Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Febres setembrals, o llargues o mortals

Es temps de collir figues madures i descobrir el secret roig de les seves flors.

Sant Mateu (21)

Nom hebreu que significa “do de Déu“. Va viure al segle I a Palestina i a Síria. És el protector dels comptables, canvistes, cobradors, banquers i duaners. Molts jueus tenien un nom per relacionar-se entre ells i un altre per tractar amb els pagans. Així, Marc Evangelista es deia, també, Joan, o Pau duia el nom de Saül, Mateu era conegut entre la seva gent per Leví. Treballava com a recaptador d’impostos fins que Jesús li digué: “Segueix-me!” Tanmateix el seu ofici era molt mal vist perquè era considerat com un col·laboracionista dels invasors. Sant Mateu va escriure l’Evangeli i se centrà especialment en la figura de Jesús i en l’actitud que ha de seguir aquell que tria ésser-ne deixeble. No hi ha dades sobre les circumstàncies del seu martiri que, segons fonts apòcrifes, fou a Etiòpia: l’haurien executat devora un altar per oposar-se al matrimoni de la filla del rei d’Egipte que, convertida al cristianisme, era abadessa. Se’l representa acompanyat d’un àngel, que l’inspira, un llibre i la ploma; l’alabarda fou l’instrument del seu martiri. És el patró de Bunyola.

Comença la tardor (22)

I amb ella un nou cicle agrícola amb la feina de la sembra, bàsic per a la subsistència, quan el treball, la diversió, el descans, el ritme de la vida depenia fonamentalment de l’esdevenir de les estacions. Fixau-vos com hem perdut aquest referent, sobretot la gent jove: té unes altres motivacions, unes formes que res no tenen a veure amb els cicles naturals; i és que la natura ha deixat de compondre els batecs de la nostra vida, com si poguéssim viure sense tenir-la en compte. Tal vegada, tots, ens hem tornat una mica massa inconscients.

El cel de la tardor

Diuen que els estels “es muden” i, per tant, el panorama celeste és ben diferent als dels temps calorosos. Ara és bon temps per a treure’n averanys i fer deduccions d’acord amb les conveniències de cadascú. També surten dels seus amagatalls els éssers més diversos i fantàstics que durant les nits lluminoses del bon temps perden poder i s’amaguen; d’aquí que la gent poruga o els infants no volguessin passar per llocs deserts o solitaris quan es feia fosc, i si ho havien de fer procuraven fer renou, o cantar, per allunyar-los. 

Santa Tecla (23)

Es va convertir al cristianisme en escoltar les paraules de sant Pau, el qual havia anat a predicar a la ciutat on vivia. Un governador romà se’n va enamorar i insistia a fer-la renegar de la seva religió. La fermesa de la santa el va fer desesperar i, finalment, la va fer agafar i la va sotmetre a diversos turments fins a la mort. És considerada la primera dona màrtir. Era la patrona dels moribunds, perquè donàs una mort dolça, i advocada contra les malalties oculars. Se la representa lligada a una estaca, un lleó o un toro, a la foguera, amb serps enroscades als braços, devora sant Pau. És la patrona de Biniamar del municipi de Selva. La festivitat de santa Tecla esdevé un element més de la mecànica difusora del culte de sants orientals cap a Occident a base de duplicacions en els sinaxaris; una de les vies de penetració d’aquests cultes passava precisament per l’Alvèrnia, d’on és capital Clermont; al segle XVII un vicari de Clermont-Ferrant va reconèixer les relíquies que es conservaven a l’altar de sant Pardult: “Aquí es troben les relíquies de la beata Tecla, verge i màrtir ‘que Hiconie oriunda fuit’”.

Enfilats a la figuera deixam enrere l’estiu

És temps de collir figues madures, sucoses, moradenques, rebotudes, esberlades per la pressió de la saba lletosa. Les obrim per descobrir el secret roig de les seves flors (la polpa de la figa és un munt de flors minúscules, amb els filaments i aquelles llavors que fan crec-crec quan les tenim entre les dents). A Itàlia, a l’illa d’Elba, fan un dolç deliciós: figues farcides. Agafen figues seques de primera qualitat (tendres i toves), i les omplen amb una mescla de nous i ametlles triturades, trossos de pell de taronja i nou moscada. Abans de servir, les passen per la paella, amb mel...

Sabíeu que...?

Dimarts (21) és el Dia Mundial de l’Alzheimer; també és el Dia de la Pau. Dimecres (22) és el Dia Europeu sense cotxes. Dijous (23) és el Dia Mundial contra el tràfic de blanques. Divendres (24) és el Dia Marítim Mundial.

El dimoni és l’esperit del mal, cadascun dels àngels rebels. Hi ha locucions i refranys sobre el dimoni. «Com dimonis has pogut fer això?», «Té una força de mil dimonis», «Qui dimonis ha vengut mentre jo no hi era?» (quan es troba una endemesa grossa), «Esser lleig com un dimoni», «Posar-se fet un dimoni» (molt enfadat i enrabiat), «Saber on es colga el dimoni» (ser viu com una centella), «Fugir de qualcú o de qualque cosa com el dimoni de la creu», «Tenir pacte amb el dimoni» (quan a un li surten totes les coses bé, encara que no siguin del tot lícites), «El dimoni que ho entengui» (davant una incongruència), «Donar greix al dimoni» (fer encara més malifetes), «No és tan lleig el dimoni com el pinten», «La carn al dimoni, els ossos a Déu» (qui té una joventut depravada i una vellesa d’una beatura excessiva), «El dimoni tapa i destapa» (hi ha un interès a encobrir i un altre a publicar les coses), «El dimoni sap més per vell que per dimoni» (l’experiència és un valor afegit), «El dimoni quan va ésser vell, es va fer ferrer» (quan un és vell té una conducta de quan era jove), «En tot vol tenir part el dimoni», «El dimoni sempre ajuda als seus» (la malícia sempre fa malícia), «A qui dona i demana, el dimoni l’engana», «Dimoni, dimoni, torna’m això que no és teu, és meu i de la Mare de Déu» (oració per quan es perd alguna cosa), «Encendre un llum a Déu i un altre al dimoni» (tenir parat per tot). I ja sabeu que «El dimoni cucarell/ va néixer en temps de magranes/ i sa mare en tenia ganes/ de tocar-li es clatell».

La muntanya més alta del sistema solar es troba al planeta Mart, i fa uns 22.000 m d’altitud.

«No prenguis cap camí que abans no sàpigues on va; però si ho saps, i la destinació és bona, no t’aturis per res ni per ningú» (Marià Aguiló, poeta mallorquí, patriarca de la nostra llengua, s. XIX).

Compartir el artículo

stats