Demà (6), és l'Epifania del Senyor
L'Església celebra la manifestació de la divinitat de Crist i commemora tres moments de la seva vida: l'Adoració dels Reis, el bateig i el miracle de les bodes de Canà. Popularment es coneix aquesta diada com "els Reis". Eren mags, segons l'evangeli; l'Església en el seu combat contra la màgia i les supersticions, va presentar-los com a reis, i l'estrella com un estel miraculós enviat per Déu com a senyal, i no com un astre natural sobre el qual exercissin endevinacions astrològiques.
La celebració dels Reis
Dia 6 de gener se celebra el baptisme de Jesús o Epifania, ja que es considerava que la veritable manifestació de la divinitat de Jesús va arribar durant el baptisme, que va rebre del seu cosí sant Joan Baptista. Recordem que no se sabia la data exacta del naixement de Jesús, i molt manco la del seu baptisme. Es va triar aquesta data perquè els no cristians celebraven la festa en honor de Dionís que, a partir de la fusió dels mites egipcis i hel·lènics, era el déu del vi, la vegetació, la fecunditat i la mort. A Alexandria celebraven també el naixement d'Eó, i a Egipte estava consagrada aquesta data a Osiris.
Els Reis
Fins al segle VII el nombre de reis oscil·lava entre 2 i 15. No se sap qui eren, ni d'on eren i venien, encara que s'afirma que eren més mags (entesos com a savis, astròlegs...) que reis. L'església de l'Edat Mitjana va dotar-los de connotacions polítiques en convertir-los en reis (el poder terrenal sotmès al religiós). Els seus noms són ficticis, fruit de l'afany medieval que els va atorgar les tres races conegudes a l'època: Melcior, l'europeu; Gaspar, l'asiàtic; i Baltasar, l'africà. I es va centrar en aquest nombre en relació amb els presents que duien: or (la genealogia cristiana emparenta Jesús amb el rei David), mirra (per la seva naturalesa divina) i encens (naturalesa humana).
El tortell de Reis
El pastís o rosca de Reis va començar a elaborar-se durant el regnat de Lluís XV, a França. Durant una reunió amb mandataris, el rei volia impressionar els convidats amb un bon sopar i unes postres especials. El cuiner va fer una rosca de pasta de brioix que va guarnir amb fruites de tota classe, i en el seu interior va introduir una moneda d'or. El símbol de prosperitat que varen interpretar els comensals en trobar en l'interior aquesta inesperada sorpresa, va fer que tots es desfessin en lloances cap a l'autor. A finals del segle XIX, a més de la figura d'un rei s'hi va posar una fava, amb tot el costumari popular que ha donat.
Sant Ramon de Penyafort (7)
La iconografia el presenta surant pel mar damunt d'una capa. La llegenda diu que, estant a Mallorca va enfadar-se amb el seu amic, el rei Jaume I per mor d'uns afers amorosos del monarca; el sant va dir-li que se n'anava, però el rei va manar que no salpàs del port cap barca ni vaixell; sant Ramon va lligar un extrem de la capa a un pal i va enfilar-s'hi; al cap de poc temps ja era a Barcelona; per aquest motiu és considerat, també, el primer "windsurfista" de la història. El tenien per patró els missers i els procuradors.
Els nostres refranys (X)
Antoni Llull segueix il·lustrant-nos amb la seva saviesa i ens diu que "Allò que es manlleva amb el cap alt, no ha d'ésser tornat amb el cap de baix" (marroquí), recomana tenir prou esment d'allò que hem manllevat, per no haver de passar la vergonya de tornar-ho deteriorat o fet malbé, cosa que caurà molt tort a qui ens ho havia deixat encara que, per amistat o benvolença, ens mostri no donar-li importància. Malament si el "cap de baix governa el de dalt". "Les paraules dolces no escalden la llengua" (francès), versions lleugerament distintes d'aquest proverbi es troben també en anglès i en altres llengües europees. La idea que expressen és que de parlar bé ningú se'n penedeix. Ramon Llull deia que "les paraules humils anuncien la pau, i les superbioses, la guerra", sentència reproduïda en llatí al pedestal del monument que el nostre filòsof té al passeig de Sagrera de Palma. Però compte!, "De les herbes molles se'n torquen el cul". Un altre refrany holandès diu que "El qui no hi és, sempre té la culpa", i és cosa comprovada que tothom considera molt lletja la culpa i ningú la vol, per això quasi tothom s'esxcusa amb aquell qui és absent i no es pot defensar; és clar que molt sovint això només serveis per ajornar una mica les imputacions, però molts s'hi conformen per allò que "qui dia passa, any empeny".
Recomanacions
Avui és l'Adoració dels Reis i ho celebren tots els pobles de Mallorca; una nit màgica, alegre i solidària els sentiments de la qual haurien de perdurar durant tot l'any 2020.
Dia 9 és sant Julià, patró de Campos; surten els cossiers del poble per honrar el patró.
