Santa Apol·lònia (9) i santa Eulàlia (12)
El nom d’Apol·lònia està vinculat al culte del déu Apol·lo. En una carta escrita pel bisbe Fabià d’Antioquia es descriu les persecucions contra els cristians quan manava l’emperador Filippo l’Àrab: a Apol·lònia li arrabassaren les dents i li romperen la mandíbula; la tragueren de la ciutat i l’obligaren a pronunciar frases blasfemes, sota l’amenaça de cremar-la viva. Ella demanà un moment de reflexió, s’alliberà de les cordes i es tirà al foc. Era invocada contra els mals de dents i queixals, per raons òbvies. Santa Eulàlia que està al retaule del Museu de la Catedral de Palma és Eulàlia de Mèrida, i els hagiògrafs no s’acaben de posar d’acord si és la mateixa que Eulàlia de Barcelona. La llegenda diu que es va queixar al governador Dacià per la persecució a què sotmetia els cristians; per aquest motiu va patir el més cruent i fabulós martiri conegut com “els tretze martiris de santa Eulàlia”. La gent que s’havia d’embarcar la tenien per advocada, patrona dels boters, picapedrers; la invocaven les bugaderes i les mestresses de casa perquè la roba els quedàs ben blanca. L’església de Santa Eulàlia de Palma va ser una de les primeres de Mallorca, després de la conquesta del rei En Jaume. Es va construir sobre una mesquita musulmana. L’any 1236 ja figurava al paborde de Tarragona com a parròquia. En aquesta església fou coronat rei de Mallorca Jaume II. El 1414 s’acabà la capella de Santa Llúcia, i fins al 1570 no es conclogué la coberta.
La Mare de Déu de Lourdes (11)
Avui l’Església commemora l’aparició de la Mare de Déu a la jove Bernardette Soubirous, a la cova de Masabièla, prop de la vila gascona de Lorda. Aquestes aparicions, reconegudes per les autoritats eclesiàstiques franceses i per les del Vaticà, varen convertir aquesta petita població del departament dels Alts Pirineus en un centre de pelegrinatge mundial, que anualment visiten milers de persones, moltes d’elles malaltes i que cerquen el guariment dels seus mals.
Som a temps de carnaval
Aquesta setmana és el dijous Llarder (11). Ja sabeu que Pasqua és el primer diumenge de lluna plena després de primavera, i serà dia 4 d’abril. A partir d’aquesta data es va col·locant la Setmana Santa, la Quaresma, el dimecres de Cendra... Aquesta norma fou aprovada en el Concili de Nicea (any 325) i per això la data del dia de Pasqua oscil·la entre el 22 de març i el 25 d’abril. Comencen els Darrers Dies, amb la inversió de papers, la sàtira i la crítica, la permissivitat i la llicència sexual, el menjar i beure en excés, en definitiva, el predomini de l’aspecte lúdic de la vida. Tanmateix aquesta festa no té ni el fons ni la forma dels Darrers Dies d’antany. Tots els pobles vivien aquestes llicències de manera especial, ja que els esperaven quaranta dies de privacions, de vida social austera, de menjar magre... Tot gira al voltant de la celebració de la fi d’un cicle vegetal i la substitució del rei, vell i caduc, per un de més jove i vigorós, que comunicarà la seva vitalitat al poble; es tractava d’expulsar la mort a través de l’eliminació del que ja està esgotat i que, de continuar, només per dur la decadència.
Costums d’aquest dia
Era costum fer menjars amb el porquim, les coques de llardons i sobrassada, ja que venien quaranta dies de dejunis i abstinències. La recepta de la coca de llardons és: 120g de llardons, 60 g de sucre, la pell d’una llimona, 200 g de llet, 50 g de mantega. 30 g de llevat de pa, 350 g de farina, 1 ou, sal; per a la decoració: pinyons i sucre mullat. Triturau els llardons, afegiu-hi el sucre, i la pell de llimona i triturau-ho tot. Posau-hi la llet, la mantega, l’ou i el llevat. Una vegada triturat, deixau reposar la massa uns 20 minuts i llavors tornau-la a amassar. Després, podeu posar la massa a la plata del forn. Decorau la massa amb els pinyons i el sucre mullat. Deixau-la reposar fins que augmenti de volum i posau-la al forn, que haurem escalfat a 180ºC, uns 25 minuts.
Entre el minvant i la nova
En aquesta lluna convé sembrar la patata primerenca i anglesa. Es poden trasplantar tarongers i llimoneres, i sembrar magraners i llorers. Es poden empeltar les pereres, pomeres, pruneres, cirerers i codonyers. Els arbres de fulla caduca encara dormen i, per això, encara som a temps per empeltar-los, exsecallar-los o trasplantar-los. Aquest mes és un parèntesi dins l’any agrícola: tot està sembrat, a punt de créixer, i és temps de fer netes les voreres, de llevar herbei; a la vinya és el temps d’empeltar i de cavar, i podar els ceps, ja que no fa cap fredorada. En aquesta lluna també es poden tallar canyes per fer caseres, coves o paners. La lluna nova de febrer és bona sobretot per esporgar les oliveres: “Per la lluna nova de febrer, esporga l’oliver”.
Sabíeu que…?
L’expressió “Molta merda”, és utilitzada pels actors abans d’una obra de teatre per desitjar-se èxit i sort. Antigament, la gent anava al teatre en carruatges de cavalls; mentre els aparcaven perquè baixàs la gent, els cavalls aprofitaven per fer les seves necessitats davant el portal del teatre. Per tant, com més merda s’hi acumulava, significava que més gent havia assistit a veure l’obra.
