Sant Lluc (18)
Al seu Evangeli trobam ressaltat el naixement i la infància de Jesús; la tradició diu que va conèixer la Verge. El seu nom significa «lluminós». És el protector de cirurgians, metges, vidriers, miniaturistes, notaris, escriptors i pintors. Se’l representa mentre escriu l’Evangeli o pinta la Verge; entre els seus atributs: el llibre i el bou alat, símbol que li varen dedicar els exegetes -estudiosos de la Bíblia- del s. III, ja que el seu Evangeli comença amb el sacrifici de Zacaries. És l’autor del tercer Evangeli, escrit devers l’any 70, i dels Fets dels Apòstols: «Tal i com ens els han transmesos (els fets) els qui des del començament en foren testimonis de vista i són servidors de la Paraula, he resolt també jo, que ho he esbrinat tot curosament d’ençà els orígens, d’escriure-ho per ordre...»
És un fragment del Pròleg a l’Evangeli. Fou deixeble i col·laborador de sant Pau a qui acompanyà en alguns viatges. Segurament era metge, i/o pintor: sembla que va realitzar el primer retrat de la Verge, difós als s. XV i XVI en l’art flamenc. Es conserven diversos quadres de la Verge -a l’església de Sant Agustí, de Roma-, atribuïts a l’Evangelista.
Les Verges (21)
Dijous és santa Úrsula (21). Era princesa de Bretanya i les onze mil verges que l’acompanyaven varen morir degollades a mans dels huns quan anaven a reunir-se amb les tropes del noble Conan per casar-se. L’any 1106 varen trobar les relíquies d’onze mil verges que foren martiritzades pels huns devers l’any 453, quan tornaven d’un pelegrinatge a Roma; encara que segurament només eren onze.
Les fadrines velles la invocaven perquè els guardàs la puresa i les mantingués allunyades de seductors i saltamarges; dimecres (20) és la revetlla de les Verges. Els joves solen sortir a cantar, menjar bunyols i beure vi dolç; solien deixar un brot de murtra penjat a la baula de la porta de l’estimada (la murtra, en les cultures tradicionals, era símbol d’amor encès).
A Búger i Pina hi havia la tradició d’anar a cercar cossiols de les cases i dur-les enmig de la plaça; també a segons quins pobles es posaven canyes verdes i flors als portals de les cases on hi havia jovençanes; a d’altres es demanava «es penjoi», un grup de fruits, flors o raïms que pengen.
Però són els bunyols que se’n duen la palma: 250 g de farina, 500 g de patata i moniato bullit fet puré, dos ous amb el blanc pujat, llevat de pa; amb tots els ingredients feis la pasta i deixau-la tovar una hora.
Agafar la pasta, fer el forat i tirar-la dins la paella amb oli bullent, ja és una altra cosa, gairebé un art.
Per què ha arribat fins avui?
La «Verge Maria» és símbol de puresa, castedat, obediència i submissió. I la virginitat, fins fa ben poc, en la nostra cultura era un valor («Arribar verge al matrimoni!»); i en l’ètnia gitana encara es fa la prova del «mocador» per assegurar-se que les dones arriben donzelles a la nit del matrimoni -tots recordam la «deshonra» que suposava «fer Pasqua abans del Ram»-.
També el component lúdic, festiu i gastronòmic ha ajudat (bunyols i vi novell), a fer perdurar la tradició. Això dels «Clavelitos» és una incorporació molt tardana -dècada dels setanta del s. XX- en el procés de castellanització de la Dictadura.
La lluna d’octubre
Es creu que la lluna d’octubre és la més brillant de tot l’any, per l’estil de la de gener, i que té el domini damunt les set llunes següents, és a dir, que durant les set que segueixen hi haurà les mateixes característiques climàtiques que hi hagi en el seu curs.
Si la lluna surt rodejada de niguls blanquinosos i prims, la sembra serà profitosa i les collites ben bones; si està entelada, és senyal de raons i bregues entre els homes; si surt lleganyosa i molt mesclada, s’interpreta com que les collites seran dolents, es morirà el bestiar i serà un any de fam i pesta.
Altres creences
La gent solia jurar per la lluna d’octubre -o la de gener-. Si no es complia el jurament, la lluna castigava la persona que l’havia posada en fals testimoni i se l’enduia i l’exposava a la vergonya de tothom. Per això molta gent creia veure en el relleu de la lluna la figura d’un home amb l’objecte o circumstància motiu del seu perjuri.
Es creia que mirar la lluna feia tornar leprós -excepte durant el mes d’octubre-; i molts de pastors sempre duien una gorra quan sortien al vespre ja que la lluna els podia entrar dins el cap i tornar llunàtics. Al llarg d’aquest mes, les bruixes tenen molta més força i presència.
Sabíeu que...?
Avui és el Dia Mundial de l’erradicació de la pobresa. Dilluns (18) és el Dia Mundial de la menopausa i contra el dolor. Dimarts (19) és el Dia Mundial contra el càncer de mama. Dimecres (20) és el Dia Mundial de l’osteoporosi. Dijous (21) és el Dia Mundial de l’estalvi energètic.
L’oli mesclat amb substàncies com cera vegetal, llet, vaselina o mentol, s’ha emprat per hidratar la cara i les mans. També l’oli s’ha emprat com enfortidor d’ungles i suavitzant de cutícules i un component essencial en les massatges. Sovint s’utilitza per ungir qualsevol part del cos, ja que facilita el relaxament de músculs i nervis.
Locucions i refranys sobre personatges bíblics. «Passar les de Caín» (passar-ho molt malament), «Esperar com qui espera el Messies» (esperar ansiosament debades), «Tenir un bon Cirineu» (tenir un bon ajudant), «Plorar com una Magdalena» (plorar molt), «Més savi que Salomó» (molt llest), «Mans d’apòstol» (tenir les mans molt grosses), «Mentir com l’ànima de Judes», «Dur es compte de Salomó» (observar el moviment dels altres per endevinar allò que ha de succeir), «Fembra enganà Samsó, Adam, David i Salomó» (atac contra les dones), «Besada de Judes» (afalac traïdor), «Estar fet un Eccehomo», «Més dolent que el mal lladre», «Més vell que Matussalem», «Fer com la criada de Pilat» (espiar), Ésser de les retalladures de Judes», «El pecat d’Adam, tots el pagam».
«Hauríem de viure i treballar de tal manera que el que vam rebre com a llavor ho poguéssim deixar com a flor. Això és el progrés» (H.W. Beecher, religiós americà, s. XIX).
