Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular | De Nadal a Sant Esteve durarà la bondat teva

La Sibil·la és una de les protagonistes de la Nit de Nadal.

Sant Tomàs (21) 

L’església Catòlica, abans de 1955, celebrava sant Tomàs aquest dia, i per això molta de gent segueix aquest costum. Aquest nom, en arameu, significa “germà bessó”. És l’apòstol que, dubitatiu, demana a Jesús: “Senyor, no sabem a on vas, com podrem reconèixer el teu camí?” I Jesús li respongué: “Jo som el camí, la veritat i la vida” (Jo 14, 5-6). Segons la llegenda fou màrtir a l’Índia i la iconografia sobre ell tracta exclusivament sobre la incredulitat. Fou aquell apòstol que va dubtar de la resurrecció de Jesús i fins que no li va posar els dits dins les ferides no va admetre el miracle (“Benaurats aquells que creuran sense veure!”); per aquest motiu podria ser el patró dels desconfiats, però el costumari no en diu res. En canvi diu que, com que abans de ser deixeble de Jesús havia estat llenyataire, el tenien per patró els qui vivien o es guanyaven la vida en el bosc; també era invocat per aquells que tenien problemes de visió. Avui començaven les fires de sant Tomàs que duraven fins a la vigília de Nadal, en les quals l’aviram, els productes agrícoles o les matances eren els exponents més importants.  

Solstici d’hivern (22) 

Avui es compleix el solstici d’hivern -el sol en la perpendicular del Tròpic de Capricorni-. El sol descriu la trajectòria aparent més baixa respecte de l’horitzó i la més curta de tot l’any, a l’hemisferi nord. Avui és el dia més curt de l’any i, com a contrapartida, la nit més llarga. El sol surt a les 7 h. 16 min., hora solar; i es pon a les 16 h. 25 min. El dia dura 10 h. 9 min., i la nit 13 h. 51 min. A partir d’avui els dies començaran a allargar-se de nou.

Les herbes de la bona sort 

L’any solar comença de nou. Antigament era costum guarnir les cases amb herbes que atreien la bona sort: el vesc -prohibit per l’església, símbol per excel·lència dels druides i els celtes-, el boix, el grèvol -les seves fulles recorden les espines de la Corona i les bolletes vermelles les gotes de sang-, el brusc -“cirereta del bon pastor”, o “de Betlem”, el galzeran. Totes elles fruiten a l’hivern i, per això, es pensava que duien bona fortuna. En un temps en què la natura dorm, en què no hi ha signes de vida, les plantes verdes s’introduïen en les cases com un element de continuïtat; l’arbre de Nadal -de fulla perenne- també tenia aquesta reminiscència. 

Les Matines, la Sibil·la i la Missa del Gall (24) 

A les Illes no havíem celebrat mai el “sopar de la Nit de Nadal”, això és un costum que ens ha vengut de fora; aquí se celebra el dinar de Nadal, que arriba fins entrada de fosca, i la segona Festa. Aquest vespre és dedicat a les Matines, la Sibil·la i la Missa del Gall, i llavors una xocolata amb coca de nadal. Les Matines són els cants solemnes dels psalms i lliçons abans de la missa de mitjanit; la Sibil·la és el cant que preconitza la sacerdotessa sobre el naixement del Messies i el judici final; i la missa del gall s’anomena així perquè, segons la llegenda, fou un gall el primer ésser viu que va veure Jesús nat i que s’encarregà, a més a més, de pregonar la notícia. En la cultura Suahilis, el gall és idolatrat perquè creuen que si ell no canta no sortirà el Sol, símbol de vida i de continuïtat. 

La Nativitat del Senyor (25) 

Avui l’Església commemora el naixement de Jesús, fill de Maria, a Betlem. La celebració cristiana del Nadal va aparèixer per primera vegada a Roma, cap a l’any 330, i ja amb aquesta data de 25 de desembre. Era la cristianització de la festa que celebraven els romans -el Natalis Invicti, el naixement del sol, relacionat amb la figura de l’emperador-, i d’aquí ve l’admissió en la litúrgia, com un dels temes dominants en la celebració, de la llum; i el paper de Crist com a única i veritable llum de l’ànima cristiana.

El Bisbetó, els Sants Innocents... 

Són reminiscències carnestoltesques del cicle nadalenc que tenen el seu origen en les Saturnalia romanes; unes llicències paganes de Nadal: els infants imposant el seu domini sobre els grans. Tanmateix, vendria a representar l’admesa reacció dels infants innocents contra el malvat rei Herodes que ordenà degollar-los.

Sant Esteve (26) 

“Durar de Nadal a sant Esteve”, quan les coses duren molt poc. Era el patró dels sastres -per haver regalat un vestit nou a cada Deixeble- i el veneraven els qui treballaven amb pedra: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires, etc. -perquè els rabins el varen apedregar fins a matar-lo-. Festa ben sentida i nostrada, que forma part de la nostra història i de la manera de concebre el món, única, i que tothom sent com a seva.

Compartir el artículo

stats