Home generós. Pedagog dels seus sabers. Dolç. I sempre educadíssim. De professió Reboster, pastisser, forner. En majúscules amant de la gastronomia, de la professió, de la família. Tantes i tantes hores invertides en endolcir els moments més inoblidables de les persones que han estat clients seus. Les postres de festes assenyalades, d’aniversaris, de presentacions de llibres, de dinars i sopars que formen part dels records de cada família. Allà sempre el dolç de Can Verdera de sa Pobla. Les mans de Xisco Moranta.

Per a mi era un mite. La padrina Rua sempre sabia triar el dolç de Can Verdera, adequat a cada ocasió.

Per a un bon grapat de nins, jugar al carreró i menjar-se els pastissets d’ahir que els regalava l’amo en Xisco era una festa. Era el berenar dolç d’aquells infants que jugaven i vivien intensament sense saber que un dia tornarien grans i que el temps s’hauria escolat entre les seves rialles.

Vuitanta-tres anys de vida de l’amo en Xisco sempre vinculat a un forn, a una cuina. Son pare forner, la mare cuinera. Ja als 18 anys, amb la mort de son pare s’arromengà i emprengué el camí que l’ha duit a convertir-se amb un gran reboster. El seu llegat forma part de moltes de les publicacions de l’Associació de l’Acadèmia del vi i de la cuina de Mallorca, de cursos impartits a la UIB o allà on se li demanava.

Però sobretot el seu llegat està a la memòria de la gent, de tantes i tantes converses endolcides amb les seves postres.

Em contava fa anys al llibre «de...sa pobla patates» conversant des de la seva butaca tantes i tantes coses dels seus inicis, dels seus pares, dels seus mestres, dels dies que tenia tanta i tanta feina, i que a escola no s’hi podia anar. Ens contà com ha cultivat la tradició però com ha volgut aprendre i renovar-se.

«Som partidari de la cultura del temps s’ha d’aprofitar quan hi ha albercocs, cireres, figues...això és cultura gastronòmica».

Paraules recollides i escrites fa més de deu anys que aquest mes d’abril de 2022 cobren vigència i valor, ara que l’amo en Xisco Moranta no hi és.

«M’agradaria passar com un bon professional. Les persones més majors me comparaven amb mon pare, m’agradaria que parlessin de mi, que vaig complir dignament amb la meva professió de pastisser».

I tant que ha complit.... Dignament i amb excel·lència, al costat dels millors cuiners i cuineres, rebosters i intel·lectuals amb amics parlant, cuinant, tastant la cuina mallorquina, a través de l’Acadèmia.

El Mestre Artesà Xisco Moranta Juan romandrà a la memòria de la cultura gastronòmica d’aquesta illa. Gràcies per endolcir els nostres records. Per a mi la coca de patata durà el vostre nom per sempre.