Avui és santa Perpètua
Filla d’una noble família, va ser empresonada a Cartago duran la persecució de l’emperador Sever. Els seus atributs són: amb santa Felicitat i un toro alat; a l’arena del circ assenyalant el cel; una escala aguantada per un nigul. Ni davant dels precs desesperats del seu pare, ni dels plors del seu fillet acabat de néixer no va renegar de la fe cristiana. El seu martiri va tenir lloc a l’arena de l’amfiteatre, envestida per un bou i devorada per les feres. La feren entrar nua damunt l’arena, però uns soldats li llançaren unes robes amples perquè es pogués tapar.
Sant Joan de Déu (8)
Va viure al s. XVI. Era portuguès. Tocat per la fe cristiana va abandonar tota la seva fortuna i la carrera militar per dedicar-se a fer caritat. El varen prendre per boig i va ser reclòs a Granada. Quan va sortir, impressionat per tot el que havia vist, va fundar un hospital i l’orde dels Germans Hospitalers, avui de Sant Joan de Déu, que es va estendre per tot el món. Sant Joan de Déu és considerat el patró de les persones asilades i hospitalitzades i dels que en tenen cura -metges, infermers, auxiliars, etc.-. També l’invocaven els bojos i els que pateixen de manies. És el patró dels bombers perquè es va pegar foc el seu hospital de pobres i ell es va ficar entre les flames, va treure un a un tots els malalts i encara li va quedar gosadia per tornar a entrar: llits, matalassos, llençols... la casa sencera per la finestra i el foc estalonant-lo. En va sortir il·lès. La seva gran innovació fou el tractament dels hospitalitzats i el repartiment que en feia segons la malaltia; i a més, per primera vegada, en cada llit s’hi posava un sol malalt.
El miracle del pa i dels peixos (9)
Avui, sant Pacià i, segons la tradició, Jesús va fer el miracle del pa i dels peixos. El miracle va consistir a donar de menjar a més de cinc mil persones que l’escoltaven, amb cinc pans i dos peixos i, segons conta sant Lluc, després de quedar tots ben plens, encara es varen recollir dotze cistelles de rosegons. Per això, la gent de mar creu que avui els peixos multipliquen a raó de deu mil per cada un, i la pesca esdevé molt més abundant. També es creia que el pa creixia sensiblement i que amb la farina que es necessitava per fer un panet es podia fer un pa gros. La contarella, adaptada, podria ser aquesta: Un dia, Jesús era amb els seus amics, els apòstols. La gent, en veure’ls, s’acostava per escoltar com Jesús, el Jesús de Natzaret, parlava de Déu i de la manera com ajudar els altres. Cada vegada es congregava més gent, fins a agrupar una gran multitud. Passaven les hores i es va fer tard. Un dels apòstols va dir a Jesús: “Mestre, digues a aquesta gent que se’n vagi a ca seva a sopar”, I Jesús li va respondre: “Donau-los vosaltres menjar”. L’apòstol va replicar: “Mestre, són milers de persones. No tenim menjar per a tots”. Llavors, un nin va oferir tot el pa i els peixos que tenia per compartir-los amb la gent. Jesús va agrair al nin un gest tan generós, va beneir les cistelles que de cop es van omplir de pans i peixos.
La lluna i els empelts
Per empeltar bé, han de ser empelts tallats en lluna nova, i empeltar de lluna vella: “Tallats de lluna nova, de cap allà, a la quarta de la lluna; així tenen més força”. S’han de posar en aigua i dins fang, sempre humit. Si no feis cas de les llunes, els empelts duren pocs anys; en canvi si els feis de lluna no els veureu morir. En l’empeltada s’han d’unir les zones del “càmbium” dels dos exemplars, i això s’aconsegueix amb diverses tècniques i en uns moments determinats de la vegetació, generalment quan entren en saba o quan la perden. De vegades, amb plantes del mateix gènere (prunera) no prospera l’empelt, i sí que ho fa entre espècies diferents (perera en codonyer, per exemple, prunera i albarcoquer damunt ametler). L’objectiu dels empelts també és escurçar el temps que es tarda per produir fruits; per exemple, un albercoquer nascut de llavor està 6 o 7 anys a donar fruit, però un empelt només n’està dos.
Mussol
És un furóncol de la parpella. Una manera de guarir-lo és posar-se al portal d’una casa i dir: «Aquí et deix», i el mussol passa a una persona de la casa on s’ha deixat. Respon a una forma antiga d’expulsió del Mal i de purificació: encomanar-lo a una víctima expiatòria. També es pot guarir passant tres vegades per la parpella una clau foradada; o un anell d’or; o fent un caramull de pedres: qui el desfà se l’encomana.
Sabíeu que...?
- Dilluns (8) és el Dia de la Dona Treballadora i la Pau Internacional. Dimarts (9) és el Dia espanyol de les malalties renals. Dijous (11) és el Dia europeu de les víctimes del terrorisme.
- L’expressió «tallar el bacallà» s’utilitza per designar aquell que mana o que està al càrrec d’un grup de persones. En temps de la colonització americana, el bacallà en salaó s’utilitzava per alimentar els esclaus que treballaven a les plantacions de canya de sucre a les regions caribenyes. A l’hora de menjar, els treballadors feien unes llargues files per rebre el seu tros, i era precisament el capatàs que trossejava el bacallà i el repartia entre els esclaus. Depenia d’ell que els trossos fossin més grans o més petits, i d’aquí la importància de qui talla el bacallà. També té un origen monacal, ja que en temps de Quaresma era l’únic menjar consistent que rebien en el monestir, i convenia tenir bo amb qui en feia les tallades.
- L’endívia va molt carregada de fibra i és ideal per a regular el trànsit intestinal. Protegeix les mucoses de l’intestí contra les inflamacions i evita els gasos i l’acidesa.
- La carn de l’alvocat hidrata la pell i li dona vida; xafau-ne una mica i posau-vos-en a la cara i les mans una estona abans d’anar a dormir.
Empelts Si no es fa cas a les llunes, duren pocs anys
Per empeltar bé, han de ser empelts tallats en lluna nova, i empeltar de lluna vella: Si no feis cas de les llunes, els empelts duren pocs anys. De vegades, amb plantes del mateix gènere (prunera) no prospera l’empelt, i sí que ho fa entre espècies diferents (prunera damunt ametler).
