Demà és la conversió de Sant Pau ( 25)
I el dia ja s’ha allargat. “Saül, Saül, per què em persegueixes?” li demanà Jesús. Era ciutadà romà, hebreu de nissaga i fariseu de religió, perseguidor implacable del cristianisme. “No ho faig de mala fe (Ep a Tim I, I,13), ho faig per ignorància”.
A partir d’aquell moment, Saül va ser Pau i va reprendre el camí de Damasc amb un estat d’esperit distint. Conegué Pere a Jerusalem, viatjà a Antioquia, Xipre, Grècia i per tot Àsia Menor.
Fou condemnat a mort juntament amb Pere, només que ell, essent un ciutadà romà, no va ser crucificat, sinó decapitat. “Alt com un sant Pau”: el gremi d’espasers tenia una gran espasa, molt ben treballada, la qual, quan el gremi sortia corporativament i amb caràcter oficial, feien dur al coll a un home vestit de sant Pau i que anava al capdavant; aquesta persona havia de ser alta i forta, a diferència del veritable sant Pau, que era petit i geniüt.
El “mal de sant Pau” és l’epilèpsia, ja que ell caigué del cavall i patia aquesta malaltia; fer passar una creu al front amb les claus d’una capella dedicada a sant Pau fa passar l’atac. També cura de mals de nervis i de ràbia.
Si sembrau avui els alls i els colliu el dia de sant Joan abans de sortir el sol tendran propietats curatives; també és bon dia per podar les parres perquè, diuen, així els aucells no espipellaran els raïms.
Santa Paula (26)
Va néixer a Roma l’any 347. Era filla d’una noble família emparentada amb la dels Escipió.
Dona de gran devoció, quan va quedar-se viuda va emprendre un llarg pelegrinatge a Terra Santa on es va quedar a viure i va predicar el cristianisme.
La tenien per patrona les viudes, i també les mocaderes, verdulaires i hortolanes, entre les quals abundava molt el nom de Paula, i que la gent va arribar a prendre com a sinònim de pagesa; el nom significa “aquella de mida petita”.
Santa Paula es venera al monestir de Sant Bartomeu d’Inca; també és venerada al convent de Santa Isabel de les Germanes Jerònimes.
Si sembrau els alls el dia de la Conversió de Sant Pau i els colliu el dia de Sant Joan tendran propietats curatives
Sant Tomàs d’Aquino (28)
Sant Tomàs d‘aquino va viure entre el 1225 i el 1274 a Itàlia -va néixer a Nàpols-, París i Colònia. És anomenat “Doctor Angèlic”; la seva família estava emparentada amb l’emperador Frederic II. Es va fer de l’orde dels dominics i va estudiar a Colònia amb sant Albert el Gran.
La seva síntesi de la teologia amb els fonaments filosòfics d’Aristòtil va significar la consolidació de la doctrina cristiana.
Sant Tomàs és el patró dels estudiants i avui tancaven les aules per poder celebrar la festa amb tota solemnitat.
Era invocat, també, contra els perills i les temptacions del sexe. El reclamaven especialment els seminaristes per tal que els deslliuràs de la luxúria. Sant Tomàs d’Aquino fou canonitzat l’any 1323, i la seva devoció ha estat sempre molt celebrada pel seu orde.
Els nostres refranys (XXVIII)
Antoni Llull, generós i bona persona, ens parla d’un refrany indi que diu: “Confia en Déu, però fes-te enfora d’on hi cauen roques”, convé no ficar-nos en perills confiant en Déu o en la nostra bona sort; un proverbi àrab similar diu: “No t’aturis a lloc perillós tot esperant miracles”, i un d’escocès: “Confia en Déu, però no et posis a ballar dins la barca”.
Un refrany alemany diu: “Qui comença amb un to massa alt, no acaba la cançó”, si començam amb un to no apropiat no arribarem al to exigit; s’aplica quan qualcú vol dur a terme una empresa començant per sobrevalorar, equivocadament, els seus recursos i possibilitats.
Un refrany haitià diu: “El nas rep el cop i són els ulls els qui ploren”, una manera de mostrar amb humor i enginy que de vegades qui plora té menys motius de queixa que un altre que aguanta el seu sofriment i no diu res.
Per altra banda, un refrany alemany diu: “Quan un ca vell lladra, convé fer un cop d’ull”, perquè hi ha més motius per parar atenció si el que avisa del perill és experimentat que si és un inexpert; ja sabeu el nostre adagi, que ”el dimoni sap més per vell que per dimoni”.
Sabíeu que... ?
Avui és sant Francesc de Sales, patró dels periodistes.
Dimecres (27) és el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust.
Dijous (28) és el Dia europeu de la protecció de dades.
L’any 1918 es va escampar per tot el món una epidèmia de grip que va rebre el nom de “grip espanyola”, tot i que segurament es va originar a la Xina o als Estats Units.
Ha estat la infecció contagiosa més devastadora de la història de la humanitat -de moment-: es calcula que al llarg dels vuit anys que va durar va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones.
Les cols d’hivern poden aguantar fins a 10 graus sota zero. Amb una cobertura de palla aguanten temperatures molt més baixes; a l’hivern són exquisides.
Hi ha carabasses que suren dins l’aigua duran anys i guarden les llavors dedins, intactes, amb tot el poder de germinar.
Durant centúries les carabasses de la varietat Lagenaria, buides i assecades -es posaven penjades dins la xemeneia-, han servit de cantimplora a molta de gent.
