Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Juny acabat, dia escurçat

El juliol és l’amo del sol, el mes amb més calor de l’any

El juliol és l’amo del sol, el mes amb més calor de l’any

Sant Pere i sant Pau (29)

Es deia Simó i Jesús el va fer “pescador d’homes” i li va posar de motiu “Kefa” (pedra, en arameu: d’aquí Pere); donar un nom nou té un sentit de destí, encomana una missió: la pedra o fonament de l’Església. Fou el primer bisbe de l’església de Roma (i també de la d’Antioquia, segons sant Jeroni), va patir martiri juntament amb sant Pau, segurament en una de les persecucions de Neró. Fou un dels deixebles predilectes i príncep dels apòstols, primer papa de Roma. Capaç de grans heroïcitats i grans covardies i mancaments; va negar tres vegades el Mestre i, com Jesús li havia predit, al punt va cantar el gall perquè se’n temés. Uns trets de la seva vida l’han fet popularment entranyable: el seu plor de penediment; la seva proverbial candidesa i espontaneïtat: llançar-se a caminar sobre les onades, com si fos Nostre Senyor; malgrat no haver pescat res, tornar a calar les xarxes fent cas al Mestre i treure-les plenes; no deixar-se rentar els peus per Jesús al Sant Sopar; tallar l’orella de Malcus, soldat romà, quan va anar a prendre Jesús; i la humilitat de demanar ser clavat cap per avall a la creu a què fou condemnat, no sentint-se mereixedor de ser igual que el Mestre. És conegut per moltes rondalles, acudits i moralitats de “quan Nostre Senyor i sant Pere anaven pel món”. Se celebra sant Pere i sant Pau, apòstols, perquè la tradició situa el seu martiri el mateix dia; o per raons de lideratge eclesial, compartit i sovint enfrontat. 

Sant Marçal (30)

En el terme de Marratxí, és el patró de tot el municipi. L’església fou construïda entre els s. XVII i XVIII i és dedicada a sant Marçal. Paga la pena el retaule barroc del 1734, obra de Joan Deià. Un terratrèmol l’any 1851 va provocar seriosos desperfectes, fins que fou restaurada i ampliada el 1864. Sant Marçal fou el primer bisbe de Llemotges (França). Fou enviat des de Roma a evangelitzar les Gàl·lies, però el llegendari el situa tant al s. III com contemporani de Jesús. L’església ha reconegut fins a cinc màrtirs que s’anomenaven Marçal. És el patró dels forners.

Costums i refranyer

“Sant Pere és a vint-i-nou/ i sant Marçal és a trenta,/ i l’endemà ja mos entra/ el primer de juliol”. Així ens ho recorda el nostre cançoner. Sant Pere apòstol, patró dels pescadors i pescador ell mateix d’ànimes, patró també dels peixaters, paletes, ferrers, cistellers, segadors i rellotgers. Fan festa els pobles de vorera de mar: port d’Alcúdia, port d’Andratx, Colònia de sant Pere, s’Estanyol, port de Sóller, port de Pollença, però també a Esporles, Alaró, Escorca, Búger. “Per sant Joan l’espiga segada, per sant Pere, a l’era”; “Tronades per sant Pere, molta pesca darrere”; “Sant Joan, un pas endavant, sant Pere, un pas endarrere” (el dia comença a minvar). Aquest dia no és bo pescar ni banyar-se, només banyar-se els peus: “Cada any, sant Pere un se’n queda” (es diu així als que gosen banyar-se o anar a pescar; sembla que és com un càstig o com un tribut per aplacar la divinitat). 

El mes més calorós de l’any

“El juliol és l’amo del sol!”, i juntament amb l’agost també és el més sec. Si plou acostuma a fer mal: “Trons pel juliol, treuen el dol”. Amb la calor, els arbres del bosc aturen el seu creixement, tot al contrari dels arbres de jardí, i molt especialment els d’origen subtropical que creixen amb molta força. Al llarg d’aquest mes la monja l’encendrà (santa Margalida, 20) i el frare l’apagarà (sant Bernat, 20 d’agost). Som a la plena de les figues flors -enguany han vengut primerenques; si voleu figues de tota casta anau a Son Mut Nou, i en Montserrat Pons vos rebrà amb els braços oberts i els paners plens de figues!-, dels albercocs tardans i, en general, és el mes de tota casta de fruites. Seguia la tasca de la sega, llavors batre, i ja sabeu la dita: “Qui no pot segar, espigola”, tots ens hem de conformar. Ha entrat la lluna plena i es poden trasplantar el planter de col-i-flor, i sembrar lletugues, endívies, cols i cebes.

Les fogueres

Un dels rituals festius més antics, més vius i més comuns arreu: en les festes solars -solsticis i equinoccis-, simbolitzant el Sol, per la resplendor i l’escalf. Les cerimònies ígnies, basades en la màgia imitativa, pretenen atiar la vitalitat del Sol quan minva o defalleix; o bé s’adrecen a la seva lluminositat, foragitadora de les tenebres i les forces del Mal; o al seu poder purificador, com en els ritus sacrificials, des de la cremació de caps de bestiar fins al càstig inquisitorial de bruixes, i en les festives cremades de ninots -Darrers Dies, dimonis, bruixes-, o de tot el que és vell i mort, que el foc transforma en llum i caliu de vida. La foguera de la Nit de Sant Joan que vàrem viure la setmana passada preserva de sarna, tinya, picades de serp i mossegades de ca a persones i bestiar. I saltar la foguera les parelles d’enamorats els obté el casament abans de l’any. El seu fum foragita salvatgines; i les cendres guarden de tempestat i, escampades pels cultius, asseguren bones collites.

Sabíeu que...?

Avui és Ntra. Senyora del Perpetu Socors, patrona de Sanitat. Dilluns (28); també és el Dia Mundial de l’arbre; i el Dia de l’orgull gai. Dimecres (30) és el Dia Internacional dels asteroides. Dijous (1) és el Dia Internacional de les cooperatives. Dissabte (3) és sant Tomàs Apòstol, patró dels geòmetres.

El llibre «Del gra al pa. Història i tradició a Mallorca», de Tomàs Vibot (El Gall Editor), és un recorregut extraordinari, històric i antropològic, del pa a ca nostra, amb referències culinàries, simbòliques, rondalles, cançoner... Enhorabona per la feina ben feta!

Nicolau Pons ens parla d’expressions al voltant del Baptisme: «Esser un tros de carn batiada» (persona curta d’enteniment), «Me sembla que t’hauran de tornar batiar» (es diu a un que no entén bé les coses), «Estar batiat amb aigua de tosca» (un que no té maneres fines de tractar amb la gent), «Esser batiat ahir i nat avui» (ser molt curt d’enteniment), «Batiat i mort» (es diu d’una cosa feta massa de pressa i sense miraments), «A bateig i a esposalles si no et conviden no hi vagis.»

El juliol és l’amo del sol, el mes amb més calor de l’any

Juntament amb l’agost, és el mes més sec. Al llarg d’aquest mes la monja l’encendrà (Santa Margalida, 20) i el frare l’apagarà (sant Bernat, 20 d’agost). Si plou, acostuma a fer mal. Els arbres del bosc aturen el seu creixament. A la imatge, un grup de nins jugaven fa uns anys amb les fonts del Parc de sa Riera de Palma. 

Compartir el artículo

stats