Si una cosa ha demostrat aquesta nova crisi de Majorica ha estat el perfil baix que han jugat els representants d’UGT i CCOO. Ni Daniel Cámara ni Cati Ginard han tingut en cap moment el paper protagonista que se’ls suposava, ni han sabut unir els treballadors com en anteriors etapes. Ni protestes ni renou. Per no parlar de la manca de connexió amb els mitjans. Per acabar-ho d’arrodonir ara cada un dels sindicats es gastarà 2.000 euros per elaborar un informe que enviaran al jutge que ha de decidir quina empresa es queda amb Majorica, defensant l’opció que més treballadors manté però sense estudiar massa bé les condicions i qualitat que deixen.
La pancarta que assusta
L’ajuntament de Manacor ha instal·lat imatges de les processons de Setmana Santa. Pancartes solemnes de passos i campinorats, de fe a l’espera que l’any que ve puguin tornar a sortir. Però ara, una d’elles, la situada en plena plaça de sa Bassa, està creant problemes de talls de digestió. Ho deim perquè més d’una persona que es trovaba dinant a les terrasses ha pegat un bot de la cadira, assustada pel renou sec provocat, cada dos per tres, pel vent que pega sobre la tela, col·locada prop del carrer Peral, el més ventós de Manacor.
Cala Millor ¿què es pot oferir al turista?
A Cala Millor s’està xerrant dels hotels que obren les portes per Setmana Santa i del corredor sanitari segur. Mentres, alguns comerciants, es demanen què es pot oferir ara mateix al turista? Carrers aixecats per les obres, que enllacen amb la construcció d’una gran superfície comercial, que ha llevat molt de lloc d’estacionament de vehicles al centre. I és que hi ha comerciants que pensen si no hagués valgut més esperar un mes per obrir i jugar-ho tot, a salvar la temporada.
Lluita per la venta de pa
Després que els dos darrers forns de Son Servera (Can Ceba i Can Emilio) tancaren les portes, es va obrir una lluita per la venda de pa al poble. Per una part està el llorencí de Can Amer, que es quedaren amb el forn de Can Emilio i per l'altre el carrioner de Can Coca que venen a la benzinera, on no aturen de fer viatges. I és que el pa que es ven és pràcticament fet a fora poble. Les especialitats selectes de pa o farines que venen a les botiguetes, també arriba de fora, per això, no és d'estranyar que els serverins enyorin el pa que durant tant d'anys varen elaborar aquests dos darrers forns.
