Si la vaga de la recollida de fems a Capdepera s’arriba a allargar uns dies més, s’hagués esgotat la paciència del sector turístic gabellí. De fet, hi havia hotelers que recordaven al batle Rafel Fernández la pujada de la taxa de recollida de residus que es va a dur a terme abans de la pandèmia i ho feien amb la següent frase: «Aquí hi ha les escombraries, on és la ‘pasta’?». I és que aquest dies en què els residus s’amuntegaven al carrer han provocat que el sector tornés a recordar aquell ‘SOS Turismo’, això sí, en aquesta ocasió per altres motius: la mala imatge que causaven els caramulls de residus a les principals zones turístiques i una mala olor que va estar a punt de provocar el tancament d’algun establiment.
Son Servera s’espavila des del punt de vista cultural
«Aquest xinès sí que en sap», esgrimia un veïnat de Son Servera aquests dies a la plaça, on tenia lloc un concert de jazz. I és que el regidor de Cultura serverí, Fa Fang Dong Hu, va decidir el passat mes de juny suspendre la Nit de l’Art i repartir els molts actes culturals previstos durant el mes d’agost, en què quasi no hi ha activitat cultural al municipi. Amb molt d’encert, ja que en una temporada on els pobles veïnats han reduït considerablement els festejos patronals d’agost, alguna gent d’aquests poble limítrofs ha optat per desplaçar-se a Son Servera. Així s’ha aconseguit omplir l’aforament reduït dels actes a l’aire lliure i acontentar el sector de la restauració de la vila.
S’Illot, un niu de problemes
Fa un any que la zona costanera de s’Illot, a l’est del municipi de Manacor, no passa pel seu millor moment ni estètic ni polític. Als problemes ocasionats fa un poc més de mig any per la tala indiscriminada d’arbres, i la consegüent recollida de signatures per part dels veïnats, ara a l’Ajuntament se n’hi acumul·len uns quants més. El mal estat de la desembocadura del torrent de ca n’Amer, plena d’algues, llims, mosquits i males olors, unit a l’estampa tan poc edificant que presenta part de la platja de Cala Moreia (de la qual ara el consistori n’és el responsable de la gestió), no deixen en bon lloc a cap de les àrees municipals encarregades de resoldre els mínims maldecaps que exigeix un espai de turisme i residència tranquil·la com és aquest.
Agranadors que embruten
Però per si de cas en faltava un altre, des de fa mesos que tampoc es té cap esment a les màquines agranadores que tres dies per setmana passen per diversos carrers silloters. Quin és el problema de fer net?, direu. Idò que si només es fa amb bufadores i un rajolí d’aigua, provoca l’efecte invers al desitjat, i omple de pols dia sí, dia no, a tots aquells qui ‘admiren’ (darrera les persianes, per poder respirar) les seves passades espectaculars. Curiosament i tancant el cercle, aquestes màquines passen ara tres vegades més que quan hi havia els arbres (ara, recordem, talats) i s’havien de recollir les fulles. Ironies de quan l’incivisme resulta ser municipal.
