La Mare de Déu del Remei
El segon diumenge d’octubre es commemora l’advocació de la Mare de Déu del Remei. Ella, més que cap altra persona celestial, és especialment invocada per demanar-li la gràcia del remei en tota classe de malalties i dolors; per això hi ha tantes imatges marianes venerades sota l’advocació del Remei i de la Salut. Era invocada perquè afavorís els parts: moltes de les imatges de la Mare de Déu del Remei duien una cinta de seda de colors, i si la posaven damunt el cos de la partera deien que ajudava a infantar. Com que aquestes cintes tenien molta demanda, finalment es va acabar venent cintes amb virtut remeiera a les ermites i capelles advocades al Remei. A més de les cintes, també es tenien per virtuosos els mantells i els rosaris que duien les imatges, els quals es podien llogar als santuaris mitjançant una almoina. Els vells saludadors, adobadors, oracionaires, salmaires i tots aquells que es dedicaven a guarir per art i sense ciència, tenien per patrona la Mare de Déu del Remei.
Entra el creixent
Devers santa Teresa es poden començar a sembrar faves i pèsols, i per sant Rafel (24) l’ordi; és tradició sembrar francesilles per santa Teresa. Se segueixen collint nous, codonys, atzeroles, gínjols i nesples: «Per sant Lluc nesples apelluc». Com que ha plogut, ja es comencen a trobar blaves, i picornells, i gírgoles. Al llarg d’aquest mes les gallines acaben de mudar les plomes i, per això, ben aviat tornaran a pondre. Al celler, una vegada que el vi ha bullit prou dins el cup, es tria la brisa i es premsa, després es trascola i es posa dins les botes o els barrals. Avui, però, tot això ja és molt més fàcil i manco complicat: les bodegues han revolucionat en positiu tot aquest treball. Es prepara la collita de l’oliva; és necessari procedir a la collita abans de la completa maduració del fruit, per tal d’aconseguir un oli menys gras i més apropiat a la conservació. L’estat òptim de maduració vendrà donat per la coloració de la pell i la polpa de l’oliva; una maduració avançada provocarà la presència de substàncies negatives al fruit i a la qualitat de l’oli. Si es retarda la collita sembla que la rendibilitat augmenta, però en realitat és la deshidratació de l’oliva la que determina un augment de la concentració d’oli al fruit.
Sant Calixt (14)
Va ser a ser el setzè papa de l’Església Catòlica, entre el 217 i el 222. A causa de les nombroses conversions que feia va despertar l’odi dels gentils, els quals el varen fer tancar a la presó, on li varen fer passar gana i l’apallissaven cada dia. Finalment, en veure que això no el feia canviar, el varen llançar per una finestra en un pou profund, on va morir ofegat. Va fundar l'oratori sobre el qual la tradició diu que s'aixeca avui la basílica de Santa Maria in Trastevere. Sembla que aquesta va ser feta construir per Juli I i que l'oratori de Calixt seria la veïna església de Sant Calixt, on hi ha el pou en què la llegenda diu que va ser llençat el seu cos.
Santa Teresa (15)
Se la representa amb l’hàbit de les carmelites: un cor inflamat; un àngel que li clava una sageta encesa al cor; un colom i un fus; i un llibre. Va viure al s. XVI, fou doctora de l’Església, reformadora de l’Orde carmelita i fundadora de les carmelites descalces. És invocada per al consol de les ànimes del purgatori i contra les malalties del cor; és l’advocada dels somnis i per aquest motiu s’encomanaven a la santa tots aquells que es dedicaven a la interpretació dels somnis (oneiromància). Va viure l’època de la reacció a les reformes (1577) i fou acusada pel mateix nunci papal de ser una dona «contumaç, desobedient, que contravé les ordres del Concili de Trento ensenyant com a mestra en oposició al que prohibí sant Pau, que les dones ensenyassin». Finalment, però, se’n va sortir. Fou canonitzada l’any 1622, quaranta anys després de la seva mort. Un glosador, que segurament no va arribar mai a l’èxtasi de la santa d’Àvila ni l’havia llegida mai, va parafrasejar uns versos seus («Vivo sin vivir en mi, i tan alta vida espero, que muero porque no muero»): «Viure sense tu no és viure/ i viure amb tu és morir;/ val més estar amb tu i no viure/ que estar sense tu i morir».
La feina de llaurar
Abans de sembrar, la terra s’ha de llaurar intensament per tal de remoure-la i que s’airegi i s’assolelli bé. En temps molt reculats, per sembrar, l’home removia la terra amb un bastó, tal com fan encara algunes cultures primitives. La utilització d’animals per al conreu va significar un avenç per a l’agricultura i va permetre fer servir l’arada: l’arada de fusta o romana, l’arada de mantí o braços, l’arada d’una i de dues pales, l’arada prima, l’arada amb rodes. Es creia que les rodes -circulars, com el Sol- fertilitzaven la terra. Avui, tota aquesta maquinària roman arraconada, o bé exposada en algunes cases, com un temps i unes feines que ja mai més tornaran. Una tradició diu que el primer llaurador va ser Nostre Senyor, i que va ensenyar-ne a Adam, el primer home.
Sabíeu que...?
- Avui és el Dia Mundial de la salut mental. Dimarts (12) és la Mare de Déu del Pilar. Dimecres (13) és el Dia Mundial de la Trombosi; també el Dia Mundial de la visió. Divendres (15) és el Dia Internacional de les dones rurals. Dissabte (16) és el Dia Mundial de l’Alimentació.
- Els avenços en el camp de la cosmètica semblen confirmar el que la saviesa popular ja coneixia a fons: l'oli és un producte de bellesa de primer ordre. Existeixen múltiples aplicacions de l'oli en matèria d'estètica; són conegudes les seves propietats com a crema hidratant, ja descobertes al segle II dC pel metge turc Claudi Galeno.
- Bon Jesús, Jesucrist, nostre Senyor. Hi ha locucions i refranys al seu voltant. «Sense dir Jesús» (morir), «Fer-ne d’ell el Bon Jesús» (abusar de qualcú), «Qui s’aixeca de matí, el Bon Jesús l’ajuda», «Bon Jesuset del cel!», «Donar-li el Bon Jesús sense confessar-lo» (perdonar-lo sense demanar-li explicacions), «El Bon Jesús té la mà llarga», «Que el Bon Jesús vos ho augmenti!», «Corona del Bon Jesús» (constel·lació composta per vuit o nou estels). «Bon Jesús, que sou de bo!/ I jo que ho som de dolenta!/ Si pensava en Vós sempre,/ Vós pensaríeu en jo».
- «Hi ha dues classes de persones que mai assoliran grans èxits: aquelles que no saben fer allò que se’ls mana, i aquelles que només poden fer allò que se’ls mana» (H.K. Curtis, escriptor americà, s. XIX-XX).
