Va ser batle de Sant Joan –les primeres dues legislatures de la democràcia-, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manacor, director general de Política Lingüística, i professor, tant al CC Sant Tomàs d’Aquino d’Inca, al CC La Puresa de Manacor com també a l’Escola Universitària Alberta Jiménez. Joan Barceló era una bona persona, intel·ligent i amable, respectuós i ferm amb les seves idees, apassionat pel món de la cultura i enderiat per la llengua. El vaig conèixer quan jo havia complit els quinze anys i fou ell qui m’encaminà a fer Magisteri, i llavors la Llicenciatura, i després el Doctorat. Amb en Joan podies parlar hores, i dies, sobre llengua i cultura, sobre els escriptors que estimava: Ramon Llull, Costa i Llobera, Antoni M. Alcover –en Joan treballà de valent perquè la fundació Antoni M. Alcover fos una realitat-, sant Juníper Serra –de qui pràcticament tenia enllestida una biografia-... A la possessió de Son Munar hi té una habitació dedicada a Ramon Llull, el Mestre. En Joan era un molt bon professor, i tant els alumnes que va tenir com els companys de Claustre donen testimoni de la seva capacitat per ensenyar i per fer enamorar en l’aprenentatge. Quan a mitjan de la dècada del 90 vam començar a organitzar vetlades de glosadors, amb en Rafel Muntaner, Mateu Llodrà (+), Sebastià Nicolau (+), ell va tenir la idea d’organitzar-nos en una associació, i d’aquí va néixer l’Associació Cultural Canonge de Santa Cirga la tasca principal de la qual va ser organitzar tallers i vetlades de glosat; en Joan Barceló fou vocal d’aquesta Associació. “Felip, -em digué- has d’explicar què és la glosa, la seva importància, la seva història, perquè els joves l’aprenguin”. I també que no podíem deixar que la glosa desaparegués de Mallorca, i que Manacor havia de ser el centre d’aquesta recuperació. Sí, Joan, vam seguir el teu camí sempre.
Els darrers anys feia trobades amb molts d’amics, i era el president de l’Associació Amics del Seminari, tots ells bons amics i col·legues. D’en Joan tenen records d’una admirable i brillant persona. Miquel Perelló, Canta, de Búger, ens diu que “cada any –llevat dels dos darrers- feim un dinar junts, i editam una revista, i compartim la saviesa i la mestria de tots, però en Joan era el pal de paller de l’Associació”. Hem volgut parlar amb algunes persones que l’han conegut i han treballat amb en Joan. Vet aquí el seu testimoniatge: Joan Rotger, batle de Selva-: “En Joan era, per damunt de tot, una bona persona amb qui podies parlar en qualsevol moment; era un apassionat de la nostra llengua i cultura; un enamorat de les gloses”. Rafel Muntaner, exbatle de Manacor: “Vam coincidir en política, en cultura, però sobretot en el llibre que va escriure sobre la meva vida: '75 anys de manacorinitat’, que hi va posar tota la il·lusió del món; era impossible no posar-se d’acord amb ell, sempre ens vam entendre”. M. Magdalena Gelabert, exgerent de la Fundació Pública Mossèn Alcover-: “Joan Barceló era un gran mestre i un gran amic. Poques persones com ell han mostrat tanta estima per la llengua catalana al llarg de tota la vida, sense dubtes i amb una passió arrelada i exemplar”. Eduard Covas, amic de la infància-: “Ens coneguérem fa 60 anys al Seminari, sempre hem mantingut una bona relació, ha estat un amic de primera; li agradava la música i per això sempre m’acompanyava quan tocava l’orgue per aquí i per allà. Era un admirador de Ramon Llull i feia seves les premisses: viu honestament, dona a cada u lo seu, estima i respecta. Sempre ha manifestat la part bona de les persones, i deia que ‘la part més bona dels humans són gratuïtes, aprofitem-les!’. Escrivia una biografia de sant Juníper Serra, que mirarem de recuperar”. Bartomeu Rotger, exconseller de Cultura-: “Va viure uns moments històrics i perillosos com a director general de Política Lingüística, i se’n va sortir de manera tranquil·la, asserenada i eficient. Un home molt intel·ligent, pràctic i que podies confiar amb ell; va fer una gran tasca, i més diré, va resoldre els problemes que hi havia –que eren molts- de manera positiva. Crec que és el millor que hi ha hagut a la conselleria d’Educació i Cultura, més et vull dir: la cosa més positiva que he fet en la meva vida política fou el seu nomenament”. Joan Sagrera, amic i activista cultural-: “En Joan és una d’aquestes persones que dius: ‘He tengut la sort d’haver-lo conegut’. Era un exemple a seguir. Amb persones com ell, que vessava coneixements i amb la passió que ho feia, la nostra societat tendria les coses més clares i fàcils amb temes de valors i tolerància”. Cecil Buele, amic i seminarista, li ha dedicat la glosa: “Trobaré a faltar el teu somriure / i la teva paraula acurada; / tu, tan sols amb la teva mirada, /contagiaves les ganes de viure”. Antoni Pastor, exbatle de Manacor-: “En Joan per jo era un model de correcció i un apassionat per la cultura, la llengua i tot allò nostrat. Tenia una gran personalitat, no he conegut cap altra persona com ell”. Catalina Sureda, exbatlessa de Manacor-: “En tot allò que feia actuava com un professor, com un pare; sempre estava al capdavant de totes les iniciatives culturals, mai deia que no davant els projectes per Manacor: va ser un gran regidor de Cultura; per ell, la política, consistia a fer un servei”. Alícia Olivares, glosadora i exalumne-: “Em va ensenyar a estimar la poesia, la llengua i la cultura d’aquí; quan ens explicava les coses vèiem que ell n’estava enamorat, i això ens embellia encara més el seu mestratge”. Miquel Oliver, batle de Manacor-: “Era una persona estimada, independentment de les idees polítiques, estimava la cultura nostrada, la llengua, estimava Manacor tot i que no hi va néixer, però era el seu poble d’acollida. El sentiment de la gent que el va tractar –com a mestre, veïnat, regidor, engrescador d’iniciatives- sempre és de bonhomia, d’una actitud respectuosa i sincera”. Mossèn Joan Bauzà, vilafranquer i canonge de la Seu, oficiarà aquesta nit el rèquiem pel nostre Joan Barceló Matas.
Gràcies, amic Joan, per tantes coses belles que ens deixes, tants de records que mai no oblidarem, tantes paraules bonhomioses i tants de fets extraordinaris; estam segurs que la teva germana, el teu fill i la teva esposa també n’estan orgullosos i contents, i aquest serà el nostre record compartit sempre amb tu.
