Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Per Sant Pere enrevolten la figuera

Sant Pere i sant Pau (29) 

Es deia Simó i Jesús el va fer “pescador d’homes” i li va posar de nom “Kefa” (pedra, en arameu: d’aquí Pere); donar un nom nou té un sentit concret, encomana una missió: la pedra o fonament de l’Església. Fou un dels deixebles predilectes i príncep dels apòstols, primer papa de Roma. Capaç de grans heroïcitats i grans covardies i mancaments; va negar tres vegades el Mestre i, com Jesús li havia predit, al punt va cantar el gall perquè se’n temés. Uns trets de la seva vida l’han fet popularment entranyable: el seu plor de penediment; la seva proverbial candidesa i espontaneïtat: llançar-se a caminar sobre les onades, com si fos Nostre Senyor; malgrat no haver pescat res, tornar a calar les xarxes fent cas al Mestre i treure-les plenes; no deixar-se rentar els peus per Jesús al Sant Sopar; tallar l’orella de Malcus, soldat romà, quan va anar a prendre Jesús; i la humilitat de demanar ser clavat cap per avall a la creu a què fou condemnat, no sentint-se mereixedor de ser igual que el Mestre. És conegut per moltes rondalles, acudits i moralitats de “quan Nostre Senyor i sant Pere anaven pel món”. Se celebra sant Pere i sant Pau, apòstols, perquè la tradició situa el seu martiri el mateix dia; o per raons de lideratge eclesial, compartit i sovint enfrontat.

Comencen les festes d’estiu! 

“Sant Pere és a vint-i-nou/ i sant Marçal és a trenta,/ i l’endemà ja mos entra/ es primer de juliol!” Ja entram en les festes i fruites d’estiu. Avui fan festa a Alaró, Alcúdia, Andratx, Búger, Colònia de Sant Pere, Esportes, s’Estanyol, Port de Pollença, Port de Sóller. Sant Pere apòstol, patró dels pescadors i peixaters, dels paletes, ferrers, cistellers, segadors i rellotgers. “Pagant, sant Pere canta”; “Per sant Joan l’espiga segada, per sant Pere, a l’era”; “Tronades per sant Pere, molta pesca darrere”; “Sant Joan, un pas endavant, sant Pere, un pas endarrere” (el dia comença a minvar). Aquest dia no és bo pescar ni banyar-se, només posar en remull els peus: “Cada any, sant Pere un se’n queda” (es diu així als que gosen banyar-se o anar a pescar; sembla que és com un càstig o com un tribut per aplacar la divinitat); “Si plou per sant Pere plourà un mes darrera”, i “Quan sant Pere plora, tres vegades plora”. I ja ho sabeu: “Pel juliol, beure, suar i la fresca cercar!” 

Sant Marçal (30)

En el terme de Marratxí. És el patró de tot el municipi. L’església fou construïda entre els s. XVII i XVIII i és dedicada a sant Marçal. Paga la pena el retaule barroc del 1734, obra de Joan Deià. Un terratrèmol l’any 1851 va provocar seriosos desperfectes, fins que fou restaurada i ampliada el 1864. Sant Marçal fou el primer bisbe de Llemotges (França). Fou enviat des de Roma a evangelitzar les Gàl·lies, però el llegendari el situa tant al s. III com contemporani de Jesús. L’església ha reconegut fins a cinc màrtirs que s’anomenen Marçal.

Estar enmig com el dijous... 

El quart dia de la setmana estava consagrat a Júpiter, fill de Saturn i pare de tots els déus, rei dels homes, déu de les tempestes. El dijous és tengut per molt favorable, en sentit general. Era considerat com un dia de mitja festa. S’hi solien celebrar la major part de les manifestacions expansives dels dies feners. Si una persona somia en dijous, cap somni falla, però si està ennuvolat no tenen valor. Ja sabeu aquella cançó dels “Tres dijous hi ha a l’any...” Molts refranys hi fan referència: “El dijous llueix més fort el sol”, “El temps que fa el dijous domina vuit dies”, “El dijous posa l’esquella als altres dies” (els governa), “El dijous és el diumenge del dimoni”, “El dijous el peix es pesca sol”, “Corpus sempre cau en dijous”. 

Sabíeu que...?

  • Avui és el Dia contra el Tràfic de Drogues també el Dia de les Víctimes de la Tortura. Dimarts (28) és el Dia Mundial de l’Arbre; també el Dia de l’Orgull LGTBI. Dimecres (29) és el Dia Internacional dels Tròpics. Dijous (30) és el Dia Internacional dels Asteroides. Dissabte (2) és El Dia Internacional de les Cooperatives.
  • Andreu Ferrer ens deixa uns quants refranys sobre medicina: “La recaiguda és pitjor que la malaltia”, “Quan cou cura, quan pica madura”, “A malalt que ha de viure, l’aigua li és medicina”, “Ni en suar ni després de dinar te tiris dins la mar”, “Qui té mal de cap que s’unti el cul d’oli”, “Qui grata qualque pic s’ensata”.
  • Els llegums acabats de collir, es trien i es netegen. Després convé posar-los al congelador durant 48 hores. És la manera d’evitar l’entrada del corc. Després es guardaven en una coixinera de roba (lli o cotó).
  • Quan en un terreny surt molt l’herba anomenada cua de cavall vol dir que aquella terra és compacta, amb un drenatge molt deficient.
  • Feim un safumeri amb branques de plantes aromàtiques collides del bosc. Les deixam assecar i en feim un manat, lligat amb una tija. Un dia les cremam per sanejar la casa i escampar les seves olors beneficioses.
  • Com s’ho feien els romans per capturar vius animals salvatges perillosos, que després duien a Roma, per usar-los en els jocs del circ? Cap historiador n’ha donat clarícia.
  • El Dr. Carles Amengual ens diu que l’escorça interior de l’arbust anomenat canyeller –en grec kinnamomon, ‘fusta dolça’- se n’extreu la canyella, de color de castanya fosc-grogós i una flaire característica. L’arbre pertany a la família del llorer i és usat com a espècie culinària per assaborir els guisats; com a medicina, en alteracions respiratòries, gàstriques i com a antibacterià, antiinflamatori i diürètic. L’exclamació “Sobretot canyella, que fa bon brou”, s’usa per manifestar admiració.
  • L’amor és com el foc, si no és alimentat, s’apaga” (M.J. Lermontov, poeta rus, 1814-1841)

Compartir el artículo

stats