era costum religiós oferir a la divinitat els primers fruits; cada fruit té caràcter sagrat, per això el seu ús i consum són vedats, si no és que un ritu no faci desaparèixer tal prohibició: consisteix a concentrar sobre una part dels fruits la virtut de tota l’espècie, d’aquesta manera els fruits restants no tenen aqueixa prohibició. També l’oferiment de la virginitat -especialment de les donzelles- a la divinitat, a dracs i monstres, al senyor feudal el dret de cuixa (ius primae noctis), al marit en el matrimoni, tenia caràcter primicial. Nadal i Pasqua Florida són festes d’ofrenes primicials de bestiar, i Pasqua Granada, de fruits. En l’ofrena de la missa s’ofereix el pa i el vi, “fruit de la terra i del treball dels homes”, amb sentit de primícia sacramental. 

Sant Plàcid (5)

Conta la tradició que el pirata Manuca va desembarcar a Sicília i va entrar al convent on vivia el sant. Va turmentar els monjos per fer-los desistir de la seva fe; sant Plàcid li digué que no aconseguiria res ja que la seva fe era l’única vertadera i va començar a predicar davant el pirata i davant la multitud que presenciava l’escena. El pirata va manar que li rompessin totes les dents i li desfessin la boca amb una pedra; però el sant va continuar predicant. Llavors li va fer tallar la llengua, però el sant, amb veu més clara i forta, va continuar proclamant la doctrina de Crist. Finalment el pirata li va fer tallar el cap. La seva prèdica miraculosa, però, va convertir molta gent.

La Mare de Déu del Roser (7)

També se sol celebrar el primer o segon diumenge de maig. Es commemora l’advocació de la Mare de Déu del Roser. És una festa instituïda pel papa Pius V, en commemoració de la victòria naval aconseguida contra Turquia en el Golf de Lepant, el 7 d’octubre de 1571, per la Lliga Santa, formada per Espanya, els Estats Pontificis i Venècia. “Mare de Déu del Rosari,/ assistiu-me, que poreu;/ n’hi ha molts que duen creu,/ i jo duc creu i calvari”. A Palma, a més de la plaça Nostra Senyora del Roser, hi ha la parròquia del mateix nom. A l’església Mare de Déu d’Atotxa, d’Ariany, a les tres capelles de la dreta hi ha la Mare de Déu del Roser, el Cor de Jesús i la Puríssima Concepció. A l’església parroquial de la Mare de Déu, a Costitx, a la sagristia, hi ha un petit retaule de la Mare de Déu del Roser. A Manacor, coneguda amb el nom de Mare de Déu dels Goigs, iconogràficament a la mà esquerra; pareix ésser que era titular d’un retaule desaparegut de l’antiga parròquia, que estava sota patronatge municipal, ja que quan es construïren les darreres capelles del temple parroquial en el segle XVI els jurats de Manacor volgueren dedicar-ne una a la Mare de Déu del Roser.

Sabíeu que...?

  • Dimarts (4) és el Dia Mundial dels animals. Dimecres (5) és el Dia Mundial dels Docents; també el Dia Mundial del Somriure. Dijous (6) és el Dia Mundial de l’Arquitectura. Divendres (7) és el Dia Mundial de l’Hàbitat.
  • Avui és la Festa des Botifarró a Sant Joan; la Fira Gremial d’Alaró; la Fira de Tardor d’Algaida; la Fira Dolça d’Esporles i la 2a Fira de Llucmajor. Dissabte (7) és la Fira d’Oportunitats a Llucmajor.
  • El doctor Carles Amengual ens diu que la varietat aritja baleàrica, amb les fulles petites i estretes i les espines corbades cap enrere, formant com coixinets, és endèmica de les nostres illes. Els brots tendres són comestibles. Les arrels són sudorífiques, diürètiques i depuratives. Els fruits madurs esclafats serveixen contra la sarna.
  • «No hi ha res barat ni car, tot és igual en la vida... Les coses valen només el que costa aconseguir-les» (F. Villaespesa, escriptor, 1877-1936).

Suscríbete para seguir leyendo