Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Costumari Popular | Per Sant Bartomeu, tronades arreu

Costumari | Per Sant Bartomeu, tronades arreu R.F.

Ha entrat la lluna vella (19)

A finals del mes d’agost sol haver-hi tronades; el paperí de sant Bartomeu sempre sol quedar passat per aigua. Aquesta és la millor lluna per esmotxar pins; els pagesos deien que no s’havia de començar el guaret aquest mes, perquè “la terra cova”. El temps pot començar a anar tocat de l’ala. Diuen que els dies d’agost que fa boira, els mateixos dies d’abril de l’any que ve sol ploure; si plou aquest mes hi sol haver esclata-sangs dins l’octubre. Aquests pluges afegeixen, a més a més, mel a la mel i most a les vinyes. A mitjans agost, a les terres de secà, es feia la festa de les mesurades, amb motiu la mesura del blat i la partició d’aquest entre el propietari i l’amitger, era el moment de reunir una bona dot per casar els fills. Si voleu fer malbé el gram sense fer servir herbicides, passau una rella i, amb la calor i el foc del sol, es morirà. En aquesta lluna es pot sembrar la patata tardana, que s’arrancarà al mes de desembre. Les figues agostenques són a la plena –tot i que no han madurat com toca-, i amb un pa amb tomàtiga, una mica d’oli de la terra, un poc de formatge... no hi ha menjua més bona! 

Fusta per guardar

La corcadura de l’arbre és produïda per la descomposició de la seva saba. Així, podem afirmar que com més es despulli de la saba un arbre després de tallat, serà de més durada la seva fusta o llenyam. Convé tallar els arbres que han de servir per llenyam quan tenen poca saba: arbres de fulla caduca, com noguers, cirerers, albarcoquers, etc. s’han de tallar en lluna vella de gener; i els de fulla perenne, com alzines, pins, etc. s’han de tallar en la lluna nova d’agost. Aquest és el millor remei perquè la fusta no es corqui i pugui durar molt de temps.

Sant Bartomeu (24)

Festa gran a Capdepera, Consell, Montuïri, ses Salines i Sóller. Surten els cossiers a Montuïri amb la flaire de l’alfabeguera, i en Banyeta Verda amb la llendera. D’origen hebreu, el seu nom significa “fill de Ptolomeu”. Va viure al s. I i fou apòstol de Jesús; predicà a l’Índia on va patir martiri. És el protector dels sastres, pelleters, enquadernadors, carnissers, fabricants de guants, i en general de tots aquells que treballen les pells. El seu atribut és el ganivet amb què fou esquarterat viu; moltes vegades du la seva pell damunt el braç. El Bartomeu dels evangelis sinòptics era probablement el patronímic de Natanael, nomenat així únicament en l’Evangeli de Sant Joan. Natanael, per tant Bartomeu, va conèixer Jesús gràcies a Felip; en veure’l, Jesús digué: “Vet aquí un veritable israelita on no hi ha falsedat”. De la seva vida, després de la Pentacosta, no se’n sap res. Segons sembla va sofrir l’espellament a Armènia. Otó III va dur les seves relíquies a Roma a les darreries del segle X.

Sant Juníper Serra (26)

Nasqué a Petra el 1713 i morí a Califòrnia el 1784. Fou un frare franciscà mallorquí que fundà la missió de l’Alta Califòrnia. Als setze anys d’edat es canvià de nom i passà a anomenar-se Juníper en honor a sant Juníper, seguidor de sant Francesc d’Assís. El 13 d’abril de 1749 abandonà Mallorca rumb a les possessions espanyoles a Amèrica. Fundà camps de treball per a nadius, on els ensenyava a teixir i s’interessà per la llengua materna dels amerindis nadius, per tal que poder-los impartir la catequesi i l’eucaristia en una llengua que entenguessin. Fundà vint-i-una missions. Paga la pena visitar la Casa Museu de Petra per conèixer la seva vida i obra, orgull de molts de mallorquins. La Fundació Amics de Juníper Serra (1955) té cura de l’actual Museu i del Centre d’Estudis Juniperians. Fou beatificat pel papa Joan Pau II (1988) i canonitzat pel papa Francesc (2015). 

Sabíeu que...? 

  • Avui és el Dia Internacional de Commemoració i Homenatge a les Víctimes de Terrorisme. Avui és la Fira Nocturna de Sant Agustí a Felanitx.
  • El rei anglès Enric VIII va fer decapitar sant Tomàs Moro. Aquest sant era un bromista. Va demanar al botxí que l’ajudàs a pujar al cadafal, dient que “per baixar “ no hi hauria cap problema. Avui, el papa Francesc, resa cada dia una oració de sant Tomàs, que diu: “Dona’m, Senyor, el sentit de l’humor, la gràcia de comprendre les bromes. Que conegui l’alegria i pugui comunicar-la als altres”.
  • ”Hores passen, obres resten”. És una de les sàvies inscripcions que els amos feien posar als rellotges de sol encastats a les façanes que donaven al migdia. Aquesta inscripció, en concret, es pot llegir en un rellotge de Menorca.
  • Segurament la figuera ha estat la primera planta cultivada (domesticada) per la humanitat. Es calcula que va ser domesticada mil anys abans que el blat, l’ordi o els llegums.
  • No tireu mai la pell d’una llimona sense fer-la servir, abans, per algun d’aquests usos: -Passar-la per mans, braços i cara (perquè neteja la pell). –Posar-la als refrescos i infusions (neta i tallada a trossos). –Confitar-la amb sucre. –Assecar-la per aromatitzar. –Treure el greix de paelles i cassoles.
  • El Dr. Carles Amengual ens parla del ciuró, llegum cultivat i de vegades subespontani, de flors blanques, pedunculades i solitàries, és molt preuat com a aliment, amb gran valor nutricional: proteïnes, àcid fòlic, hidrats de carboni d’absorció lenta, vitamines del complex B, minerals, lecitina i àcids grassos essencials. Són molt saludables per al cor, milloren la tensió arterial, són fàcils de pair i fan anar de ventre.
  • “Per molt poderosa que sigui l’arma de la bellesa, desgraciada la dona que només en aquest recurs deu el triomf sobre l’home” (Severo Catalina, polític i escriptor espanyol, 1832-1871)

Compartir el artículo

stats