Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari

Molts d'anys i venturós any 2022!

Avui és sant Esteve 

El primer màrtir cristià: va morir lapidat. Una tradició deia que era marxant de robes i que, escoltant Nostre Senyor que predicava, es va convertir; com que Jesús i els apòstols duien els vestits molt apedaçats, va regalar-los un vestit nou a cada u; Jesús el va beneir i li va concedir la gràcia de ser el primer màrtir. Quan va morir Jesús, els rabins varen anar a trobar sant Esteve i li varen dir que els regalàs un vestit; el sant s’hi va negar i, rabiosos, el varen apedregar fins a matar-lo. La seva diada és l’endemà de Nadal. Els sastres el tenien per patró, i per raó del seu martiri, el veneraven tots aquells que treballaven amb pedra: picapedrers, marbristes, molers, etc. Pel mateix motiu se l’invocava contra el mal de pedra. “Per sant Esteve creix el dia un pas de llebre”; “Durar tant una cosa com de Nadal a sant Esteve”; “De Nadal a sant Esteve durarà la bondat teva”; “Per sant Esteve, plou i neva”.

Sant Joan Evangelista 

Els seus atributs són: una àguila –atribut de la divinitat suprema-, una caldera d’oli bullent, una copa amb una serp dedins; també és representat escrivint l’Apocalipsi. Era fill de Zebedeu i Salomé, i germà de sant Jaume. Era patró dels escriptors, llibreters, relligadors, gravadors i impressors; també de boters, vinyaters i calderers, aquests darrers perquè segons sembla, sant Joan va morir cuit dins una caldera. Va assistir als principals fets de Jesús i va tenir un lloc d’honor al darrer sopar, ja que era el deixeble que “Ell s’estimava tant”, segons paraules del mateix Evangelista. Per això Jesús li va confiar, abans que a cap altre, el nom del traïdor i, des de dalt de la creu, la cura de la seva mare. També va rebre el primer la notícia de la seva resurrecció per boca de Maria Magdalena i va ser el primer a arribar al sepulcre després de córrer més que Pere. Va ser l’apòstol de més longevitat; per això el seu Evangeli és el que fa quatre en la cronologia bíblica.

Els Sants Innocents (28) 

Patronatge de corals infantils i dels nins abandonats, i contra l’ambició. “Qui és causa de la causa és causa del mal causat”, diu una sentència. L’Església commemora la degollació dels nadons a mans de les tropes del rei Herodes, tot elevant-los a la categoria de sants. Una de les maneres de celebrar aquesta diada era la “festa del bisbetó”, molt celebrada a catedrals i monestirs entre escolans i novicis. Es tracta d’una romanalla de les anomenades “llibertats de desembre o dels bojos”, que tot el món catòlic havia celebrat amb gran llicència i disbauxa a les darreries de l’Edat Mitjana.

A les portes de l’hivern

Acaba l’Any Vell i comença el Nou, que s’estrena amb el mes de gener (ianuarius), el mes de Janus. De Janus a Joan; la imponent divinitat solar bicèfala pel fet de mirar a ambdós costats, va quedar relegada a déu secundari, guardià de les cases i ciutats; la seva imatge era posada a les portes (d’aquí que porta, en llatí, arribàs a anomenar-se ianua). A Janus, divinitat solsticial masculina, solar, es contraposa la seva forma parella, femenina, lunar, Jana, també amb un doble paper, celestial –Diana- i infernal –Hècate-. En realitat, el nom de Janus –popularment Joan- correspon a Djanus o Dianus –Zeus, Déu, Júpiter- i el de Jana –popularment Joana-, a Djana o Diana –Dione, Deessa, Juno-; l’arrel ària di significa brillant. Janus seria, idò, el déu resplendent, celestial.

Sant Silvestre (31) 

Festa de Cap d’Any. Avui és el darrer dia de l’any i són nombroses les creences i costums que el trànsit d’un any a un altre ha originat. Quan es començava una feina llarga, deien un parenostre a sant Silvestre per tal de poder-la veure acabada. Per això, també, es considera un bon averany acabar l’any fent un treball, perquè és la millor manera de començar amb bon peu. Es creu que aquesta nit, les bruixes que han perdut poder el recuperen ensenyant les anques a la lluna (“Per sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra”); si davant el portal hi havia el brot d’olivera o llorer beneït el dia dels Rams, els impedia entrar.

Ninou o Cap d’Any (1) 

Avui és el primer dia de l’any, el Cap d’Any o Ninou. Aquesta és una manera familiar d’anomenar-lo i deriva del terme llatí “Annum Novum”; a l’actualitat gairebé no s’utilitza, però abans havia estat molt corrent. Aquest dia la gent fa balanç del que ha estat l’any anterior i diposita les seves esperances en el que acaba de començar. “Any nou, vida nova”. Es creia que l’ociositat absoluta era un mal auguri i la gent solia començar l’any treballant una estona en el seu ofici; però es tenia per mal averany començar l’any treballant en una feina que s’arrossegava de l’any anterior. També era costum acompanyar la feina cantant, sobretot aquells oficis que havien de picar i fer renou, com ferrers, fusters, picapedrers, sabaters, etc.

Molts d’anys!

A totes les persones que diumenge rere diumenge –d’ençà de l’any 2002!, celebrarem el 20è aniversari del Costumari Popular!- ens han llegit, o ens han animat, o ens han donat les gràcies, i també ens han fet retrets o crítiques, sempre, constructives, que ens han permès entrar dins les cases; a totes les persones que en segueixen encara que moltes coses ja les sàpiguen, i a totes les que no ens llegeixen, molts d’anys de tot cor. No voldria que aquest desig esdevingués una paraula buida de tant de repetir-la; voldria que arribàs el conhort a totes les persones que sofreixen, que aquest 2022 comportàs una alenada oberta d’esperança renovada, de confiança sincera, després d’uns anys de tristeses personals i col·lectives. Gràcies també al Diario de Mallorca que ha confiat amb els mots que emmarquen la cultura popular del nostre univers simbòlic. Moltes vegades un somriure, una allargada de mans, unes paraules, basten per retornar l’estima perduda. Tant de bo que aquest any que començam ens proposem dur endavant un projecte que acompanyi cada acció que duguem a terme amb amor, estima, empatia i fermesa. Aquest és el millor i més sentit regal que podem donar i rebre. Molts d’anys!

Sabíeu que...?

«La joia d’aprendre i ensenyar és el gran secret de l’educació» (Joan Mascaró i Fornés, savi, Santa Margalida, 1897-1987)

Compartir el artículo

stats