Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Juníper Serra, un patrimoni de tothom

El greu error d'aquest corrent d'odi que ara recorre bona part del món consisteix a jutjar fets del passat amb arguments o ideologia actuals, descontextualitzant-los i oferint-ne sovint una visió distorsionada

Arran del luctuós i execrable succés que va acabar amb la vida del ciutadà d'origen afroamericà George Floyd als EUA, s'ha desfermat un corrent ciutadà de protesta generalitzada contra el que sens dubte constitueix un injustificable abús de poder de les forces de seguretat de l'Estat. Aquesta onada de revolta i indignació ha comportat no obstant una revisió violenta dels contextos històrics en què suposadament es produiren situacions d'esclavatge o colonització arreu del món. El primer resultat d'aquesta reacció és encara ben fresc: l'enderrocament de l'estàtua de Fra Juníper Serra a la ciutat de San Francisco per part de manifestants antiracistes. Un fet tan greu com preocupant, al meu parer. La meva preocupació anà en augment quan, en un missatge difós a través de les xarxes socials, la regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de l'Ajuntament de Palma va aplaudir l'acció dels manifestants a San Francisco i va convidar la ciutadania a fer el mateix a Palma. La regidora en qüestió deia, textualment: "En Palma, pacíficamente, debería ser igual". Just l'endemà l'estàtua de Juníper Serra apareixia empastifada i amb expressions que al·ludien al suposat tarannà racista de l'il·lustre frare de Petra.

Més enllà del despropòsit, l'adverbi "pacíficamente" comporta al meu parer un consens institucional i ciutadà que dubt que existeixi en aquests moments al voltant de la proposta de la regidora. L'acció de San Francisco no deixa de ser un fet aïllat que segurament, tot i la indignació regnant, no representa el sentiment de tota la població en conjunt, sinó únicament el d'una minoria més o menys radicalitzada. Sigui com sigui, el greu error d'aquest corrent d'odi que ara recorre bona part del món consisteix a jutjar fets del passat amb arguments o ideologia actuals, descontextualitzant-los i oferint-ne sovint una visió distorsionada o força allunyada de la realitat. En la mateixa línia, ens podríem plantejar l'enderrocament de l'estàtua del Rei en Jaume a la plaça d'Espanya de Palma, així com el de tants monuments que -ens agradi o no, aquesta és una altra qüestió- recorden fets cabdals o decisius de la nostra història.

Tornant al cas de Juníper Serra, emperò, fa alguns anys vaig assistir a la presentació del llibre De Petra a Califòrnia. Vida, pensament i llegat de Juníper Serra (Documenta Balear, Col·lecció Menjavents núm. 110), de Jordi Puigdomènech López, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ho vaig fer precisament amb la idea d'acostar-me el més objectivament possible a la vida i obra d'un dels nostres mallorquins més reconeguts; de llevar-me, per dir-ho en termes entenedors, alguns tels o prejudicis que m'impedien tenir una visió real i ajustada de la seva tasca i testimoni. I no vaig quedar-ne gens decebut, tot el contrari. L'estudi de Puigdomènech és exhaustiu i rigorós, tal com pertoca a tot bon investigador. Després d'analitzar els principals corrents filosòfics i religiosos sota els quals va créixer i es va desenvolupar el pare Serra, s'endinsa de ple dins el vessant pel qual tal volta és més conegut: el de la seva tasca com a evangelitzador i fundador de missions que, amb el temps, donaren lloc a ciutats tan importants com San Diego, San Francisco o Los Ángeles, un fet que ha merescut que la seva figura estigui immortalitzada al Capitoli de Washington com un dels fundadors de la nació nord-americana. Tot i això, potser el més interessant de l'estudi és la descripció del perfil humà de Juníper Serra, un vertader intel·lectual que, entre altres mèrits, dotà d'enorme prestigi a la Universitat Lul·liana, un dels precedents de l'actual Universitat de les Illes Balears.

Segons Puigdomènech va ser un fet puntual, la mort del seu pare, allò que decidí Juníper Serra a abandonar la labor docent i intel·lectual per abraçar de ple la tasca missionera. Això no fou en absolut un fet gratuït o casual: ja al segle XIII, alguns ordes de frares mendicants havien apostat per deixar de banda l'aïllament propi de la vida monacal. Ja no era imprescindible "buscar la salvació en l'apartament de la vida ciutadana", en paraules del propi autor. D'aquesta manera Serra s'adonà que la seva vocació no era la còmoda vida del claustre ni la universitària, sinó allò que l'autor anomena l'apostolat popular, una opció que al seu temps devia resultar tan valenta com transgressora.

No debades el beat petrer coneixia les obres de Fray Bartolomé de las Casas, en què com tothom sap es relata el desencís que havien suposat les primeres experiències patides amb els colonitzadors espanyols embarcats en la conquesta d'Amèrica. Amb aquest bagatge, Juníper Serra inicià el seu periple amb l'únic objectiu de promoure les tasques humanitàries i d'evangelització, oposant-se sovint als abusos dels colons i la soldadesca. El seu objectiu, al capdavall i com conclou l'autor del llibre en un dels seus capítols més reeixits, no era sinó incentivar en aquells indrets "la lliure circulació dels homes, els productes i les idees".

No hi seria de més que la regidora de Justícia Social de l'Ajuntament de Palma i altres persones que pensen com ella coneguessin aquestes i altres dades al voltant dels personatges que ara pretenen anatematitzar. D'altra banda esborrar les empremtes de la història constitueix sempre una gran errada, atès que impedeix que, per manca de cultura i coneixement, no es tornin a cometre les errades del passat. En democràcia, quan es té el poder, s'ha de ser especialment humil i evitar la imposició d'ideologies. Cal, en definitiva, aprofundir en les raons que ens condueixen a cercar solucions a través del consens i el diàleg, les úniques eines que ens permetran avançar com a societat en un món convuls i com més va més amenaçat pel virus del sectarisme i l'odi irracionals.

Compartir el artículo

stats