Sant Felip (3)
Segons sembla, sant Felip era el més petit i desnerit dels dotze apòstols, tant que semblava un nin; per això els al·lots el tenien per un d’ells i l’invocaven contra les baralles de l’al·lotea. Fou un deixeble de sant Joan Baptista, i posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús. És considerat sant per totes les confessions cristianes. La llegenda diu que en la seva predicació per Grècia, Frígia i Síria, va curar l’esposa del procònsol romà de la ciutat i aquesta es convertí al cristianisme; el procònsol, enfurismat, el va fer torturar i matar. Segons la tradició cristiana, les seves despulles foren traslladades a Constantinoble i, posteriorment a la Basílica dels Sants Apòstols, a Roma (dia 3 de maig); actualment es veneren les seves restes en ambdós llocs. Se’l representa amb barba, amb una creu o creu en forma de tau, un cistell de pans i peixos, i un llibre. És el patró de Luxemburg, Uruguai i Cortina d’Ampezzo. A Mallorca sempre s’ha celebrat aquest sant en aquesta data.
L’arbre de maig
Aquesta festa commemorava la trobada de la veracreu per santa Elena, mare de l’emperador Constantí. Sembla que la instauració d’aquesta festivitat a la primeria de maig, tenia com a finalitat inserir una celebració cristiana enmig d’un cicle de festes molt antigues que tenien l’arbre com a protagonista. Els orígens de la tradició de l’arbre de maig es remunten a l’època medieval. Originàriament es tractava d’una tradició estretament vinculada al món rural, duta a terme com a ritual per a la veneració dels esperits de la naturalesa, amb l’objectiu d’aconseguir, a partir del sacrifici d’un arbre, que el conjunt oferís un any de prosperitat i abundància. Consistia a plantar al mig de la plaça un arbre, alt i dret, tallat i duit del bosc en processó. Aquest costum s’estengué a les festes patronals, i en tenim reminiscències a alguns pobles de Mallorca (Pollença, Campanet...). Al seu voltant es ballava, menjava i, fins i tot, s’acabava amb orgies. La cristianització d’aquesta litúrgia pagana pren diverses estratègies: traspassar la festa a Pasqua Florida, relacionant la resurrecció de la natura a la de Jesucrist; plantar-lo per Corpus, amb un altar devora, on s’adorava la custòdia; o convertir l’arbre de maig en l’arbre de la Creu (és el cas de la festa de la Creu, dia 3). L’”arbre de la llibertat” no és sinó l’apropiació laica per part de la Revolució Francesa d’aquell mai verdonyant.
L’aigua de maig
És miraclera, com la rosada de sant Joan, i saludable. Fa tornar guapes les persones que se n’amaren, per això les al·lotes es xopaven la cabellera, cregudes que la pluja de maig tenia virtuts. I també per mor d’això hi ha tants refranys que hi fan referència: “Maig arribat, un jardí a cada prat”; “Pel maig, la terra es fa embarassada”; i és que ara és la darrera embranzida per entrar a l’estiu, ha de ploure amb mesura; en el procés cristianitzador d’aquest ritus pagà, les seves virtuts deriven a l’aigua beneita per la Santa Creu (3 de maig). Quant als casaments, hi ha opinions ambivalents -amb un deix misogin-: “Si et cases el mes de maig, ben segur que la dona manarà més que tu”; “Casament de maig, curta durada”; “De bodes de maig, fruit no en vendrà”; El maig comença amb una Creu (dia 3) i qui s’hi casa en té dues”; “Quan el maig ve, ni rosari ni muller”.
Entra la lluna vella (6)
Antany començava la sega de les faves i l’ordi i se sembraven els moniatos darrera el rostoll. A l’hort, pensau que una entrecavada és millor que una regada. L’aigua de pluja de maig és la millor per cuinar les faves. El camp té un color sa, perquè ha plogut aquests dies. Abans es deia que s’havien de tondre les ovelles amb lluna vella, perquè la llana no s’arnàs; encara que ara ja no val res i ja no se mira la lluna. Ja sabeu que pel maig les serps no tenen verí; diuen que el deixen damunt una pedra plana; per això les posaven vives dins una botella d’oli, la deixaven a la serena i l’oli servia per curar ferides cutànies. Totes les herbes tenen propietats curatives, per això també podeu collir camamil·la, trencapedra, herba cossiada, fonoll marí, etc., en els llocs permesos.
Sabíeu que...?
- Dilluns (3) és el Dia de la Llibertat de Premsa. Dimecres (5) és el Dia internacional de les comares. Dissabte (8) és el Dia de la Creu Roja.
- L’expressió: “Déu vos ne do alegria”, solia dir-se als pares d’un infant nounat; i “Déu faci que el vegeu així com desitjau”;“Déu te faci sant”, o “Déu te faci bo”. Quan algú demanava qualque cosa per amor de Déu, li contestaven: “Déu vos do remei, Ell que pot”. Quan s’entrava en una casa es deia: “Ave Maria Puríssima”, i se solia contestar: “Sens pecat original”, o “Concebuda sens pecat”. També, si no sabien del cert si hi havia algú a casa, deien: “Qui hi ha a la casa de Déu?” I se solia respondre: “Déu i noltros”. Quan un feia una acció ben feta i li ho recompensaven amb un “Gràcies”, la persona afectada solia contestar: “A Déu sien dades” -és a dir, jo no me les meresc, ho he fet per amor d’Ell-. També es deia: “Per amor de Déu sia”, i la contesta era: “Tot sia per Déu”. Moltes vegades la salutació inicial era: “Alabat sia Déu”, i la contesta: “Per sempre sia alabat”.
- En molts de rellotges de Sol s’hi escrivien lemes per fer pensar. Un lema que es pot llegir en molts d’ells diu: «Tempus fugit», que vol dir: «El temps s’escapa». És un lema que convida a aprofitar el temps. En alguns rellotges la inscripció encara és mes llarga: «Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra», que vol dir: «El temps s’escapa, com els núvols, com les naus, com les ombres»; una convidada a aprofitar i no menystenir i fer malbé el temps!
- Tendreu un oli aromàtic de gust delicat si macerau oli d’oliva verge amb unes fulles d’alfàbrega i unes quantes maduixes boscanes. És un bon oli per trempar qualsevol plat de verdura.
- Si teniu un arbre que no dona fruit, carregau-lo de pedres damunt el brancam i l’any següent sol fruitar.
- «Si has de lloar algú, que sigui Déu; si has de criticar algú, que siguis tu» (proverbi àrab).
Tondre les ovelles amb lluna vella
Abans es deia que s’havien de tondre les ovelles amb lluna vella, perquè la llana no s’arnàs. No obstant, ara ja no val rés i ja no se mira la lluna. A la imatge, tonedors d’ovelles durant una passada edició de la Fira de Sineu, suspesa avui amb motiu de la pandèmia sanitària.
