Si la candelera riu, el fred és viu; si plora, l'hivern és fora

El nom deriva del llatí “februarius”, que vol dir mes de les purificacions. Era el darrer mes dels romans (fins a l’època juliana), el mes dels morts i dels sacrificis expiatoris, un temps amb una influència considerada com a nefasta. Era un més tengut com a dolent i negatiu, per això els romans trobaren que amb vint-i-vuit dies ja n’hi havia prou. En llatí es deia februarius; les februa, en les quals s’aplacaven els morts amb sacrificis i ofrenes. Del seu nom ve el del déu romà de la purificació Februus. Febrer no existia en el calendari romà d’època primitiva, va ser afegit, com el gener, amb la reforma de Numa Pompili que va adaptar els mesos al cicle lunar. Posteriorment l’emperador August li va restar un dia de manera que es va quedar amb els 28/29 que té actualment. És un mes fred i ventós. Al camp es poden esporgar els ceps, les oliveres i altres arbres: “Per la lluna nova de febrer esporga l’oliver”. “Ventades calentes de febrer, fan ric el metge i el fosser”; “El febrer, nou cares té”; “Febreret curt, pitjor que el turc”; “El mes de febrer és bon anyeller”; “Si et vols casar i vols encertar bé, casa’t el trenta de febrer”. 

La Candelera (2)

Quaranta dies després de Nadal l’Església commemora la Presentació de Maria al Temple, o Purificació. A l’ofici d’avui es reparteixen candeles que representen la llum i la claredat de Jesús i són fetes amb cera verge, per tal de simbolitzar la puresa de Maria. Hi havia llocs on al final de l’ofici s’organitzaven processons amb les candeles enceses. Aquesta processó de llums sembla que és la pervivència d’un ritu precristià relacionat amb el guiatge de les ànimes i que se celebrava a Roma per aquestes dates. Els animals que dormen durant l’hivernada surten del seu enfony i observen el temps que fa: si el dia riu es tornen a amagar, perquè el mal temps seguirà; si el dia és fosc, el mal temps s’haurà acabat definitivament. Fins avui no es consideren acabades les festes del cicle de Nadal, que varen començar amb la Puríssima, dia 8 de desembre. La llegenda diu que la Mare de Déu va oferir dos colomins per a la cerimònia de la Purificació. D’aquí ve que el dia d’avui la gent acostumàs a menjar colomins com a prova de devoció. Era considerada una ofensa greu si avui algun caçador matava tórtores o coloms. Les candeles beneïdes avui allunyaven les tempestes i calabruixades; espantaven les bruixes i retornaven la salut als malalts i al bestiar.

Ja som a mig hivern

La Candelera és al bell mig de l’hivern; dels noranta dies que té l’estació, avui ja n’han transcorreguts quaranta-quatre. Per això es considera que a partir d’avui s’avança cap a la primavera i comencen els actes dirigits a l’exaltació de la fertilitat i al desvetllament de la natura; d’aquí la cristianització d’aquest despertar el dia de sant Valentí (14).

Sant Blai (3) 

“Mu mare em dugué a sant Blai/ perquè aprengués a xerrar,/ i ara m’hi vol tornar/ perquè diu que no call mai!” Advocat contra el mal de coll i de gargamella. Era costum dur a beneir caramels, però també fruites, i fins i tot menjar per al bestiar, per tal que no prenguessin cap mal, o també per curar el brom de l’aviram. Per la seua invocació amb el mal de gola, l’invocaven els cantaires, i tota classe de gent que per raó del seu ofici, hagués de cridar o xerrar molt. Es creia que les arengades i les figues seques afavorien la veu i, per això, també les duien a beneir. També el tenien per advocat del blat, per tal de poder tenir el pa assegurat; i protector dels alls, i era creença que els alls sembrats el dia d’avui eren els millors i els més coents –creença compartida amb dia 25 de gener-. Així mateix, també era invocat contra la pobresa i la fam.

Santa Àgueda (5) 

Aquest nom en grec significa “bona”, tal vegada per assimilació a la divinitat pagana Agathé Thea, la bona deessa llatina, venerada a Enna com a deessa de la fecunditat. La santa visqué al s. III, a Sicília. Havia estat patrona de les dones, fet aquest que recorda temps llunyans del matriarcat. Aquest dia eren les dones les que manaven i podien provocar qualsevol home, i eren elles les que duien la iniciativa en tot. Avui podien entrar soles a les tavernes i els homes a qui escometien els havien de pagar el beure. Aquesta festivitat s’integra dins el cicle de Carnaval en el qual la inversió de poder és una de les seves principals característiques. Festa gran a Sencelles.

Sabíeu que...?

• Avui és el Dia Escolar de la No Violència i la Pau, conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau fundat l’any 1964 pel poeta i educador santanyiner Llorenç Vidal Vidal. Es practica a escoles de tot el món. Dilluns (31) és sant Joan Bosco, patró del cinema; també és el Dia Mundial de lluita contra la lepra. Dimarts (1) és santa Brígida, advocada de les dones velles. Dimecres (2) és el Dia Mundial de les zones humides. Divendres (4) és santa Verònica, patrona dels fotògrafs; també és el Dia Internacional contra el càncer. Dissabte (5) és el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació.
• Un aromatitzant de llimona es fa ratllant pell de llimona ben neta (només la part groga), assecau-la al forn un parell d’hores a 100 graus i picau-la fins a fer-ne pols. Podreu posar-ne en olis, vinagres, peix...
• «No agafis mai cap camí que no sàpigues on va; però si saps que du a un bon lloc, no t’aturis per res ni per ningú» (Marià Aguiló, escriptor mallorquí, 1825-1897)