Demà és sant Andreu (30)
El seu nom prové del grec “andros”, que vol dir “home”. Era deixeble de sant Joan Baptista, i fou un dels primers a seguir Jesús. Era germà de Simó Pere. Als Evangelis és citat en l’episodi de la pesca miraculosa, el de la multiplicació de pans i peixos i en el dels grecs que demanaren com trobar Jesús. Es desconeix el lloc de les seves predicacions i martiri -se suposa que a Grècia-. No se sap el perquè de la creu en forma d’aspa: probablement prové de l’imaginari popular que llegia a les Actes la decisió de fermar-lo amb cordes a una creu; però també podia tenir un significat simbòlic, ja que X és la lletra inicial del nom de Crist.
Comença el desembre...
El darrer mes de l’any, el del solstici d’hivern, punt d’inflexió que marca la resurrecció de la llum del sol. Diuen que els porcells que neixen aquest mes no solent tenir mal i són dels que creixen aviat. És tengut pel mes més fred de l’any, juntament amb el gener. El nom li ve del calendari romà, el qual estava dividit en deu mesos i era el darrer, el desè. És un més de repòs, “dormidor”: la terra dorm i no despertarà fins al febrer, per això ara no es fa cap feina d’importància al camp. És el dissabte de l’any. Ara vénen a hivernar els ocells de països freds: pit-roig, estornell, tord...; les orenetes migren a terres més temperades. Els pescadors també disminueixen la seva activitat per efecte del fred i del mal temps.
...I el cicle nadalenc
Sant Andreu s’escau sempre molt a prop del temps d’advent, que comença quatre diumenges abans de Nadal -l’entrada de l’hivern-, i les seves festes participen ja de l’ambient típicament hivernal d’aquest període litúrgic preparatori de Nadal. Advent vol dir ‘adveniment’, període de quatre setmanes -abans cinc- de penitència, dejuni i pregària, amb què la litúrgia cristiana prepara el Nadal, el naixement de Jesús en carn mortal, però també la segona vinguda, a la fi del temps, “a judicar els vius i els morts”. Era conegut com la Quaresma de Nadal. És un temps d’esperança del Nadal que ve i de la germinació de les llavors sembrades, a pesar de l’aparença de nuesa i mort dels conreus i la natura. És un temps ventós. El cicle nadalenc comença amb sant Nicolau (6) i la Puríssima (8); i continua amb santa Llúcia (13) i sant Tomàs (21). Després de Nadal (25) ve sant Esteve (26) i sant Joan Apòstol i Evangelista (27), els Sants Innocents (28) i Cap d’Any. Hi ha la creença que la fi del món serà un 31 de desembre; temps de pronòstics i estrenes per al nou any.
Santa Bàrbara (4)
Era la filla única d’un home cruel. De petita la va tancar en una torre amb dues serventes perquè ningú no li pogués disputar el seu amor. A través d’una d’elles va conèixer el cristianisme i el va abraçar. El seu pare la va colpejar brutalment i la va denunciar. Després de rebre terribles turments, va morir degollada pel seu propi pare, el qual morí fulminat per un raig. És advocada dels arquitectes, artillers, armers, miners, picapedrers, bombers, campaners i tots aquells que viuen en perill de mort imprevista; és, a més a més, invocada contra els rajos i trons. “Només mos ne recordam de santa Bàrbara quan trona”, és a dir, només pregam quan tenim una necessitat angoixant. És venerada i representada a partir del s. VII. Va viure al s. IV a Turquia, i no hi ha dades certes sobre ella. Se la representa com una al·lota jove amb una palma o amb plomes de paó; el seu atribut és una torre amb tres finestres; a vegades du una corona.
Els nostres refranys (XXIV)
Antoni Llull ens parla d’un refrany marroquí que diu: “Si el teu amic és de mel, no te’l mengis tot sencer”, vol dir que és millor no abusar dels amics massa benèvols; un altre proverbi jueu ho contempla des del punt de vista contrari: “No siguis massa dolç, perquè et menjaran, però tampoc siguis massa amarg, perquè seràs escopit”. Un refrany hongarès diu: “Fins i tot el sol té taques”, una manera molt simple d’expressar que fins i tot els personatges més resplendents tenen algun defecte; en català tenim aquell que diu: “No hi ha meló sense taca”, i un altre: “Qui vulgui mula sense taca, que vagi a peu”. Un refrany anglès diu: “La prosperitat descobreix el vici; l’adversitat, a virtut”, els amics de veres es coneixen quan venen les desgràcies i no quan tot va bé.
Sabíeu que...?
Dimarts (1) és el Dia Mundial contra la SIDA.
Dimecres (2) és santa Bibiana, protectora dels animals; i el Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud.
Dijous (3) és sant Francesc Xavier, protector de les missions; i el Dia Mundial de les Persones Discapacitades.
Dissabte (5) és el Dia Internacional del voluntariat.
Si voleu fer un hort al balcó o al terrat, orientau-lo cap al sud, si podeu, i apartau-lo de les ombres; la majoria de verdures necessiten entre sis i vuit hores de sol al dia.
