Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Tenir paraules de Dijous Sant fets de darrers dies

El Dijous Jarder del proper dia 24 marca l’inici del Carnaval. A la imatge, la Rua de Lloseta de 2020.

El Dijous Llarder (24)

El darrer dijous dels Darrers Dies, previ al dimecres de Cendra. Conegut també com el Dijous Gras o Jarder, el primer dia del Carnaval. Dos dijous abans ja s’ha celebrat el dijous dels compares i un abans el dijous de les comares. Avui es menjava el darrer porquim, ja que al llarg de quaranta dies no es podia provar; la fava parada valldemossina és un plaer per al paladar, la greixera de peus de porc, les ensaïmades amb sobrassada, codonyat o carabassa, coca de raïssons, coca de recapte; antigament, durant les setmanes de Quaresma, com que no es podia menjar carn, el peix era el gran protagonista. El seu preu augmentava moltíssim, fet pel qual quedava reservat per als més rics. La gent senzilla s’havia de conformar amb pa, vegetals i peix salat. Per exemple, l’arengada, uns dels gran recursos alimentaris d’antuvi, no només de l’interior, sinó també de la costa, ara en desús. La coca de recapte es feia amb els aliments que havien sobrat o que s’havien recaptat casa per casa durant alguna festivitat. És una possible parenta directa de pizzes i fogasses. Tot un ventall d’exquisideses per agafar forces i començar una Quaresma llarga i, un temps, no gaire apreciada.

Coca de llardons

En el Dijous Llarder no mancava aquesta coca. Si la voleu fer, vet aquí la recepta: 120g de llardons, 60 g de sucre, la pell d’una llimona, 200 g de llet, 50 g de mantega, 30 g de llevat de pa, 350 g de farina, 1 ou, sal. Per a la decoració: pinyons i sucre mullat. Triturau els llardons, afegiu-hi el sucre, i la pell de llimona i triturau-ho tot. Posau-hi la llet, la mantega, l’ou i el llevat. Una vegada triturat, deixau reposar la massa uns 20 minuts i llavors tornau-la a amassar. Després, podeu posar la massa a la plata del forn. Decorau la massa amb els pinyons i el sucre mullat. Deixau-la reposar fins que augmenti de volum i posau-la al forn, que haurem escalfat a 180ºC, uns 25 minuts. Bon profit!

Sant Policarp (23)

Havia estat molt invocat contra el mal d’orella. La gent que patia aquesta malaltia anava a untar-se l’orella amb oli calent de la seva llàntia. Per tal que l’oli no s’acabàs, se n’hi havia d’abocar el doble de la quantitat que se’n prenia; si no es feia així, el sant s’enfadava i tornava el remei en mal. En la darrera reforma del santoral aquest sant va ser traslladat del 21 de gener al dia d’avui.

Els malnoms del «Carrer» (I)

Juan Bonnín Valls, “Cande”, va deixar recopilats els malnoms -àlies- que hi havia al “Carrer” a mitjan segle XX. En honor als nostres amics Emili González i Fuster -gran seguidor del Costumari- i Conxa Fortesa els farem avinents. Tots ells estaven relacionats amb el Call: Ca n’Agapito, cas Bacallaner, can Badai, cas Balandro, can Barres, can Barres d’Or, cas Boianos, can Bet, can Bitla, can Beata, can Bonjesús, can Bonolla, ses Borrajos, can Bossa, en Botetes, can Cancan, can Cañas, can Cap Blanc, can Cach, can Cetre, cas Clarinet, can Cotorra, can Cetre de s’Arròs -ca s’Arrosser-, la Castañera, can Comelles, en Belmonte -antiquari-, en Bernat des Aros, na de Past, na Dimoni, can Clotclot, ses Cucheri, ca n’Ametles, en Fenoi, es Feos, Estiraperdius, s’Extramunció, Can Diego, ca n’Eixup, ses Enriquetes.

Sabíeu que...? 

  • Avui és el Dia Mundial de la Justícia Social. Dilluns (21) és el Dia Internacional de les Llengües Maternes. Dimarts (22) és el Dia per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes.
  • Evidències del canvi climàtic: els alzinars mediterranis estan essent substituïts per matollars. S’estan alterant els períodes de floració i fructificació o de la dispersió i quantitat de llavors. Els boscos tenen més dificultats per retenir i acumular l’aigua i els nutrients (nitrogen, fòsfor i potassi), que s’escapen arrossegats per les fortes pluges. La brotada de les fulles s’ha avançat un dia per dècada des de 1960 i el procés s’ha accelerat des de 1980, amb 2,2 dies per dècada.
  • L’escriptor Arat (315 aC-240 aC), poeta i erudit grec de l’època hel·lenística va escriure el poema “Fenòmens”, destinat a camperols i mariners, per poder dur a terme les seves activitats amb manco risc, ja que preveia la meteorologia segons el comportament dels animals.
  • Tots els pobles vivien les llicències dels Darrers Dies de manera especial, ja que els esperaven quaranta dies de privacions, de vida social austera, de menjar magre... Tot gira al voltant de la celebració de la fi d’un cicle vegetal i la substitució del rei, vell i caduc, per un de més jove i vigorós, que comunicarà la seva vitalitat al poble; es tractava d’expulsar la mort a través de l’eliminació del que ja està esgotat i que, de continuar, només pot dur la decadència.
  • No hem d’oblidar que les plantes xuclen els nutrients de la terra de l’hort. Sapiguem que cols, patates, apis, porros, tomàtigues o carabassons són plantes molt exigents i reclamen molts i bons nutrients; les lleguminoses no són gaire exigents; entremig hi ha alls, endívies, pastanagues, espinacs, cebes o enciams
  • Els humans som naturalesa. Formam part de la Natura. Ens convé escoltar el ritme del nostre cos, els impulsos de l’instint i la intuïció. També és bo dialogar amb el món natural de les plantes, l’aigua, els minerals, l’aire, els animals...
  • ”Un mestre és un poeta i un creador. És lliure i fa lliures els altres” (Joan Mascaró i Fornés, filòleg, poeta i orientalista mallorquí, 1897-1987).

Compartir el artículo

stats