La Mare de Déu de Lluc (12)
És la patrona de Mallorca, i considerada també de les Illes Balears. És una de les verges morenetes del catolicisme i fou coronada Verge de Lluc el 10 d’agost de 1883 pel bisbe Mateu Jaume. A pesar de tot, originàriament devia ser policromada i amb el pas del segles va agafar aquest color; per això és coneguda com la “moreneta de Lluc”; a la corona hi diu: “Nigra sum sed formosa” (“Som negra, però formosa”). Tanmateix, segons inventaris del s. XV, llavors ja tenia aquest color. El bisbe mallorquí Pere J. Campins en fou un gran devot i, per això, davant l’església del monestir, trobam l’estàtua del bisbe agenollat mirant cap a l’entrada i amb les mans en oració. Una estrofa de l’oració del centenari, diu: “Mare de Déu, que en la imatge de Lluc,/ fóreu coronada com a Reina i Mare de Mallorca,/ seguiu demanant l’Esperit per a la nostra Església/ i mostrant el vostre Fill amb l’Evangeli obert”.
Exaltació de la Santa Creu (14)
Aquest dia l’Església celebra litúrgicament l’exaltació de la Santa Creu de Crist, o la Vera Creu. Aquesta festa va ser establerta per commemorar la recuperació, per part de l’emperador Heracli, d’un bocí de la Creu de Crist del qual s’havia apoderat l’emperador persa Cosroes. Aquesta festivitat és coneguda popularment com “Santa Creu de Setembre” per diferenciar-la de la “Santa Creu de Maig”, dia 3 de maig.
Arbre de la creu
El cristianisme transfigura l’arbre còsmic en la creu redemptora, posada al cim del Calvari, centre del món, que puja de la Terra al Cel i abraça tot l’univers. El seu fruit és el cos mort de Jesús. “Vet aquí l’arbre de la creu, on fou suspès el salvador del món”, canta la litúrgia del Divendres Sant en l’adoració de la creu. I un altre himne: “Arbre dolç que amb dolços claus, càrrega dolça sosté”. Es mostra la creu com “l’arbre nou”, rèplica de l’Arbre del Paradís, motiu del pecat original. Aquesta creu redemptora és fruit de quatre arbres: xiprer, olivera, palmera i cedre, trasplantats al Sinaí -o al Tabor- per Moisès, on cresqueren durant mil anys, fins que David els replantà a Jerusalem (de l’evangeli apòcrif Apocalipsi de Moisès). La creença que la fusta de la Vera Creu ressuscita els morts, pel fet d’estar feta de l’Arbre de la vida, plantat la cor del Paradís, va dur santa Elena, mare de l’emperador Constantí, a cercar-la pertot fins a trobar-la.
Mare de Déu dels Dolors (15)
Aquesta advocació mariana prové de la figura de la Mare de Jesús dreta al peu de la creu, després amb el cos del Fill a la falda, participant íntimament en la passió. La iconografia la imagina endolada, amb un llarg mantell, el cor al descobert amb set espasetes clavades -els set dolors-, segons la profecia de Simeó en la infantesa de Jesús: “A tu mateixa, una espasa et travessarà l’ànima” (Lc 2, 35). A la primavera entorn de la Passió de Jesús, la litúrgia cristiana commemora els Set Dolors de la Mare de Déu i, al segle XVII, l’orde dels Servites, estengué a tota l’Església la celebració, a mitjan setembre, dels Set Dolors Gloriosos. L’any 1814 fou incorporada al calendari romà.
Avui entra la lluna plena
Som a les portes de la tardor. El camp ja ha agafat el color castany, i els arbres de fulla caduca comencen a perdre les fulles; és un paisatge melancòlic, gairebé suau, propici a les baixades d’humor i a la nostàlgia. A les terres de secà convé llaurar i preparar el guaret. Abans es treien els fems i es deixaven a caramulls enmig del sementer per més tard escampar-los. Ja es pot començar la sembra de la civada, ordi i faves primerenques. Podeu sembrar farratge, favó, alfals i xítxeros primerencs, i trasplantar lletugues i carxofes. Si sembrau julivert el dia de les Llagues de sant Francesc (17) no espigarà el primer any.
Sabíeu que...?
- Dilluns (12) és el Dia ONU per a la Cooperació Sud-Sud. Dimarts (13) és la Setmana Europea contra el càncer de pulmó. Dijous (15) és el Dia Internacional de la Democràcia. Divendres (16) és la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura.
- Dissabte (17) és la VII Fira de la Cervesa Artesana a Manacor; també és la Fira Artesanal a Petra.
- Les paraules ‘quintar’ o bé ‘quintos’ venen del temps en què les autoritats feien un sorteig per triar els joves que havien de fer de soldat. Hi va haver una època en què se’n triava un de cada cinc. El cinquè (o ‘quinto’) era enviat a armes. I d’aquí ve l’expressió.
- ”Cada campana té el seu so”. Totes les campanes tenen nom, pes, edat, mestre fonedor i... so. La més antiga de la Península és del 1086 i es troba al monestir de Sant Isidor de Lleó. La més grossa és a Toledo, li diuen “la Gorda” i pesa 14 ones. A València tenen campanes famoses con el Micalet. A la Catedral de Barcelona sona l’Eulàlia, ideada per tal que els tocs “s’escoltassin d’una hora lluny”. A Palma tenim n’Eloi, na Bàrbara, n’Antònia, sa Nova, na Mitja, na Tèrcia, na Matines, na prima i na Picarol.
- El Dr. Carles Amengual ens diu que la petita alzina revell o coscoll és un arbust que pot arribar als dos metres d’alçària, molt ramificat, i es troba per les garrigues. La cúpula dels aglans té escates i el revers de les fulles és de color verd. L’escora conté tanins, de propietats astringents, i s’usa en diarrees i incontinència urinària. En ús extern és adequada per a les hemorroides, sedes i inflamacions de la pell.
- «Com manco necessitats tenguis, més lliure seràs» (C. Cantu, historiador italià, 1804-1895).
