Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

No hi ha març sense neu ni sense Mare de Déu

Entre la lluna nova i el creixent podem arreglar els tarongers. dm

Avui, primer diumenge de Quaresma

Avui començaven les representacions del drama sagrat de la passió que tenien lloc cada diumenge de Quaresma. Hi havia, però, qui considerava aquest diumenge com una extensió del de Carnestoltes i es lliurava a una expansió alegre i divertida, encara que amb mesura, tot deixant les obligacions quaresmals per més endavant. El quaresmer començava les seves predicacions a totes les esglésies i els espectacles i cafès tancaven més prest. Antigament eren prohibits balls, cants profans, jocs d’atzar, fins i tot, riure; i també dur vestits llampants o poc decorosos, celebrar bodes i naixements.

Ha començat el març

Tengut per un mes variable, de tres cares: dies cruus de final d’hivern, altres d’afables, ja primaverals, i ventosos la majoria. Hem de dir, però, que al llarg d’aquests darrers mesos d’hivern ja hem gaudit de dies ben primaverals. Mes dedicat a Mart, déu de la guerra, com el dimarts (dies Martii); es creia que era propici per fer esclatar la guerra i baralles. Antigament els soldats solien fer treva en la tardor i en l’hivern i reprenien les guerres en aquest mes marcial. El canvi de la lluna de març -el pas de vella a nova i de nova a vella- és considerat molt dolent: la roba cosida aquests dies es descús, els animals o infants nascuts en el flament de març són malaltissos i de mals instints. També el sol de març és traïdor, ja que passa per la Torre de Babel i crema els conreus. Aquest mes ens duu refredats i mals de gargamella, pigues, mal de cap, mals humors. És el mes dels bocs, quan el Diable fa més mal i quan les bruixes causen més estralls.

Entre la lluna nova i el creixent

Pensau a trasplantar les hortalisses més primerenques: tomatigueres, pebrers, albergínies, lletugues, etc. I podeu fer els planters de les plantes de jardí: petúnies, alfabegueres, palometes, clavells de moro, perpètues, crestes de gall, velluts, etc. Podeu plantar esqueixos de begònies, hibiscus, geranis, etc. Aquest mes és la darrera oportunitat de sembrar plançons d’arbres, i sempre a un lloc on es puguin regar. I al camp podem esporgar garrovers i oliveres, i arreglar -amb seny- els cítrics: llimoneres, tarongers, etc. i també aquells d’origen subtropical: alvocaters, xirimoiers, etc., arbres que començaran aviat a remoure la saba. A alguns arbres els agrada créixer tocant les branques en terra; n’és un exemple l’alvocater o el taronger.

Sabíeu que...

La figuera pertany al gènere dels ficus, un grup molt extens d’arbres, amb exemplars extraordinaris, com la figuera estranguladora (Ficus aurea), que neix en un altre arbre i fa unes arrels aèries que baixen de les branques per enfonsar-se a terra. Aquestes arrels acaben envoltant la soca, fent uns troncs amplíssims. D’això en sap molt Montserrat Pons, de Son Mut Nou, president honorífic de l’associació ARCUFI -Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera, de Lloret de Vistalegre-, que ens va alliçonar amb la poda i la sembra d’aquest arbre. Al món hi ha un milió de formigues per cada persona. Les formigues ja vivien a l’època dels dinosaures, i probablement seguiran existint després de la desaparició de la humanitat. Com nosaltres, les formigues formes colònies, algunes tenen més d’un milió d’individus. Comparat amb la resta d’insectes (que normalment viuen dies o setmanes), les formigues viuen molt de temps. Normalment, les reines viuen entre 10 i 15 anys, i les obreres, entre 1 i 2 anys. Això s’atribueix al fet que cooperen entre elles i s’ajuden mútuament.

Els nostres refranys (XVIII)

Antoni Llull ens parla d’un refrany suec que diu: “Els ulls creuen allò que ells mateixos han vist; les orelles, allò que han vist els altres”, i altres proverbis posen de relleu la major credibilitat d’allò que veiem amb els nostres ulls sobre la d’allò que ens arriba a través del sentit de l’oïda, com el grec que afirma que “els ulls són testimonis més fidels que les orelles”; i al Zaire en tenen un que diu: “Deixau parlar qui ho ha vist amb els seus ulls”. Un proverbi portuguès diu: “Déu dona les nous, però no les trenca”, Déu ens proporciona els mitjans de subsistència, però hi hem d’aportar el nostre esforç; un proverbi escocès diu que “qui vol menjar l’ametla, que la trenqui”. Un proverbi persa diu: “Qui espera la fortuna, té menys probabilitats de topar-s’hi que aquell que li surt a l’encontre”, cal aprofitar l’ocasió quan es presenta, però el mèrit de les persones que han arribat a posseir grans fortunes és que no tan sols han seguit aquesta norma, sinó que l’han ultrapassada, creant les seves pròpies ocasions; i ja sabeu aquell que diu “que la inspiració et trobi treballant”. Un refrany txec diu: “La saviesa és bona de portar, però mala de carregar”, sembla més cert això que allò que “saber no ocupa lloc”; si no ocupa lloc, cosa discutible, ocupa temps, i gran esforç; és, per tant, difícil de carregar però una vegada carregada no pesa.

Recomanacions

Avui és el Dia de les Illes Balears, bona excusa per visitar les parades i alguns edificis institucionals del Govern en aquest dia de portes obertes. Dimarts (3) és el Dia Mundial de la Natura. Divendres (6) és sant Oleguer, advocat dels pescadors de canya; avui també és el primer divendres de Quaresma.

Compartir el artículo

stats