Avui és sant Joan Baptista (29)
El seu origen hebreu, Yohanam, significa «el Senyor és misericordiós». Va predicar la penitència batejant amb aigua, com va fer amb Crist. És el protector dels hotelers, passatgers, sastres i curtidors. Els Evangelis diuen que Joan era fill de Zacaries i d’Isabel, cosina de Maria i que va néixer uns sis mesos abans que Jesús. Segons la tradició apòcrifa, Maria el va tenir en braços; de la seva infància els Evangelis no diuen res. Fou precursor de Jesús, va viure com un asceta, predicà la conversió y batejà al riu Jordà. Va morir decapitat per ordre d’Herodes, que el va fer empresonar perquè li reprovà la conducta (Herodes vivia amb Herodies, l’esposa del seu germà). El rei, per orgull, cedí al desig de Salomé, filla d’Herodies, que durant el banquet va ballar tan bé que podia demanar el que volgués i, instigada per sa mare, demanà el cap de Joan en una safata de plata.
Sant Joan dels ulls de polls
Sant Joan Degollat. En commemoració que, a sant Joan, li varen tallar el cap, es creu que els vegetals que són tallats avui no tornen a brotar. És el pitjor dia per a podar o exsecallar arbres o arbusts; d’aquí el refrany que encapçala el Costumari. En canvi és el millor dia per arrencar herbes dolentes. Avui la gent es guardava molt d’anar al barber o a la perruqueria i, en canvi, aprofitava per anar al callista i treure’s els ulls de poll i les durícies; per això també es coneix aquesta diada com sant Joan dels ulls de poll.
Sant Ramon Nonat (31)
Diu la tradició que, abans de néixer, la seva mare va morir, víctima d’unes febres. Vint-i-quatre hores després, el vescomte de Cardona, va obrir el ventre de la mare amb l’espasa i va treure’n l’infant; el mateix vescomte li posà el nom de Nonat, perquè aquelles no eren maneres de venir al món. Per mor d’això se li varen atribuir virtuts especials. Era l’advocat dels parts i patró de les llevadores. També se l’invocava en casos de febre desesperada. Era tengut com a protector contra els falsos testimonis i la calúmnia
Entra el setembre
I d’aquesta manera ja es pren consciència que l’estiu s’acaba; les hores de sol ja s’han escurçat molt, les temperatures comencen a baixar i les pluges augmenten. Setembre era el setè mes dels romans, el seu nom deriva de septem, que indica que ocupava aquest lloc. En el calendari actual ocupa el lloc novè i té trenta dies, els mateixos que ha tengut sempre perquè mai no ha canviat. Des del dia vint-i-u al vint-i-dos el sol entra al signe de Balança i així comença la tardor per a tots els habitants de l’Hemisferi Nord, i la primavera per als de l’Hemisferi Austral.
La lluna de setembre
Setembre és un mes lunar, és a dir, un més en el qual la lluna compta, o comptava i molt, en les tasques de l’home del camp i de la mar. Ara és el moment final d’un cicle agrícola i l’inici d’un altre, la idea rítmica i ininterrompuda de mort i naixement que suggereix la naturalesa està estretament relacionada amb el ritme lunar. Es creia que fer les coses conforme la lluna de setembre comporta més profit. «Lluna setembrina, set llunes afina».
El mes de la verema
A mitjan mes, a l’entorn de la Santa Creu de Setembre (14), anomenada també «Santa Creu de les veremes» per diferenciar-la de la Creu de Maig i Sant Miquel (29). La verema ha conservat fins avui aspectes d’un costumari ancestral format per ritus mil·lenaris comuns en els diversos pobles mediterranis. Convé tallar i trepitjar en lluna creixent, ja que els raïms donen més vi. «Agost i veremar, cada dia no es fa» (les coses extraordinàries no s’han de prodigar); «Verema en temps eixut, i colliràs vi pur»; «Per sant Mateu, verema arreu».
Sabíeu que...?
- Avui és el Dia Internacional contra els assajos nuclears. Dilluns (30) és el Dia Internacional dels desapareguts. Dimarts (31) és el Dia Internacional de la solidaritat. Dimecres (1) se celebra el Desembarcament de Jaume I a Santa Ponça. Dijous (2) és el Dia Internacional del voltor.
- Un jornal era l’extensió que podia ser treballada en un dia. És una mesura que no es pot passar a metres quadrats, perquè el jornal tenia moltes variants: segons el terreny, el tipus de feina (llaurar, sembrar, collir), el tipus de conreu (vinya, cereal de secà...), o el tipus d’animal d’ajuda (mula, cavall, parell de bísties...).
- L’esponja és un animal marí molt simple, que no es mou de lloc, i necessita corrents d’aigua que li duguin l’aliment i l’oxigen. Els antics grecs ja coneixien i pescaven esponges de mar. Les feien servir per a la higiene personal i per folrar per dins els cascos i les armadures de guerra.
- La gent del camp xerra de Lluna Nova quan la Lluna no és visible i comença altra vegada a fer-se visible (abraça part de les fases de Lluna Nova i Quart Creixent). I xerren de Lluna Vella quan la Lluna Plena perd lluminositat i comença a minvar (abraça part de les fases de Lluna Plena i Quart Minvant).
- Els fems de gallina i conill són molt rics en nitrogen; s’han de mesclar amb altres composts perquè és molt fort i pot cremar les plantes.
- Un frare és un religiós que pertany a certs ordes especialment als que tenen hàbit amb capulla. Hi ha diferents classes de frares: frare blanc (frare del Císter o de sant Bernat), frare negre (benedictí), frare menor (franciscà menoret), frare de breviari o de missa i olla (es dedica només al servei de l’altar i del cor, però no a la predicació ni a l’ensenyament), frare de barba (nom que es donava als conversos de la Cartoixa de Miramar), frare d’alforja (que té per ofici anar a captar a domicili), frare de cordó en amunt (ho deien als franciscans o caputxins grassos).
- «No és pobre aquell que té poc, sinó aquell que té molt i encara en vol més» (Epicur, s. III aC).
