Avui és sant Jaume
Era cosí i deixeble de Jesús i fou bisbe de l’església de Jerusalem. Fou decapitat l’any 62. Se’l considera com a guiador i transportador de les ànimes al Paradís. El pelegrinatge al seu sepulcre a Galícia, és considerat com un trànsit purificador. Al llarg del “camí de sant Jaume”, el sant va obrar molts de miracles destinats a salvar els seus devots dels enganys del diable, que volia perdre les seves ànimes.
Tot això ha donat lloc a un llegendari referit a la seva arribada a la península, a la seva predicació i al trasllat d eles seves despulles a Galícia. Moltes d’aquestes llegendes han esdevingut romanços, cançons i balades molt populars.
Sant Joaquim i santa Anna (26)
Són els pares de la Verge Maria. Les primeres notícies que en tenim són d’un text apòcrif del Protoevangeli de Jaume, que narra la història de la infància de Maria i dels seus pares, Anna i Joaquim. L’any 1584, l’Església d’Occident -la d’Orient ja celebrava la festa al segle VI- va adoptar la devoció i el culte als dos sants, molt difosa a Nàpols, Anglaterra i Irlanda, malgrat l’atac ferotge de Luter tant cap al culte en el seu honor com cap a les imatges que la representaven acompanyant Maria i Jesús.
Segons la tradició, santa Anna es va casar tres vegades i de cada matrimoni va tenir una filla. Per aquesta raó se l’havia considerat la protectora dels casats i el dia d’avui se celebraven molts de casaments.
Santa Caterina Tomàs (28)
Iconogràficament és representada vestida de pagesa mallorquina, amb un capell al cap damunt el rebosillo, o bé com a religiosa, amb el seu hàbit corresponent. Caterina Thomassa, amb el llinatge en femení, com era costum a l’època: així consta anomenada a la carta de professió, conservada fins a l'actualitat.
Aquest costum de feminitzar Tomàs, ja no se segueix perquè actualment empram els llinatges de manera única per als dos sexes. Sí que continua en l’àmbit popular la denominació de sor Tomassa o bé sor Tomasseta per a referir-se popularment a la Santa en un to d'afecte familiar, com qui és de casa entre els mallorquins.
El seu nom, Caterina, que en grec, vol dir «la pura», es refereix a la cèlebre màrtir d'Alexandria, i és un nom molt popular a Mallorca fins a l'actualitat. Va morir l’any 1574 en el convent de Santa Magdalena de Palma. Fou beatificada pel papa Pius VI l’any 1792, i canonitzada l’any 1930 pel papa Pius XI.
Santa Marta (29)
Era germana de Llàtzer i de Maria Magdalena. Va acollir a ca seva Jesús quan anava a Betània i va servir el leprós del sant sopar. Per aquesta raó, santa Marta era patrona dels hostalers i de les minyones. Els caminants, pelegrins i viatgers la invocaven perquè els fes trobar bona posada i els guardàs d’anar a parar a cap hostal de fos cau de lladres: “Santa Marta venerada/ feis-me trobar posada honrada!” El nom de Marta significa -en arameu- “senyora”. En els Evangelis se cita Marta en tres passatges: en la resurrecció del seu germà Llàtzer; en l’episodi de la invitació a ca seva, quan la seva germana Maria es va quedar a escoltar la paraula de Jesús; i a Betània, quan a sis dies de la Passió, Jesús fou honrat a ca seva per la seva germana Maria, que li tirà el perfum als seus peus. Però hi ha altres escrits considerats apòcrifs i més tardans: segons la tradició medieval, Marta, amb Maria i Llàtzer, varen evangelitzar Provença. És curiós que per a l’elecció dels seus atributs l’art ha fet referència a les llegendes apòcrifes.
Sant Ignasi de Loiola (31)
Era un militar basc que, a causa d’una ferida greu i una llarga convalescència va deixar la carrera de les armes per seguir una vida santa. Segons el llegendari popular, sant Ignasi va descobrir la virtut purgant i antitèrmica d’un fruit astringent, conegut, en honor seu, com a “fava de sant Ignasi”.
Aquesta llavor, semblant a una ametla grossa i granelluda, és emprada en farmàcia per obtenir l’estricnina, alcaloide molt tòxic, que pot produir la mort si t’excedeixes en la dosificació. Els nostres padrins, quan es purgaven o patien febres, invocaven sant Ignasi perquè la medicina els fes bon efecte sense dolor ni altres complicacions.
Sabíeu que...?
Avui comença la Festa de Santa Catalina Tomàs, patrona Menor de Palma al monestir de Santa Maria Magdalena, amb actes fins dimarts.
Avui, gran combat de picat a Pollença (Servereta, Adrover, Mosset, Xurí, Cati Eva, Servera); divendres (30), combat a Llubí (Riera, Ferriol, Ferrer, Pipiu, Servereta, Xurí ).
Un canonge és un membre del Capítol de la Catedral. Hi ha el vicari Capitular (canonge elegit pel capítol catedral per a governar la diòcesi quan el Bisbe és mort o està impedit), canonge Degà (canonge major del capítol catedral), canonge Arxipreste (canonge que en els capítols catedrals va després del Degà), canonge Ardiaca o Arxidiaca (una de les dignitats dels canonges que ve després de l’Arxipreste), canonge Magistral (té l’obligació de predicar i explicar el dogma), canonge Doctoral (s’obté per oposició i requereix la possessió del grau de doctor en dret canònic), canonge Penitencier (té pel seu càrrec l’obligació de confessar a la Catedral), canonge Lectoral (té el càrrec de llegir i explicar les Sagrades Escriptures), canonge Provisor (jutge eclesiàstic), canonge xantre (té al seu càrrec la direcció dels cantors en el cor.
Nicolau Pons ens regala expressions al voltant dels canonges: «Vida de canonge» (tranquil·la i opulenta), «Estar gras com un canonge», «No fer a qualcú cap fill canonge» (no atorgar-li cap favor extraordinari), «Hàbit no fa monja, ni mussa fa canonge», «O tots monges o tots canonges» (justícia igual per a tothom).
L’aroma de les figues: Són ideals per a posar en pastissos
Les figues seques desprenen una aroma delicada. Ho sabien els venedors ambulants d’aigua, que posaven una figa dins les gerres per aromatitzar l’aigua. També són ideals per a posar en pans i pastissos. Són riques en minerals i útils contra la tos i els mocs. A la imatge, un lloc de venda de figues a Lloret, durant una passada Festa des Sequer.
