Diumenge de l’Àngel
Té per escenari el castell de Bellver, tot i que enguany serà virtual. S’identifica amb la festivitat del Sant Àngel Custodi de Palma que començà a celebrar-se l’any 1407 i fou la de més solemnitat durant els s. XV i XVI. Els actes consistien en una missa solemne a la Seu i una processó patrocinada pels jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, mitjançant un síndic anomenat angeler; els jurats dedicaren, també, una capella de la Catedral a l’Àngel Custodi del Regne. Aquesta festa fou recuperada l’any 1982 per la Federació d’Associacions de Veïns de Palma i la va convertir en una de les més emblemàtiques de Palma. L’any 1652, sant Sebastià substituí l’Àngel Custodi com a patró de la ciutat. Aquest Àngel està a la torre més alta de l’Almudaina, la Torre de l’Àngel; la figura fou encarregada pel rei Jaume II, i vigila i protegeix la ciutat.
Un sant poc conegut: sant Juli (12)
Segons la tradició era fill d’una família noble i vivia enmig de grans luxes i comoditats. Home molt orgullós, conten que era dur i cruel amb els seus servents i que un bon dia, tocat de la gràcia de Déu, es va tornar humil i modest. Llavors es va avergonyir del seu comportament anterior i, per tal de redimir-se, es va dedicar a anar per les cases a comprar femta de les comunes, la qual regalava als pagesos perquè adobassin la terra. Sant Juli va ser el primer a descobrir les propietats dels excrements com a adob de la terra i per aquesta raó el tenien com a patró tots aquells que es dedicaven en aquest negoci.
Sant Elm (12)
Hi ha molta confusió al voltant d’aquest sant; sembla, però, que no va existir. Els mariners gallecs i cantàbrics veneraven sota aquest nom un frare dominic que es deia Pedro González i que havia fet alguns miracles relacionats amb la mar. Els mariners mediterranis, en canvi, amb el nom de sant Elm veneraven sant Erasme, bisbe, el qual va passar des del nord d’Àfrica a les coses italianes caminant sobre l’aigua. La iconografia popular ha representat sant Elm amb roba de bisbe, bàcul i un vaixell a la mà. Patró dels mariners, encara que fou substituït per sant Pere o la Mare de Déu del Carme. També era invocat per a protegir-se dels còlics i malalties intestinals. És un dels sants medievals més populars, acompanyat d’un llegendari sobre miracles, uns veritables i altres poc provables, que varen aconduir-lo a ser estimat pel poble. Fou invocat contra les epidèmies i els mariners el varen adoptar com a patró perquè els protegia de les descàrregues elèctriques als pals dels vaixells, anomenades “Foc de sant Elm”, considerades com un senyal de protecció pels mariners. El poble de Sant Elm és un antic nucli de pescadors situat davant l’illot del Pantaleu i l’illa de sa Dragonera; antigament es deia la Palomera, on les tropes del rei Jaume I fondejaren abans de desembarcar a Santa Ponça l’any 1229. La Torre de sant Elm era un antic hospital de mariners i oratori.
El tresor de la nostra llengua
Frases fetes, adagis, refranys o sentències esdevenen una bona manera per entendre un col·lectiu. Així, davant un “perro viejo”, aquí deim “gat vell” o “gata maula”; la sort màxima de la rifa en diuen “el gordo”, aquí “la grossa”; d’un que no té vergonya en diuen un “sinvergüenza”, en canvi aquí és un “pocavergonya”, més atenuat; aquí celebram “Nadal” i no les “Navidades”; també celebram la Nit de Nadal i la Nit de Cap d’Any, en comptes de «Nochebuena» i «Nochevieja»; i enfront al “buenos días” o “buenas noches”, “bon dia” i “bona nit”, en singular; dels ous de les gallines que no són blancs, en diuen “morenos” i nosaltres “rossos”, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones; aquí “tocam ferro”, allà “madera”; “mai no moren reis” és molt més positiu que “a rey muerto, rey puesto”; dels genitals femenins, vulgarment, en diuen “almeja”, i aquí “figa”, mots que designen dues realitats diferents com és el mol·lusc salat, aspre, dur, difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, blan, i de tacte agradable i fàcil. Per això, més que traduir, val més entendre.
Sabíeu que...?
· Avui és el Dia mundial del Parkinson. Dimarts (13) és el Dia internacional de la besada. Dimecres (14) és el Dia de les Amèriques. Dijous (15) és el Dia internacional dels Ciclistes. Divendres (16) és el Dia Mundial contra l’esclavitud infantil. Dissabte (17) és el Dia Mundial de l’hemofília.
· L’expressió «Fer campana», significa no assistir a classe. El seu origen el trobam en els temps en què encara no existien les escoltes públiques i els nins anaven a estudiar a la rectoria amb els capellans, quan els alumnes no anaven a classe els castigaven fent sonar les campanes de la rectoria. Era un càstig dur perquè les campanes eren grans i pesades. En funció del càstig ho havien de fer un o més dies.
· L’expressió «Estar tocat del bolet», significa estar malament del cap, estar trastocat. El seu origen està documentat en els antics pobladors de les nostres terres, a vegades adoptaven postures molt estranyes, com a conseqüència de la ingestió d’un bolet. Evidentment es tractava de bolets que contenen substàncies al·lucinògenes. La seva ingestió, normalment crus, determina un efecte narcòtic, amb embriaguesa i perplexitat, acompanyades de visions irreals, somnis il·luminats i modificacions psíquiques transitòries.
· La revista Bona Pau de Montuïri ha iniciat una nova etapa il·lusionant, amb nou disseny (de Cristòfol Amengual), colors, nous continguts. Enhorabona al director Jaume Martorell Fullana que ha agafat el relleu d’Onofre Arbona Miralles que ha conduït la revista d’ençà de la dècada dels 50 del segle passat. Enhorabona!
· El full informatiu SEMILLA. BONA LLAVOR, de la Parròquia de Porreres, ha publicat el núm. 711; una excel·lent manera de comunicar esperança i fe, a més de bones notícies locals. Enhorabona!
