Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Pel maig, totes les herbes són remeieres

Les plantes medicinals tenen una gran importància en tota l'àrea mediterrània

Un taller d'elaboració d'herbes dolces de Mallorca a Binissalem. J.Frau

Avui és sant Isidre 

La llegenda diu que l’amo volia amonestar Isidre perquè cada matí anava a missa i no feia la feina del camp. El va vigilar i descobrí que quan els altres jornalers se n’anaven ell quedava a llaurar i uns personatges blancs menaven els bous mentre ell no hi era, i com que l’amo no havia de pagar més sous, va deixar que Isidre seguís anant a missa. És el patró de Madrid. Va viure al s. XI i fou canonitzat el s. XVI i la seva devoció es va estendre arreu de la Península. Els pagesos l’invoquen perquè els guardi dels talps, rates, musaranyes i altres animals que malmenen les plantes. Al voltant de sant Isidre se celebren les fires de primavera a tots els pobles.

Les plantes medicinals

En tota l’àrea Mediterrània tenen una gran importància, sobretot a les nostres illes, i encara més al llarg de tot aquest mes de maig. S’han utilitzat per a combatre malalties des que l’home té consciència. Tal vegada el seu ús va néixer amb una finalitat màgica, conservat fins avui mateix, encara, reforçat per oracions i encanteris. Els testimonis més antics es remunten a 3.000 anys aC. Els egipcis feien ús de més d’un centenar de plantes medicinals, algunes de les quals eren ja conreades: tenim constància de més de 300 remeis vegetals diferents. Paga la pena fullejar la magna obra del Dr. Carles Amengual, “Flora Medicinal de les Illes Balears” amb il·lustracions d’Irene Mulet i Judit Morales, on estudia 662 espècies de la flora medicinal baleàrica (Edicions UIB).

La mel de maig

Aquest és el moment més florit de l’any i quan les flors són més plenes de nèctar. Les abelles ho saben i és quan treballen més i millor. La mel de maig és, sens dubte, la més bona de l’any i la més beneficiosa per a la nostra salut. Abans del sucre, la mel era el condiment endolcidor dels menjars. És símbol de la Terra Promesa “que regalima llet i mel”; per això les postres de mel i mató són un menjar paradisíac, d’àngels, semblant tal vegada a l’ambrosia de l’Olimp grec. La mel és expressió de dolç: “Dolç com la mel”; el primer temps de casats és la “lluna de mel”; menjar mel és un estímul amorós.

Entra la lluna plena (16) 

Ja hem dit que aquest mes totes les herbes són remeieres: és convenient collir-les i deixar-les assecar, com les fulles de camamil·la. També és bon temps per collir i envinagrar el fonoll marí. I fer oli de serp, perquè pel maig “les serps no tenen verí”; les posaven vives dins una botella d’oli, la deixaven a la serena durant quaranta dies, i aquest oli servia per curar qualsevol ferida de la pell. No sé si vos heu fixat que les persones al·lèrgiques ho passen molt malament durant tot aquest mes; això és perquè va ploure molt quan tocava i les plantes i arbres han florit i hi ha una gran quantitat de pol·len; els anys que plou poc no hi ha tanta intensitat en les al·lèrgies. El remei més bo és anar devora la mar, per mor del iode, entre d’altres beneficis. Les pluges de maig són decisives per a les collites i desperten la inquietud del pagès: “Maig calent i plujós, fan l’any ric i abundós”. Però a més del caràcter benefactor per al camp hi ha la creença que l’aigua de maig té virtuts: rentar-s’hi la cara fa tornar més bell, i si t’hi banyes els cabells els enforteix i fa créixer; l’aigua de maig dona energia i potència física.

Sant Pasqual Bailon (17) 

Era fill de Vila-real però va viure a Barcelona. Feia de pescador, i era capaç d’obtenir pesques extraordinàries amb els seus estris atrotinats. Tot el que pescava miraculosament ho donava als pobres i als altres pescadors que no havien tengut sort. El mot “bailon” li varen posar perquè sempre saltava i ballava. Va acabar fent-se frare franciscà. Els pescadors de la contrada el tenien per patró. Altres versions diuen que aquest sant era pastor i que tenia una ramat incalculable, el qual era capaç de conduir únicament amb el pensament, ja que tot el dia se’l passava agenollat dient el rosari. Per aquesta raó el solien invocar els pastors quan se’ls esvalotava el ramat i volien tornar-lo a l’ordre. També l’invocaven per ben dormir i no tenir mals somnis. A la ciutat on va néixer hi té un Santuari, els orígens del qual són del s. XVI; es tracta d’un temple votiu eucarístic internacional, proclamat basílica menor pel papa Joan Pau II.

Sabíeu que...?

Avui és el Dia Internacional de l’Objecció de Consciència; i el Dia de les Famílies; i el Dia Internacional del Whisky. Dilluns (16) és el Dia Internacional de la Llum. Dimarts (17) és el Dia Mundial d’Internet; també és el Dia Internacional contra l’Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia; i el Dia de la Hipertensió Arterial. Dimecres (18) és el Dia Mundial dels Museus. Dijous (19) és el Dia Europeu de l’Obesitat. Dissabte (21) és el Dia Mundial de la Diversitat Cultural.

Andreu Ferrer, parlant del refranys referits a l’home, ésser natural, ens deixa aquests: “No tenir d’home més que sa biga”, “Esser dues ànimes dins un cos”, “El que s’aprèn en ell bres sempre hi és”, “Guarda’t d’home mal barbat i d’oratge de forat”, “Val més un bon no, garrida, que un sí mastegant fesols”, “Viure i viure podràs, però de la mort no t’escaparàs”, “Casar de gust i vestir de moda”, “Dolç a la boca, amarg en el cos”, “Casa per ton estar i dona que sàpiga filar”, “A la taula i al llit, al primer crit”.

El Dr. Carles Amengual ens diu que la infusió d’alfabeguera és bona per ajudar a fer la digestió. L’oli essencial és un bon antisèptic per via interna i externa, i l’olor de la planta repel·leix els insectes. A l’Índia és considerada una planta sagrada. Els cossiers d’Algaida i Montuïri fan olor de festa per Sant Jaume i sant Bartomeu amb rams d’alfabeguera a les mans. 

“Moltes paraules no sempre indiquen molta saviesa” (Tales de Mileto, filòsof grec, 624-543 aC).

Compartir el artículo

stats