Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari Popular

Març marçot, poc sol i dolentot

Març marçot, poc sol i dolentot

Avui és sant Joan de Déu

Va viure al s. XVI. Era portuguès. Tocat per la fe cristiana va abandonar tota la seva fortuna i la carrera militar per dedicar-se a fer caritat. El varen prendre per boig i va ser reclòs a Granada. Quan va sortir, impressionat per tot el que havia vist, va fundar un hospital i l'orde dels Germans Hospitalers, avui de Sant Joan de Déu, que es va estendre per tot el món. Sant Joan de Déu és considerat el patró de les persones asilades i hospitalitzades i dels que en tenen cura -metges, infermers, auxiliars, etc.-. També l'invocaven els bojos i els que pateixen de manies. És el patró dels bombers perquè es va pegar foc el seu hospital de pobres i ell es va ficar entre les flames, va treure un a un tots els malalts i encara li va quedar gosadia per tornar-hi a entrar: llits, matalassos, llençols... la casa sencera per la finestra i el foc estalonant-lo. En va sortir il·lès. La seva gran innovació fou el tractament dels hospitalitzats i el repartiment que en feia segons la malaltia; i a més, per primera vegada, en cada llit s'hi ficava un sol malalt.

L'Orde

L'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu s'ha convertit en una de les organitzacions internacionals de cooperació sense ànim de lucre més grans del món, i continua la seva tasca del fundador com a institut religiós de vida consagrada. Es dedica a la cura de malalts en hospitals i el grau d'especialització ha fet que molts dels membres de l'orde tenguin estudis de medicina o infermeria, o disciplines relacionades. Els que no, reben una formació específica per atendre els malalts. No han de tenir ordres sagrats, però també n'hi ha que són preveres. A banda de la cura dels malalts, la vida quotidiana inclou els exercicis habituals de la vida religiosa: meditació, ofici diví, lectures pietoses, etc...

El mes de març

En les cultures nòrdiques és el mes de la terra, ja que comença la primavera i es veu la terra sota la neu, per això se l'associa al color verd perquè era quan començava a fondre's la neu i es veia aquest color. És un mes important, tant pel que fa a la seva variabilitat atmosfèrica com per l'increment considerable de la durada del temps de claror; recordem que dia 21 es produeix l'equinocci de primavera que és quan la durada del dia i la nit són iguals.

El març tanca l'hivern i obre les portes a la primavera, i comença un nou cicle a la natura. El mot marcejar indica la variabilitat i la inseguretat que provoca i per advertir, també, de les males conseqüències que tot això té per a la salut.

El miracle del pa i els peixos (9)

Avui és sant Pacià. Va viure al s. IV, i és considerat un dels Pares de l'Església en l'àmbit llatí; fou bisbe de Barcelona. També avui, segons la tradició, Jesús va fer el miracle dels pans i dels peixos. Aquest miracle va consistir a donar de menjar a més de cinc mil persones que l'escoltaven, amb cinc pans i dos peixos i, segons conta sant Lluc, després de quedar tots ben plens, encara es varen recollir dotze cistelles de rosegons. La gent de mar creu que avui els peixos multipliquen a raó de deu mil per cada un, i la pesca esdevé molt més abundant. També es creia que el pa creixia i que amb la farina que es necessitava per fer un panet es podia fer un pa gros.

Cançons de Quaresma

El nostre cançoner és ric a l'hora de fer present esdeveniments col·lectius que han quallat en el quefer diari, i un d'ells és la Quaresma: "Coranta dies Senyor,/ sempre seguit dejunàreu,/ i d'agenoiat suàreu/ sang viva, per mon amor". "Si cada dia fos festa/ i Nadal de mes en mes,/ i Pasco cada setmana,/ i sa corema mai vengués!". "Sa corema ve, germans,/ i haurem de dejunar;/ i si és per falta de pa,/ ja dejunàvem abans". "Sa corema ja se'n ve/ i es dejunar m'inquieta;/ una promesa tenc feta:/ de fer-lo com dormiré". "Set setmanes de corema/ vaig passar dins Formentor,/ i vaig passar més tristor/ que Cristo Nostro Senyor/ el Dijous Sant de la Cena." "Gloriós Sant Macià,/ sempre mos ne feis qualcuna:/ es darrer dia dejuni/ i Corema l'endemà!".

Els nostres refranys (XIX)

Antoni Llull ens parla d'un refrany birmà que diu: "Els preceptes morals s'aguanten bé sobre una panxa plena", qui té prou satisfetes les necessitats primàries és propens a participar d'una moral que al cap i a la fi ajudarà a mantenir els seus privilegis, però "la panxa buida no escolta raons", i menys les moralitzadores, perquè "la fam no té llei".

Un refrany del Caixmiri diu: "Fins i tot un elefant, pot ser agafat amb una trampa", ningú, per poderós que sigui, està fora del perill dels qui amb menys força que ell cerquen capturar-lo amb prou astúcia; si feim memòria, tots podem recordar casos de persones que ocupaven un lloc molt important i caigueren.

Un refrany hongarès diu: "Un pecat, encara que sigui comès per molts, segueix essent un pecat", no perquè hi hagi molta gent que fa una determinada cosa mal feta, aquesta esdevé legítima; els mals exemples fan estralls, i molta gent creu, o fa creure, que la gravetat de la falta de molts es dilueix entre tots els que la cometen.

Un refrany turc diu: "Qui cerca un amic sense defectes, es queda sense amic", sempre és convenient no fer amistat més que amb bones persones, però tenint en compte que no hi ha ningú perfecte i que tothom pot cometre alguna equivocació, convé no ser tan estrictes; un proverbi xinès diu que "tal com un meló no és ben rodó, no hi ha cap persona absolutament perfecte".

Compartir el artículo

stats