Avui és sant Benet
Era un monjo italià que va fundar l’orde benedictina -té com a lema “Resa i treballa”-, la qual va esdevenir la més important de tota l’Edat Mitjana. Segons la tradició, sant Benet va ser el primer que va fer penitència de dejuni i va passar-se anys sencers només bevent aigua. Per això se l’invocava contra la fam i la desgana; i d’aquí que la gana sigui anomenada la “salsa de sant Bernat”, que tot ho fa trobar bo. Sant Benet també era invocat contra el mal de l’enaiguament i l’embruixament. En la darrera reforma del santoral aquest sant va ser traslladat a l’11 de juliol.
Creences al voltant d’avui
Es creu que els que neixen avui tenen el do natural de veure els corrents subterranis d’aigua. Aquesta facultat els fa ser bons saurins i la gent els cercava amb preferència perquè precisassin el lloc adequat per obrir pous i trobar aigua. Abans també es creia que si cada any el dia d’avui es deien tres parenostres a sant Benet, ell avisava tres dies abans de morir perquè s’estigués ben preparat per al trànsit. L’avís eren tres cops ben forts a la porta de la cambra del qui havia d’avisar.
El març i el diable
El març és el mes dels bocs. Aquest mes entren en relació amb el diable i li procuren adeptes i seguidors. Ara tenen lloc les grans reunions presidides pel diable en forma de boc, on es donen cita totes les bruixes i bruixots de la rodalia. Aquest és el mes que el diable volta més per la terra i que es fa més perillós i temible: “Pel març, corre el diable per totes parts”. Conten que, fa temps, les nits dels divendres de març hi havia reunions de bruixes i bruixots a certs llocs de Mallorca -sobretot en el “triangle màgic” format per tres pobles del Pla-, i allà s’explicaven totes les malifetes i les propostes que farien durant l’any. Per confirmar les sospites sobre si una dona era bruixa se solia fer això: s’emplenava un plat amb aigua i després s’hi tirava un raig d’oli; tot seguit es mirava a dins i es veia com, a poc a poc, les taques d’oli anaven dibuixant el rostre de la bruixa autora de la malifeta. Tanmateix, aquest mes, els bocs -encarnació del diable- agafen rellevància per tot arreu.
L’Anunciació (25)
Avui l’Església commemora l’anunciació de l’encarnació del Senyor a la Mare de Déu per l’àngel Gabriel. Aquesta és una de les quatre festes marianes més importants de l’any i popularment se la coneix com “la Mare de Déu de març”. Avui es podia rompre el precepte quaresmal d’abstinència. Com que era considerat un pecat molt gros mantenir relacions carnals dins la Quaresma, quan es produïa un naixement al cap de nou mesos d’aquest període, la mare deia que l’infant havia estat concebut el dia de l’Encarnació, amb la qual cosa tot quedava arreglat. Diuen que Déu va crear el món aquest dia, al voltant de l’equinocci de primavera: si Déu va crear el món separant la llum de les tenebres, vol dir que el dia i la nit tenen exactament la mateixa durada (12 hores), i això succeeix avui. D’aquí nou mesos celebrarem en Naixement, el Nadal.
Els menjars de primavera
A l’inici de la primavera trobam un gran assortit de fruita. Per això és important aprofitar l’energia d’aquests nous aliments rics en colors i oxidants que ens ofereix la natura per tal d’obtenir-ne els màxims beneficis: albercorcs, cireres, nespres, i les fruites vermelles com groselles, maduixes i móres. La primavera és l’estació de la creació. Les llavors comencen a germinar, dels arbres en surten els brots, comença una època plena de colors i llum. Segons la teoria dels cinc elements, la primavera correspon a l’element fusta (fetge i vesícula biliar). Per conservar la salut, davant aquesta època de l’any, és important mantenir atenció especial a la nutrició, a l’exercici físic i a la consciència d’un mateix. És un bon moment per una desintoxicació de l’organisme. Per a l’art és l’estació de l’amor i de l’alegria després de la reclusió de l’hivern. Està associada a la vitalitat, a la joventut, la bellesa i el color verd. En la teoria dels quatre humors li correspon la sang. En els antics calendaris marcava l’inici de l’any (d’aquí el prefix prima-, que s’ha conservar a la paraula).
Humor
Líquid del cos d’un animal o d’una planta. Les antigues teories mèdiques creien que en el cos humà circulaven humors vitals, bons i mals humors, freds, salats, que en determinades circumstàncies muden, pugen o minven, i influeixen en el comportament, el geni i causen variabilitat en l’estat d’ànim. Per la primavera pugen o creixen els humors i s’altera la sang. D’entre aquests humors vitals, hi ha la saliva, la bava, els mocs, el fel, la llet, l’esperma...
Sabíeu que...?
- Avui és el Dia Mundial de la Poesia; també és el Dia de l’Eliminació de la Discriminació racial; també és el Dia Forestal Mundial; de les Titelles; i de la síndrome de Down. Dilluns (22( és el Dia Mundial de l’Aigua. Dimarts (23) és el Dia Meteorològic Mundial. Dimecres (24) és el Dia Mundial de la Tuberculosi. Dijous (25) és el Dia Europeu contra el comerç d’éssers humans. Dissabte (27) és el Dia Mundial del Teatre.
- La lluna de mel significa la nit de noces i el període posterior a les noces que els nuvis passen junts. L'origen de la lluna de mel té diverses versions, entre elles hi ha per exemple la provinent de Babilònia (antiga ciutat de la baixa Mesopotàmia) on fa més de 4000 anys, el pare de la núvia li donava al nuvi tota aquella cervesa de mel que pogués beure durant un mes, una lluna. Es creu també que començà a Alemanya, on hi havia el costum de celebrar els casaments durant les nits de lluna plena. Després del casament, la parella passava 28 dies (una lluna sencera) fent l'amor, menjant dolços i bevent hidromel, una beguda feta de licor i mel per potenciar la fertilitat tant en l'home com en la dona. Es diu que les primeres nits dels nuvis són romàntiques per la lluna, i dolces per la mel.
