Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | El mes de gener, és un bon cavaller, si no és ventoler

Ara és bona època per sembrar garrovers.

Entra el creixent (10)

És el temps de fer clots, sembrar, empeltar (quan la lluna creix) i treballar els arbres fruiters de fulla caduca, especialment l’ametler, l’albarcoquer, la prunera i la pomera. També es poden sembrar garrovers, tarongers, llimoneres, pereres, cirerers, noguers, rosers, etc. Durant aquesta lluna és bon temps per podar i trasplantar els rosers; no hem de tenir por a escurçar els tanys fins a deixar-los tres o quatre ulls, ni de llevar els tanys de sobres perquè la planta ho reprendrà. Per sant Sebastià és bon temps per començar a entrecavar les faves.

La lluna de gener

La lluna de gener té una gran força, influeix favorablement en els conreus, en la salut i en la vida de les persones. És bo tallar la fusta per fer carbó i per obrar en les «minves» de gener (lluna vella), junyir els animals el dia setè de la lluna nova de gener, sembrar les cebes en la lluna minvant i casar-se en la lluna plena. La saó de gener és la més bona per als arbres; és temps de fangar, plantar i podar la vinya. La pluja de gener és un bé de Déu. Temps de cria del bestiar de llana, per mal temps per als ramats, pel vent, les nevades i tronades. Comença la posta de l’aviram i es posen les primeres llocades. Sembla que la mar minvi o es buidi, els pescadors creuen que és per influència de la Lluna.

Sant Pau (15)

Va ser el primer dels eremites cristians. Conegut també com Pau l’Anacoreta: al s. III es va retirar al desert a fer penitència i oració i s’alimentava només d’un pa que cada dia li duia un corb. Es tracta de la llegenda narrada per sant Jeroni, vivia dins una cova, es vestia amb fulles i menjava fruita. Aquesta llegenda també conta la trobada amb sant Antoni Abat i conversaren durant un dia i una nit; la segona vegada que Antoni anà a visitar-lo era mort: el vestí amb una túnica i el sebollí, amb l’ajut de dos lleons que varen cavar la fossa. Com que sant Antoni teixia joncs i vimets per fer cistells, sant Pau també es va dedicar a teixir l’espart per fer-ne estores; per això el estorers el van prendre com a patró. L’Orde de Sant Pau el Primer Eremita es va fundar en honor seu.

El Camí de Sant Jaume

Com que les nits de gener tenen fama de ser les més clares i estelades, la constel·lació de la Via Làctia guiava els pelegrins cap a Sant Jaume de Compostel·la, a Galícia. Una altra variant de la creença diu que la Via Làctia és el camí que segueixen les ànimes que van a visitar el sepulcre del sant abans d’entrar al cel, i que cada estrella que forma la constel·lació és una animeta que va de viatge cap a Compostel·la. Aquesta creença enllaça amb una altra molt antiga que situava el país de les ànimes més enllà d’on la terra s’acabava; a l’antiguitat, Galícia havia estat un «finisterrae», és a dir, un punt on la terra s’acabava; no és estrany, idò, que les ànimes anassin cap allà, per tal d’arribar al seu país.

No hi ha com les fruites i hortalisses de temporada

Són més nutritives, la textura i l’olor són més agradables, tenen més vitamines, sals minerals i nutrients. A més a més, si són de proximitat, estan menys manipulades, tenen menys necessitat de transport, distribució i emmagatzematge i, per tant, es redueix el cost energètic i la contaminació. Gener: alls tendres, api, bledes, bròquils, calçots, carxofes, col de Brussel·les, col Llombarda, coliflor, endívies, escarola, espinacs, naps. Normalment les condicions atmosfèriques fan que disminueixi fins al mínim l’activitat vegetal i s’adoben i es comencen a preparar les terres en les quals s’hi hagi de plantar alfals, remolatxa, blat de moro o algun altre conreu de primavera. Quant als fruiters, continuen les feines de poda i plantada condicionades només que no es produeixin gelades. A l’hort continua la plantada de cebes, cols, enciams, escaroles, bròquils i bledes, espinacs i julivert, i comencen les d’alls, pèsols i faves tardanes. També és temps bo per sembrar malves, violers i roselles dobles, que floriran a la primavera.

Sabíeu que...?

  • Dijous (13) es feu el Baptisme de Jesús. També és sant Hilari, advocat contra les serps.
  • Miquel À. Coll Ramis ha publicat la ‘Història del futbol a Lloret’ que ha impressionat els lloretans. Enhorabona!
  • «No destruir mai, i reciclar sempre. Reconstruir, recuperar, estalviar, millorar, conservar allò que és bo i corregir els errors». Aquest és el missatge de la parella d’arquitectes Lacaton-Vassal, que han guanyat el premi Pritzker, considerat com el Nobel de l’arquitectura.
  • Sembrats en ple hivern ens hem d’assegurar que els espinacs tenguin una bona germinació i un bon arrelament; convé, però, situar-los en un indret de l’hort arrecerat del vent.
  • La llengua té desset músculs. Diuen que és l’òrgan més fort i més flexible del cos humà. La podem exercitar traient-la i estirant-la endavant, avall, amunt i també cap als costats.
  • El 10 de gener és el desè dia de l’any del Calendari Gregorià. Queden 355 dies per finalitzar l’any i 356 en els anys de traspàs.
  • «Per saber quin camí s’ha de prendre, primer és necessari saber on es vol arribar». (Carlos Pellegrini, polític argentí, 1846-1906).

Compartir el artículo

stats