Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Una flor no fa estiu, ni dues primavera

«El març era tengut per un mes favorable al dimoni». B. Capó

Sant Francesc de Pàdua (2)

Va viure al s. XV -va néixer a Paola, Calàbria, el 1416 i morí a Tours, França, el 1507), fou un eremita, fundador de l’Orde dels Mínims. Se’l representa amb l’hàbit dels Mínims, amb gaiata, amb un sol al pit o al costat, amb el mot ‘Charitas’, travessant el mar sobre el seu mantell. És el patró dels mariners italians, però també de la pobresa, i venerat pels captaires, especialment pels coixos i cecs. Juntament amb sant Gaietà, era invocat quan no se sabia com sortir d’algun problema: ambdós obrin camí i fan llum en els adversitats de la vida. Reclamat també perquè afavoreixi la fecundació a les dones que els costa quedar embarassades. A Palma hi ha la Parròquia sant Francesc de Pàdua.

El temps ve capgirat

Ha fet un hivern amb unes temperatures que no són gaire habituals; si segueix aqueix ritme, en venir l’estiu, haurem de cercar les ombres; i a més a més en tres mesos no havia plogut. Els nostres padrins recorden aquell temps en què “feia fred i calor quan tocava, això d’ara -diuen- desbarata tots els arbres, i els animals van ben despistats”. I potser tenguin raó. El temps va desbaratat, hem sentit a dir que va boig -com les persones!, n’hi ha que hi afegeixen-, perquè hem perdut el ritme de la natura. Un exemple d’això és la cuina: ara podem menjar de tot en qualsevol època de l’any, i abans això era com un sacrilegi -també és veritat que era impossible-. Hi ha una dita que ho reflecteix: “Cada cosa a son temps, i en s’estiu cigales!” Molts d’arbres fruiters treuen la flor enganyats per les falses primaveres, i llavors amb el fred, tornen a perdre-les; i això no és bo. També els aucells migratoris van desorientats. En definitiva, haurem de refer -si hi som a temps!- el nostre refranyer perquè allò que hem vist i ens ha pervingut fins ara s’ha capgirat. Han sortit moltes flors abans de la primavera; el més negatiu és que s’ha convertit l’excepcionalitat d’antany amb un fet normal d’ara. Però, tanmateix, “una flor no fa estiu, ni dues primavera!” Dia 25 va entrar el minvant i dia 1 entrarà la lluna nova.

El dimoni

Ja vàrem dir que el març era tengut per un mes favorable al dimoni i potser per això el va triar per celebrar el seu sant. El personatge del dimoni és un dels personatges sinistres amb el qual fa més temps que convivim. La complexitat de la seva figura deriva del fet que no té un origen únic. En funció dels atributs que li són propis (viure a l’infern, a la regió inferior, entre flames i vapors sofrosos, els quals sempre van associats a les seves aparicions), el dimoni és, sens dubte, la perpetuació d’una divinitat tectònica, relacionada amb l’activitat volcànica. Altrament, el dimoni encarna el principi del Mal, herència d’aquelles antigues religions de l’Orient mitjà que ho fonamentaven tot en l’enfrontament entre dos principis absoluts: el del Bé i el del Mal. Un altre dels aspectes propis del dimoni és el d’adquirir un caràcter eteri, més propi d’un esperit erràtic, i entrar al cos d’algú, el qual passa a ser un “endimoniat”.

I comença l’abril

Com aquell qui no vol: el temps vola! És el mes que s’obren les flors. Tot i la manifestació joiosa de la naturalesa, l’abril té fama de ser un mes tan dolent i traïdor com el març. “D’abrils i de senyors, pocs que no siguin traïdors”; “L’abril cada cent anys hauria de venir”; “Els mals d’abril es compten per mils”; “Quan l’abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller”. Molts animals senten despertar els seus instints reproductors i comencen a deixar sentir la seva veu, que gairebé sempre constitueix un reclam amorós. Així, idò, a l’abril, vegetals i animals inicien les accions que han d’assegurar la continuïtat de l’espècie -la floració i l’aparellament-. Ahir va entrar la lluna vella: molt bona per iniciar-se en la bruixeria i en tota mena de pràctiques màgiques i endevinadores; també és bona lluna per recollir mudes d’olivera i per fer empelts de nespleres. Aquest mes la lluna pren el nom de “lluna roja” en alguns indrets, si pren un to rogenc. En aquests casos provoca gelades que maten els esplets i tenyeixen de vermell els brots de les plantes: “Lluna roja d’abril, porta gran perill”; “Lluna roja, gelada a la porta”.

Sabíeu que...?

  • Avui és el IV Diumenge de Quaresma. Dijous (31) és el Dia Mundial de la prevenció del càncer de còlon. Divendres (1) és el Dia Mundial la diversió a la feina. Dissabte (2) és el Dia Mundial sobre l’Autisme; i també el Dia del Llibre Infantil. Avui se celebra la Fira d’Oportunitats a sa Pobla.
  • Les verdures que fruiten sota terra (pastanaga, patata, alls, cebes...) s’han de plantar en lluna vella. Les que fruiten per sobre (albergínia, tomàtigues, enciams...) s’han de plantar en Lluna nova.
  • Plantau plançons d’enciams, cols, bròquils, porros. Fruitaran abans de l’estiu. Ara és el millor temps per plantar esqueixos de gerani.
  • El vol nocturn de les ratapinyades escampa llavors i neteja l’ambient d’insectes. Podem dir que “hi veuen amb les orelles”, perquè emeten ultrasons que li retornen en forma d’eco, informant-les dels obstacles. 
  • El Dr. Carles Amengual ens diu que l’all és una planta medicinal i comestible coneguda des de temps molt antics; ja l’empraven els metges tibetans per fer cures de joventut, els grecs contra els encanteris i els egipcis per alimentar els esclaus constructors de les piràmides. Té propietats antibacterianes, antisèptiques, estimulants i vermífugues, i afavoreix els sistemes circulatori i immunològic.
  • Endevinalla: “Jo tenc lo que Déu no té,/ i veig lo que Déu no veu./ Si sou endevinader/ meam si l’endevinareu”.

Compartir el artículo

stats