Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | Any nou, vida nova!

El virus "ens ha de pensar sobre la importància de les coses, sobre el món que hem creat, a base de consum".

Avui és sant Joan Evangelista  

Fill de Zebedeu i Salomé, i germà de sant Jaume. Era pescador, i Jesús el va prendre com a deixeble i apòstol. És l’autor d’un dels Evangelis, de dues Epístoles i del llibre de l’Apocalipsi. El tenien per patró els corders de viola, els assaonadors i els calderers, aquests darrers perquè segons sembla, sant Joan va morir cuit dins una caldera d’oli bullent.

Demà (28) els Sants Innocents 

Patronatge de corals infantils i dels nins abandonats, i contra l’ambició. «Qui és causa de la causa és causa del mal causat», diu una sentència. L’Església commemora la degollació dels nadons a mans de les tropes del rei Herodes, tot elevant-los a la categoria de sants. Una de les maneres de celebrar aquesta diada era la «festa del bisbetó», molt celebrada a catedrals i monestirs entre escolans i novicis. Es tracta d’una romanalla de les anomenades «llibertats de desembre o dels bojos», que tot el món catòlic havia celebrat amb gran llicència i disbauxa a les darreries de l’Edat Mitjana. 

El calendari

És un sistema ideat per la persona humana per a mesurar el temps. Mitjançant el calendari hi ha la possibilitat de fixar amb antelació qualsevol esdeveniment de la vida individual i col·lectiva. Els períodes laborals, les festes -els dies «fastos», festius, i els «nefastos», no festius-, els actes socials, etc. tot s’articula a través del calendari; respon a la necessitat de l’home de controlar d’alguna manera l’inevitable pas del temps. Totes les cultures han tengut el seu calendari. Els primers varen prendre les llunacions com a base, ja que eren més curtes i fàcils d’observar que el cicle solar. El calendari actual té com a base el cicle solar, establert en 365 dies i un dia més compensatori a afegir cada quatre anys al mes de febrer.

El darrer dia de l’any (31) 

És sant Silvestre i santa Coloma. Aquesta nit les bruixes recuperen tot el poder que han perdut, i entren dins les cases («Per sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra»), per això es posava una branca de romaní beneït a totes les portes i finestres, i sobretot al forat del pany. Perquè no poguessin entrar per la xemeneia, dibuixaven tres creus damunt la cendra. En anar a dormir senyaven el coixí tres vegades i posaven a sota fulles de llorer o d’olivera del diumenge de Rams. El costum de menjar raïm és de principi del s. XX, en una bonança que hi hagué en la collita d’aquesta fruita, encara que cada cultura té la seva pròpia manera de celebrar l’acabament i el començament de l’any.

El mes de gener 

Pren el nom del déu romà Janus, el déu de les dues cares: una mira cap al passat i l’altra cap al futur. És un mes «dormidor», perquè la natura està com adormida, la terra és com morta i no hi arrela res del que s’hi planti ni hi creix cap vegetal. El fred sol ser intens. Els dies són curts i les nits llargues. Es creu que la lluna de gener és la que té més poder i influeix sobre les coses terrenes molt més que a la resta de l’any. El gener és tengut com el començament de totes les coses, fins el món va ser creat un primer de gener. Ha entrat la lluna plena i els arbres no tenen saba, és a dir, han aturat el seu creixement.

Vos desitjam un venturós i feliç any 2021! 

Les circumstàncies viscudes d’ençà del mes de març ens han condicionat la vida individual i col·lectiva d’una manera que mai no ens ho haguéssim pogut imaginar. El món, tot, s’ha paralitzat: un virus, invisible i sorprenent, n’ha estat la causa. Però això ens ha de fer pensar sobre la importància de les coses, sobre el món que hem creat, a base de consum, de rapidesa, de viatges, de coses materials... Ens hem temut que paga la pena posar més recursos a Sanitat, i a Educació, i a Serveis Socials, més que no en armament i recursos per a la guerra. Ens hem temut que els productes de proximitat, els pagesos que conren el camp, les persones que tenen les botigues als pobles i a les barriades de Ciutat, són més importants que les grans indústries anònimes, perquè ens han demostrat que tenen cara i ulls, i cor... Que paga la pena invertir en una Mallorca que no depengui tant de l’exterior, ni de l’única manera de fer doblers: el turisme. Que paga la pena diversificar la producció perquè gaudim d’una posició estratègica extraordinària. I que Mallorca no pot créixer fins a l’infinit, que hem de posar fre a les massificacions que afavoreixen la quantitat i no la qualitat, perquè tanmateix va en detriment de tots els objectius de futur i de sostenibilitat.

Des d’aquesta petita finestra del Diario de Mallorca, vos desig salut, pau, ventura; il·lusions i esperances per encarar el 2021. I que ens puguem retrobar amb la mateixa amistat amb què cada diumenge ens llegim i sentim a través del nostre Costumari. Molts d’anys!

Compartir el artículo

stats