Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Bany de Sant Joan, salut per tot l'any

El GOB organitza avui una jornada de voluntariat a La Trapa.

Hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i algunes dates singulars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobretot els dos solsticis): es feien celebracions rituals amb l’encesa de fogueres. Posteriorment la religió catòlica les va adaptar: Nadal al solstici d’hivern, sant Joan (fogueres) al solstici d’estiu, i també, sant Josep (les Falles valencianes) a l’equinocci primaveral i la Mare de Déu, a l’equinocci de tardor. Avui el sol arriba al seu zenit després del recorregut més llarg de l’any: avui és el dia més llarg i la nit més curta. Avui comença l’estiu.

Sant Joan (24)

L’apogeu solar -el punt Càncer-: un bastó dret, quan el sol és al capdamunt del cel, no fa gens d’ombra. El matí d’aquesta diada es pot veure el Sol com balla en el zenit, mirant-lo a través d’un mocador de seda vermell plegat en set dobles, o bé reflectit damunt l’aigua d’una palangana verda. Se celebra el naixement de sant Joan Baptista -l’únic sant del calendari de qui no celebram la mort, sinó el naixement-, el precursor de Jesús. Però allò que se celebra avui, des de temps immemorial, és el solstici d’estiu: la presa de consciència per part de l’home que l’astre rei ja ha assolit la plenitud anual i, lentament, a partir d’ara, començarà a declinar. Els foguerons, els focs artificials, els guarniments de la revetlla, la música, el ball, la coca, l’aigua, la rosada, les herbes remeieres... tot conforma una nit màgica, una nit bruixa que els costums urbans ha modelat a la seva semblança. Com que el foc no estava ben vist pel cristianisme, però com que no podien combatre’l, varen decidir de fer-se’l seu tot relacionant-lo amb l’episodi de la «Visitació» de la Mare de Déu a la seva cosina Elisabeth (mare de Joan Baptista): varen acordar anunciar els seus parts amb l’encesa d’un fogueró. 

Costums al voltant de sant Joan 

A punt de sortir el sol: senyar-se de cara als primers raigs guarda les eres de formigues; rentar-se els ulls amb aigua de mar -cada matinada, de sant Joan a sant Pere- dona claredat i salut a la vista; collir carlines -flor solar-, els joves, i clavar-les a la porta de l’estimada per tal d’obtenir el seu amor; fregar-se berrugues, grans i cremades amb la primera herba que es troba, etc. A la rosada de sant Joan se li atribueix la virtut de rejovenir i embellir tot allò que toca. Al Magrib, tant berbers com àrabs, també la celebren. Fan fogueres i hi cremen herbes aromàtiques, i la gent s’hi fumiga, i els infants, i el bestiar, les cases i els camps. En realitat, és la pervivència d’una festa solar mediterrània anterior a l’islam, de calendari lunar; en la lluna plena més propera al solstici d’estiu, commemoren el naixement del profeta Mahoma, com la Cristiandat celebra el naixement del profeta Joan Baptista: «A la nit de sant Joan/ tot és festa i alegria:/ fan festa els cristians/ i els moros de moreria».

Joan, Joana 

És un nom hebreu que significa «Jahvè ha concedit gràcia», gairebé sempre referit a sant Joan Baptista. És, també, el nom més usual dels protagonistes de les nostres rondalles, que té connotacions d’heroi apol·lini, solar: és valent i fort. Hi ha raons per suposar que el nom de Joan o Jan té relació amb el d’una divinitat ancestral: Jaun, en èuscar significa «senyor» i s’aplica també a la divinitat masculina, com Jaungoikoa (Senyor de Dalt) o Basajaun (Senyor del Bosc). L’antic déu solar romà Janus serà assimilable a Júpiter, déu Pare del Cel. A Janus, divinitat solsticial masculina, solar, es contraposa la seva forma parella, femenina, lunar, Jana, també amb un doble paper, celestial -Diana- i infernal -Hècate-. Curiosament, «tocar diana» ha passat a indicar que és hora d’aixecar-se, ja que per la seva lluminositat, l’estel de l’alba s’atribueix a Diana.

Totes les herbes són remeieres 

Per mor de l’acció contínua del sol. També es creia que era un bon moment per dir oracions i fer rituals. Les plantes més recollides d’aquest dia són: l’herba de sant Joan (Hypericum perforatum), collida abans de la sortida del sol i posada amb oli perquè es maceràs al sol i serena quaranta dies. El trepó (Verbascum sinuatum), considerada ja pels antics com una planta sagrada. La ruda (Ruta chalepensis), servia per evitar que els mals esperits entrassin a casa o fessin mal a algú. La falguera (Pteridium aquilinum), es creia que la seva llavor tenia virtuts sobrenaturals; s’anava a collir la llavor la nit abans de sant Joan, ja que durant aquella vetlada la falguera floreix, grana i espolsa la llavor.

Sabíeu que...?

  • Avui és el Dia Mundial dels refugiats. Dilluns (21) és el Dia Europeu de la música; també el Dia contra l’ELA; i el Dia del ioga. Dimecres (23) és el Dia de les Nacions Unides i l’Administració Pública; també és el Dia Internacional de les viudes. Dijous (24) és el Dia de la gent del mar. Divendres (25) és el Dia contra les drogues. Dissabte (26) és el dia de les Víctimes de la tortura.
  • Dimecres (25) serem al Claustre d’Inca, en la presentació dels haikus, dibuixos i l’homenatge a Xavier Trobat Escanelles.
  • Arriba el temps de la fruita, millor dit, arriba el temps de la gran varietat de fruites: cireres, peres de Sant Joan, albercocs, nespres... i melons, síndries, préssecs o nectarines... És el moment de menjar la fuita madura, olorosa, de color intens carregada de sucres.
  • Les verdures fetes a la planxa o a la brasa perden una quarta part de les seves vitamines; però en canvi, cuinades, s’aconsegueix reforçar el seu gust natural.
  • Nicolau Pons Llinàs ens regala expressions sobre sants: «Qui té sant Pere, que no manllevi a sant Pau», «Pagant, sant Pere canta», «Esser com sant Pere que té ulls a davant i ulls a darrera», «Anar-se’n a veure -o sopar amb- sant Pere» (morir), «Sant Pere se’n riurà» (cosa que fa venir moltes rialles), «Sant Pere mai no es fa enrere» (complir la paraula donada), «Anau-ho a explicar a sant Pere» (treure’s algú de davant), «Tan cert com sant Pere va parir» (una incredulitat), «Haver parlat amb sant Pere» (creure’s molt savi), «Quan sant Pere toca el timbal, surten els caragols a ballar» (quan plou). I encara una cançó: «Si no havia de cantar, / si no es qui té cantera, / me’n prendria com sant Pere /que se va fer canalera /a los seus ulls, de plorar».
  • Si a les plantes d’interior se’ls tornen les fulles grogues, afegiu a l’aigua un vermell d’ou batut; tendreu el problema resolt.
  • «El perill del passat era que els humans fossin esclaus; però el perill del futur és que els humans es converteixin en robots». (Erich Fromm).

Compartir el artículo

stats