Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

De tot cor, molts d'anys! I un bon 2020!

De tot cor, molts d'anys! I un bon 2020!

La felicitat és la satisfacció completa de l'ànim; estat de l'ànim plenament satisfet. És la fortuna, la sort, la ventura d'assolir allò desitjat, que pot ser l'amor, la descendència, la riquesa, la pau, etc. Després de la vida es promet la felicitat o benaurança eterna del Paradís, del Cel. També hi ha una felicitat amb què són premiats els herois i els màrtirs: viuran per sempre al Paradís. En els mites i les rondalles i llegendes el terme és un final feliç, una felicitat perpetuada. Salut, doblers i amor se solen posar com a fites o condicions per ser feliç. Però també la felicitat pot ser la fruïció de l'amor, l'amistat, la bellesa, el gaudi dels béns materials o espirituals; ser feliç o infeliç és, al capdavall, una qüestió personal fonda, més relacionada amb la llibertat i el despreniment dels béns d'aquest món que no en l'afany o el neguit de posseir-ne: "No hi ha angoixa més ferotge que la por a perdre allò que hem aconseguit". La felicitat es pot trobar amb les coses més petites i senzilles.

Vos desitj, de tot cor, molts d'anys Amb la mateixa franquesa amb què m'heu regalat la vostra amistat, i fidelitat. Amb tota la senzillesa del món, vos desitj pau en tots els sentits, començant per nosaltres mateixos. I amor; tal vegada aqueixa sigui la paraula més sorprenent i màgica, perquè se'n desprenen d'altres que enriqueixen l'esperit i el fan tornar gran: estimar, valorar, respectar. Avançam cap al divuitè any del Costumari Popular, i hem compartit moltes coses junts, i he après magnífiques lliçons que només l'estima és capaç de regalar. Per això crec que la felicitat es pot trobar en les accions més petites, en les paraules més senzilles, en una rialla oberta i sincera amb els qui compartim espais, temps i pensaments. I que aquest any 2020 ens dugui salut, i sort, i capacitat de valorar la joia que significa estar i sentir-se vius.

Les mateixes veritats. El bon amic Miquel Mascaró ha escrit i predicat molt sobre el diàleg interreligiós, tan necessari i obvi; en el fons, quan es viu i s'interpreta amb el seny del cor i la intel·ligència, tenim el mateix substrat. "No facis als altres allò que no vulguis que et facin a tu" (Confucianisme); "No facis als altres allò que et causaria dolor si t'ho fessin a tu" (Hinduisme); "Ningú és creient fins que no vol per al seu germà allò que no vol per a ell mateix" (Islam); "En la felicitat i en la desgràcia, en l'alegria i en la tristesa, hem d'estimar totes les criatures com a nosaltres mateixos" (Jainisme); "Allò que et fa mal, no ho facis als altres" (Judaisme); "Així com et jutges a tu mateix, jutja els altres; així sereu companys en el cel" (Sijisme); "Només és bo aquell que no fa als altres allò que no és bo per a ell mateix" (Zoroastrime); "Tracta els altres com a tu mateix" (Cristianisme).

El calendari. És un sistema ideat per la persona humana per mesurar el temps. Mitjançant el calendari hi ha la possibilitat de fixar amb antelació qualsevol esdeveniment de la vida individual i col·lectiva. Els períodes laborals, les festes -els dies "fastos", festius, i els "nefastos", no festius-, els actes socials, etc. tot s'articula a través del calendari; respon a la necessitat de l'home de controlar d'alguna manera l'inevitable pas del temps. Totes les cultures han tengut el seu calendari. Els primers varen prendre les llunacions com a base, ja que eren més curtes i fàcils d'observar que el cicle solar. El calendari actual té com a base el cicle solar, establert en 365 dies i un dia més compensatori a afegir cada quatre anys al mes de febrer: el 2020 és any de traspàs, per això febrer té 29 dies.

El darrer dia de l'any (31) és sant Silvestre i santa Coloma. Aquesta nit les bruixes recuperen tot el poder que han perdut, i entren dins les cases ("Per sant Silvestre, entren les bruixes per la finestra"), per això es posava una branca de romaní beneït a totes les portes i finestres, i sobretot al forat del pany. Perquè no poguessin entrar per la xemeneia, dibuixaven tres creus damunt la cendra. En anar a dormir senyaven el coixí tres vegades i posaven a sota fulles de llorer o d'olivera del diumenge de Rams. El costum de menjar raïm és de principi del s. XX, en una bonança que hi hagué en la collita d'aquesta fruita, encara que cada cultura té la seva pròpia manera de celebrar l'acabament i el començament de l'any.

El mes de gener pren el nom del déu romà Janus, el déu de les dues cares: una mira cap al passat i l'altra cap al futur. És un mes "dormidor", perquè la natura està com adormida, la terra és com si fos morta i no hi arrela res del que s'hi planti ni hi creix cap vegetal. El fred sol ser intens. Els dies són curts i les nits llargues. Es creu que la lluna de gener és la que té més poder i influeix sobre les coses terrenes molt més que a la resta de l'any. El gener és tengut com el començament de totes les coses, fins el món va ser creat un primer de gener. Entrarà el creixent i els arbres no tenen saba, és a dir, han aturat el seu creixement.

Recomanacions. Dimecres (1) és Cap d'Any, i també el Dia Mundial de la Pau. Avui, el bisbe de Mallorca, oficia la missa de les onze amb el cant de l'Escolania. Dissabte (4) és sant Titus, patró de les persones que no creixen.

Compartir el artículo

stats