Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Costumari Popular | La vinya, pel juliol, no vol beure, sinó prendre el sol

Costumari Popular | La vinya, pel juliol, no vol beure, sinó prendre el sol

Avui és sant Tomàs, apòstol

Segons el Nou Testament fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Sembla que el seu nom era Judes i tenia un germà bessó, per això l’anomenaven Judes el Bessó (Te’oma, en arameu); d’aquí el nom Te’oma, traduït com a Tomàs, que significa bessó. En l’evangeli apòcrif dels Actes de Tomàs (escrit a Síria en el s. III), se’l considera un dels quatre germans de Jesús que s’esmenta en l’Evangeli segons sant Marc (6, 3); segons l’Església Catòlica serien cosins de segon grau. El fet més conegut de Tomàs es troba en l’Evangeli segons sant Joan (20, 24-29), on es nega a admetre la resurrecció de Jesús fins que no li passi els dits dins les nafres produïdes per la crucifixió; d’aquí l’expressió: “Venturosos aquells que creuran sense haver vist!”, i per això, quan una persona exclama: “No ho creuré fins que no ho hagi vist amb sos meus ulls!”, se li sol recordar allò de “no siguis com sant Tomàs!” És el patró dels jutges, arquitectes, picapedrers i fusters.

Comença el juliol, el mes més calorós de l’any 

“El juliol és l’amo del sol!”, i juntament amb l’agost també és el més sec. Si plou acostuma a fer mal: “Trons pel juliol, treuen el dol”. Amb la calor, els arbres del bosc aturen el seu creixement –es diu que no tenen saba-, tot al contrari dels arbres de jardí, i molt especialment els d’origen subtropical que creixen amb molta força. Al llarg d’aquest mes la monja l’encendrà (santa Margalida, 20) i el mes que ve el frare l’apagarà (sant Bernat, 20 d’agost). Som a la plena de les figues flors, dels albercocs tardans i, en general, és el mes de tota casta de fruites. Seguia la tasca de la sega, llavors batre, i ja sabeu la dita: “Qui no pot segar, espigola”, tots ens hem de conformar. Entrarà el creixent i, per això, es pot trasplantar el planter de col-i-flor, i sembrar lletugues, endívies, cols i cebes. I els trempons d’estiu: no hi ha menja més bona ni més sana! 

Creences al voltant del juliol

Es creu que els nascuts el mes de juliol són llunàtics i ganduls. Els que varen néixer en dies parells seran afortunats en el seu matrimoni; mentre que els que ho varen fer en dies senars no tendran gaire sort ni en el matrimoni ni en altres coses de la vida. També es creu que el mes de juliol és el mes de la fúria i de la bogeria i que molts dels que es tornen bojos s’hi tornen aquest mes. Igualment és el pitjor mes per als qui pateixen de migranyes i de mals de cap; segons sembla, també han de prendre precaucions els que pateixen d’estómac: “Pel juliol i per l’agost, irritacions i mals de païdors”, “Pel juliol, ni dona ni caragol”; “Pluja de juliol omple el cossiol”; “Pel juliol, molt renou i poc brou”; “Qui no bat pel juliol no bat quan vol”; “Si vols una bona col, planta-la pel juliol”; “Per santa Magdalena, la nou és plena”; “Per sant Jaume i santa Anna, raïm a la taula”; “Si es llaura pel juliol, el gram es mor tot sol”; “A la casa que no hi ha pa, pel juliol tenen fred”; “Qui neix pel juliol, el cap sempre li dol”; “Pel juliol i l’agost es maduren i pel setembre es cullen” (referit a les malalties).

Santa Isabel de Portugal (4)

Princesa d’Aragó i reina consort de Portugal. Molt pietosa, i religiosa al final de la seva vida; és venerada com a santa per l’Església Catòlica. Era filla del comte-rei Pere II el Gran de la Corona d’Aragó i la seva esposa, Constança de Sicília. Per línia paterna era neta de Jaume I el Conqueridor i Violant d’Hongria. Li posaren el nom d’Elisabet en honor a la seva tresàvia santa Elisabet d’Hongria. Era germana dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó Alfons el Franc i Jaume II el Just, així com de Frederic II de Sicília. Dona molt caritativa –tot i que el seu marit era violent i l’enganyava-, en diverses ocasions va partir fins al camp de batalla per aturar les disputes entre el seu marit Dionís I i el seu fill Alfons: se situava enmig dels dos i resava perquè aturassin les seves disputes. L’any 1325 va enviudar, va renunciar a les seves riqueses i va entrar en el convent de l’Ordre de les Clarisses. Fou beatificada en 1516 i canonitzada el 1525 pel papa Urbà VIII.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic. Dijous (7) és el Dia Mundial del Cacau; també és el dia Internacional de Conservació del Sòl.

Els terrenys que han estat ocupats per les ortigues són sempre de terra fèrtil i adequats per a qualsevol tipus de plantació; gràcies a la colonització de les ortigues, aquests terrenys s’hauran fet resistents a moltes plagues i a unes quantes malalties. 

Com a afrodisíac, les llavors de l’api es posaven als menjars dels emperadors romans; tant l’api com el fonoll estimulen la digestió, són diürètics i diuen que impulsen la circulació als òrgans sexuals. 

Andreu Ferrer ens deixa uns quants refranys sobre versos i música: “Estar més inflat que unes xeremies”, “No hi ha pitjor clàvia que la del mateix llenyam”, “Una guitarra malsona si li falta corda”, “Estar més trempat que un orgue”, “Engegar a un amb caixes destrempades”, “Mai m’ha sonat que no haja ballat”.

El Dr. Carles Amengual ens diu que el terme ‘cànyom’, es refereix al pedaç, drap o davantal de cuina per eixugar-se les mans; al fil, tela i fibra que es fa de la planta del cànem, i a la seva llavor, molt emprada per donar als ocells engabiats. El canemar o camp destinat al conreu de cànem és terra de bona qualitat. La planta s’ha emprat en cerimònies i en medicina. El seu ús continuat provoca addicció i alteracions als pulmons, genitals i cervell.

“Recorda que el secret de la felicitat roman en la llibertat, i el secret de la llibertat en el coratge” (C. Tucidides, historiador grec, 460-400 aC).

Compartir el artículo

stats