Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Costumari popular: Per Sant Mateu, l'estiu adeu

Per Sant Mateu és festa grossa a Bunyola. Pere Joan Oliver Orell

Sant Mateu (21) 

Nom hebreu que significa «do de Déu». Va viure al segle I a Palestina i a Síria. És el protector dels comptables, canvistes, cobradors, banquers i duaners. Molts jueus tenien un nom per relacionar-se entre ells i un altre per tractar amb els pagans. Així, Marc Evangelista es dia, també, Joan, o Pau duia el nom de Saül, Mateu era conegut entre la seva gent per Leví. Treballava com a recaptador d’impostos fins que Jesús li digué: “Segueix-me”! Tanmateix el seu ofici era molt mal vist perquè era considerat com un col·laboracionista dels invasors.

Patró de Bunyola 

I de Sant Mateu d’Albarca, al municipi de Sant Antoni de Portmany. Sant Mateu va escriure l’Evangeli i se centrà especialment en la figura de Jesús i en l’actitud que ha de seguir aquell que tria ésser-ne deixeble. No hi ha dades sobre les circumstàncies del seu martiri que, segons fonts apòcrifes, fou a Etiòpia: l’haurien executat devora un altar per oposar-se al matrimoni de la filla del rei d’Egipte que, convertida al cristianisme, era abadessa. Se’l representa acompanyat d’un àngel, que l’inspira, un llibre i la ploma; l’alabarda fou l’instrument del seu martiri. 

Comença la tardor (22) 

I amb ella un nou cicle agrícola amb la feina de la sembra, bàsic per a la subsistència, quan el treball, la diversió, el descans, el ritme de la vida depenia fonamentalment de l’esdevenir de les estacions. Fixau-vos com hem perdut aquest referent, sobretot la gent jove: té unes altres motivacions, unes formes que res no tenen a veure amb els cicles naturals; i és que la natura ha deixat de compondre els batecs de la nostra vida, com si poguéssim viure sense tenir-la en compte. Tal vegada, tots, ens hem tornat una mica massa inconscients. També comença el cicle de les Fires de Tardor, amb la de Llucmajor encapçalant-lo. El dia i la nit duren igual (12 h). 

El cel de la tardor 

Diuen que els estels «es muden» i, per tant, el panorama celeste és ben diferent als dels temps calorosos. Ara és bon temps per a treure’n averanys i fer deduccions d’acord amb les conveniències de cadascú. També surten dels seus amagatalls els éssers més diversos i fantàstics que durant les nits lluminoses del bon temps perden poder i s’amaguen; d’aquí que la gent poruga o els infants no volguessin passar per llocs deserts o solitaris quan es feia fosc, i si ho havien de fer procuraven fer renou, o cantar, per allunyar-los. 

Santa Tecla (23) 

Es va convertir al cristianisme en escoltar les paraules de sant Pau, el qual havia anat a predicar a la ciutat on vivia. Un governador romà se’n va enamorar i insistia a fer-la renegar de la seva religió. La fermesa de la santa el va fer desesperar i, finalment, la va fer agafar i la va sotmetre a diversos turments fina a la mort. És considerada la primera dona màrtir. 

Creences 

Era la patrona dels moribunds, perquè donàs una mort dolça, i advocada contra les malalties oculars. Se la representa lligada a una estaca, un lleó o un toro, a la foguera, amb serps enroscades als braços, devora sant Pau. És la patrona de Biniamar del municipi de Selva, segurament perquè en el repartiment posterior a la Conquesta, Biniamar va correspondre al paborde de Tarragona ciutat d’on és patrona santa Tecla.

La festivitat de santa Tecla esdevé un element més de la mecànica difusora del culte de sants orientals cap a Occident a base de duplicacions en els sinaxaris; una de les vies de penetració d’aquests cultes passava precisament per l’Alvèrnia, d’on és capital Clarmont; al segle XVII un vicari de Clermont-Ferrant va reconèixer les relíquies que es conservaven a l’altar de sant Pardult: «Aquí es troben les relíquies de la beata Tecla, verge i màrtir ‘que Hiconie oriunda fuit»».

Sabíeu que...? 

  • Avui és el Dia de les Vies Verdes. Dimecres (21) és el Dia Internacional contra el Monocultiu d’Arbres; també és el Dia de la Pau. Dijous (22) és el Dia sense Cotxes; també és el Dia Mundial de la Leucèmia. Divendres (23) és el Dia Mundial contra l’Explotació Sexual; també és el Dia de les Llengües de Signes. Dissabte (24) és el Dia Marítim Mundial.
  • La gent del camp diu que treballar la terra en lluna vella assegura que el tros llaurat, cavat o fangat, tengui saó i no resulti secaner (fins i tot en temps de llarga secada).
  • Quan la roba negra es descoloria, per causa del molt ús, la posaven dins un bulliment de fulles de noguer, i així recuperava un to fosc i brillant.
  • El rovelló és anomenat ‘esclata-sang’, perquè és vermellós, i en rompre’s treu un suc vermellós. S’ha d’evitar confondre’l amb l’esclata-sang de lletrada, que és molt igual que el rovelló, però en lloc de rogenc té un to blanquinós, i quan es romp treu un líquid blanc. La lletraga no és comestible.
  • El Dr. Carles Amengual ens diu que l’herba cost, herba de Santa Maria, herba cuquera o herba caragolera, cultivada com a ornamental i naturalitzada en herbassars ruderals, és emprada a Europa com a medicinal i en la cuina des de molt antic. Les fulles i summitats florals tenen propietats vermicides, astringents i antisèptiques. L’oli essencial és molt aromàtic i té propietats antimicrobianes. Es ús extern s’utilitza per a ferides, picades d’insectes i cremades.
  • «Amb ordre, temps i disciplina es troba el secret de fer-ho tot i de fer-ho bé» (Pitàgores, filòsof grec, 582-497 aC).

Compartir el artículo

stats