Solstici d'hivern (22)
És el dia més curt de l'any i la nit més llarga; comença l'hivern; el solstici d'estiu és el dia més llarg i la nit més curta; comença l'estiu. En el calendari popular, el solstici d'hivern -el Sol Nou- se celebra per Nadal, i començava l'any natural, i per això el foc del tió era el "foc nou"; i el d'estiu -el Sol Ple- per sant Joan (24 de juny). En el nostre calendari -eminentment solar- Nadal i sant Joan divideixen l'any en dos períodes: hivern i primavera, i estiu i tardor. El nom de Joan, relacionat amb Janus, divinitat solar dels romans, que obria la porta de l'hivern ( ianuarius = gener) i també la de l'estiu; així el trobam a sant Joan Baptista (24 de juny) i san Joan Evangelista (27 de desembre). Antigament, la nit del solstici d'hivern -la darrera de l'any- era dedicada als difunts de la família i a la seva memòria; el foc de la llar era per a ells i el seu record esdevenia comunió en l'àpat sacrificial.
Les herbes de la bona sort
Per assegurar la bona sort, hi havia el costum de guarnir la casa amb vesc, boix, grèvol i galzeran. Potser el fet que aquests vegetals fruitin a l'hivern és el que fa creure'ls portadors de bona fortuna. També els arbres de fulla perenne eren considerats màgics, ja que mantenien el caliu de la vida -verdor- durant tot l'hivern. El costum de l'arbre de Nadal té aquesta reminiscència: un avet, com a símbol de vida, entrava dins la casa, propiciatori del bon temps, dotat de poder fecundar; i per això s'hi penjaven objectes i menjars. Tant l'arbre verd com la soca vella que esdevé fecunda expressen que la natura no mor, sinó que reviu.
Les Matines, la Sibil·la i la Missa del Gall (24)
A les Illes no havíem celebrat mai el "sopar de la Nit de Nadal", això és un costum que ens ha vengut de fora; aquí se celebra el dinar de Nadal, que arriba fins entrada de fosca. Aquest vespre és dedicat a les Matines, la Sibil·la i la Missa del Gall, i llavors una xocolata amb coca de nadal. Les Matines són els cants solemnes dels psalms i lliçons abans de la missa de mitjanit; la Sibil·la és el cant que preconitza la sacerdotessa sobre el naixement del Messies i el judici final; i la missa del gall s'anomena així perquè, segons la llegenda, fou un gall el primer ésser viu que va veure Jesús nat i que s'encarregà, a més a més, de pregonar la notícia.
Nativitat del Senyor (25)
L'Església commemora el naixement de Jesús, fill de Maria, a Betlem. Es va celebrar per primera vegada a Roma devers el 330; els romans, aquest dia, celebraven el Natalis Invicti, el naixement del sol relacionat amb la figura de l'emperador. El Nadal és la cristianització d'aquesta festa i d'aquí ve l'admissió en la litúrgia, com un dels temes dominants en la celebració, de la llum; i el paper de Crist com a única i veritable llum de l'ànima cristiana. L'àpat familiar té caràcter tribal; hi havia la creença que una taula abundat, amb el bestiar sacrificat en honor de la divinitat -el porc, el gall-, afavoriria l'any natural que comença. Per això s'hi reunia tota la família, i els majors contaven la seva experiència als més joves, amb tot el cabal de coneixement, i es repassava l'any; la taulada s'allargava fins entrada de fosca.
El Bisbetó, els Sants Innocents...
Són reminiscències carnestoltesques del cicle nadalenc que tenen el seu origen en les Saturnalia romanes; unes llicències paganes de Nadal: els infants imposant el seu domini sobre els grans. Tanmateix, vendria a representar l'admesa reacció dels infants innocents contra el malvat rei Herodes que ordenà degollar-los.
Sant Esteve (26)
"Durar de Nadal a sant Esteve", quan les coses duren molt poc. Era el patró dels sastres -per haver regalat un vestit nou a cada Deixeble- i el veneraven els qui treballaven amb pedra: picapedrers, marbristes, molers, barrinaires, etc. -perquè els rabins el varen apedregar fins a matar-lo-.
Els nostres refranys (IX)
Antoni Llull Martí segueix il·lustrant-nos amb els refranys d'arreu del món, i que ens fa veure com el substrat de la cultura del poble és molt semblant en una i altra part del món. "Cal posar la paciència a davant de qualsevol projecte" (turc), per iniciar un projecte, no convé precipitar-se, i a més, cap comptar amb què durant la seva realització sortiran dificultats i complicacions no previstes, cosa que pot dur a la desesperació si no es té prou paciència. "La paciència és una virtut", diu un proverbi anglès, però cal no confondre-la amb la passivitat, perquè no hi ha cap treball que es faci sol, i si bé moltes vegades és convenient anar a poc a poc, en algunes ocasiones aturar-se és tornar enrere Un proverbi usual a Rússia i a altres països posa les coses al seu punt proclamant que "paciència i treball dur ho vencen tot". Ramon Llull diu que "la paciència comença amb llàgrimes i, al final, somriu". A Mallorca, tothom s'entén quan es diu: "Deixar pixar es mul". "Com més cantis, més afinaràs la teva veu; com més gemeguis, augmentaràs el teu mal" (indi), es tracta d'una actitud davant la vida; si una persona s'avesa a mirar les coses amb optimisme, tendrà més salut i alegria: si s'avesa a gemegar, o a queixar-se de tot, no farà més que empitjorar el seu estat d'ànim i disminuir la seva qualitat de vida. I Ramon Llull ens diu que "com és més el que ignores que el que saps no parlis molt".
