Entra en creixent (9)
En el mes de maig els pastors tallaven la fusta per fer els flabiols. Bon temps per empeltar garrovers, albarcoquers i figueres. La vinya demana ser esporgada o que se li llevi el pàmpol. Un temps ja es preparaven les eres per batre-hi: feien la pols de les eres, que consistia a llaurar-les amb l’arada de llaurar faves, seguidament batien la terra amb un carretó amb una post a darrera i feien la pols. Tot això per tenir l’era enllestida per batre les faves a principis de juny. Al jardí es poden trasplantar roses místiques, petúnies, sols coronats, clavellers de moro i alfabegueres. Ja podeu començar a preparar l’hort: un parell de relles per llevar tot l’herbei, i posau perols d’aigua pertot, perquè “la tuta” no se n’ha anat: si veis que n’hi ha dins l’aigua, convé esquitar. Hi ha una dita que diu “té més frescada sa punta de s’aixada que una regada” perquè la terra vol ser remoguda perquè s’oxigeni, i no només tallar l’herba amb la desbrossadora.
Sant Joan d’Àvila (10)
Va viure al s. XVI, fou canonitzat per Pau VI el 1970. És conegut com l’”Apòstol d’Andalusia”, i n’és el seu patró. Va quedar orfe i quan fou ordenat sacerdot, en la primera missa, en el lloc on hi havia enterrat els seus pares, va repartir-ne l’herència entre els pobres. La seva fama com a predicador feu que se li encarregàs el sermó funeral per l’emperadriu Elisabet de Portugal, esposa de Carles V, sermó que va influir en la conversió i la vida del futur sant Francesc de Borja. Amic de sant Ignasi de Loiola, afavorí l’establiment els jesuïtes a la Península. El papa Benet XVI el proclamà Doctor de l’Església el 2012. A Palma, al carrer Ciutat de Querétano del Polígon de Llevant, hi ha la Parròquia de Sant Joan d’Àvila (Jesuïtes).
Sant Pancraç (12)
Venerat com a sant per l’Església Catòlica. Va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme (s. III) i, per no voler renunciar-hi, fou condemnat a ser decapitat. És invocat per la gent que volia trobar feina: “Sant Pancraç, salut i feina pel nostre braç i trobar qui la faci”, “Sant Pancraç, donau-nos feina i salut per fer-la”. Aquesta era una data aproximada que marcava la fi del fred extrem: “Per sant Pancraç i sant Mamet s’acaba el fred”, “Sant Pancraç s’endu el darrer glaç”. Per les aus migratòries fa referència a: “Per santa Creu ni una falzia veureu i per sant Pancraç n’hi ha per totes parts”. I dels conreus ens diu: “Si no plou per sant Pancraç ni per sant Urdí, molt de raïm i poc vi”, “Si sembres mongetes per sant Pancraç, en menjaràs més que no en voldràs”. I tanmateix: “Sant Pancraç ve amb un pa davall el braç”.
Mare de Déu de Fàtima (13)
La Verge de Fàtima, formalment Nostra Senyora del Roser de Fàtima, és una advocació amb què el catolicisme venera la Verge Maria. L’origen és el testimoni de tres nins pastors que afirmaren haver presenciat algunes aparicions marianes (1916) la Cova da Iria, Fàtima, a Portugal. Des de llavors, aquesta advocació mariana es va estendre per tot el món. L’Església ha reconegut, a més d’aquesta aparició, la de Guadalupe (Mèxic) i la de Lourdes (França). Altres aparicions han inspirat la creació d’ordes religiosos: Orde dels Carmelites, Orde dels Mercenaris, Orde dels Concepcionistes, entre d’altres. La primera aparició de la Verge és la de la Verge del Pilar a l’apòstol Santiago, a Saragossa, al voltant de l’any 40; després la de la Verge del Mont Carmel; més endavant s’apareix a l’illa de Gran Canària, sota l’advocació del Pino...
Sabíeu que...?
- Avui és el Dia de la Creu Roja. Dilluns (9) és el Dia del record de les Víctimes de la II Guerra Mundial; també és el Dia d’Europa. Dimarts (10) és el Dia Mundial del Lupus. Dijous (12) és el Dia Mundial de la Fibromiàlgia.
- Avui és la Fira de les Vaques, a Campos. També és la Fira de Lloret, Felanitx, Sóller, Campanet i Son Carrió.
- Del recull d’Andreu Ferrer Ginard, referit a les expressions i als refranys. L’home, ésser natural: “No tenir d’homo més que sa biga”, “Esser dues ànimes dins un cos”, “Lo que s’aprèn en es bres sempre hi és”, “Guarda’t d’homo mal barbat i d’oratge de forat”, “Val més un bon no, garrida, que un sí mastegant fesols”, “Viure i viure podràs, però de la mort no t’escaparàs”, “Casar de gust i vestir de moda”, “Dolç a sa boca i amarg en es cos”, “Casa per ton estar i dona que sàpiga filar”, “A la taula i al llit al primer crit”.
- L’albergínia no suporta el fred. Es pot dir que quan els hortolans de vora mar cullen les albergínies, els hortolans de muntanya tot just comencen a plantar-les, perquè han d’evitar les nits fredes.
- La corretjola, corritjola, corriola o campaneta, és originària d’Europa i Àsia i està estesa per tot Mallorca se sol fer per dins els camps sembrats. Quan la flor es posa tombada contra el sol, vol dir que venen pluges i aigua.
- Alls i cebes plantats vora dels rosers ajuden a prevenir atacs i malures. A més, podeu ruixar-los amb un brou bordelès, fet amb maceració d’ortigues i tabac. Els rosers volen molt de reg, però procurau no banyar la tija. Tallau les flors que es vagin marcint, per allargar la florida.
- El doctor Carles Amengual ens diu que una arpella pot ser un ocell carnisser, una persona violenta, cobdiciosa i grollera, una eina semblant a una aixada que s’empra per netejar la terra, i també aquesta planta punxosa i aspra que es fa dins pastures, ran de les síquies i sembrats. Quan és tendra, es pot menjar bullida. El nom genèric grec ‘Helminthia’ es refereix al seu ús contra els cucs intestinals.
- «Res no s’oblida més a poc a poc que una ofensa, i res més ràpid que un favor» (M. Luther, reformador alemany, 1483-1546).
