La Mare de Déu de l'Esperança (18)
La Mare de Déu té un extens culte a tot el món catòlic i també a totes les Illes Balears: des de sempre se n'ha tengut veneració. És per això que, la Mare de Déu, sota qualsevol de les moltes advocacions, és la patrona de la majoria dels nostres pobles. A Santa Ponça trobam la parròquia de Nostra Senyora de l'Esperança; hi ha processons i té confraries al seu nom; i també carrers dedicats i goigs. Amb aquesta festa es commemora l'advocació de la Mare de Déu de l'Esperança. Des d'avui al dia de Nadal, en les funcions dels vespres es cantaven antífones que començaven "Oh Virgo Virginum", les quals la gent anomenava de la "O" per mor de començar sempre amb aquesta exclamació. La tenien per patrona les dones que estaven embarassades, a la qual demanaven un part ràpid i poc dolorós. És la patrona de Capdepera. A la basílica de Sant Francesc es venera una imatge moderna de Ntra. Senyora de l'Esperança. A l'església de Ntra. Senyora dels Desemparats es conserva l'antiga Verge de l'Esperança, venerada en el s. XV pel gremi dels Teixidors a l'església del Sant Esperit. El bisbat de Mallorca té la Confraria de la Mare de Déu de l'Esperança.
Sant Tomàs (21)
Abans de 1955 se celebrava aquest sant en aquest dia -ara ha passat al 3 de juliol-; però molta gent a Mallorca encara el celebra tal dia com avui. L'origen de la festa té relació amb la coincidència de mercats populars i perquè aquest dia es pagaven les rendes; també s'aprofitaven els mercats per omplir el rebost per a Nadal, sobretot animals de ploma i porcelletes. Fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant a tota la cristiandat. El fet més conegut de Tomàs es troba en l' Evangeli segons Sant Joan 20, 24-29, on es nega a admetre la resurrecció de Jesucrist fins que no li passi els dits a les nafres produïdes per la crucifixió. Quan Jesús hi apareix, el convida a ficar el dit a la nafra del costat. I d'aquí l'expressió del Mestre: "Venturosos aquells que creuran sense haver vist".
A les portes de l'hivern
Festejar el solstici d'hivern, dia en què es produeix la renovació del Sol, és un costum molt antic. L'astre rei era la primera divinitat i a mesura que es coneixien els seus poders, molts d'atributs del Sol es varen transferir als líders polítics i religiosos. La figura del Sol com a símbol de poder i d'immortalitat ornava la cuirassa d'Alexandre el Gran; i el "Rei Sol", Lluís XIV. La prohibició de mirar el Sol s'estén a mirar el rei, sota pena de mort. A Roma, el dia dels solstici d'hivern era consagrat en honor de l'emperador amb la denominació de Natalis Invicti (Naixement de l'Invicte). El déu solar és Apol·lo, i després el déu oriental Mitra. També Crist segueix un procés de solarització: el diumenge, dia del Senyor, substitueix el dia del Sol, el Nadal del Nin Jesús se sobreposa al Natalis Solis, i l'Encarnació se celebra en l'antic Any Nou romà.
Els nostres refranys (IX)
Antoni Llull Martí és l'autor també del " Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca", una veritable enciclopèdia de l'onomàstica mallorquina; també de " Felicitacions en 500 llengües"; i aquí ens mostra més refranys d'arreu del món. "Val més un foc petit que escalfa que un foc gran que crema" (anglès, irlandès); l'ambició humana de vegades aspira a coses que són difícils de manejar; aquest proverbi adverteix d'aquest perill i recomana preuar les coses petites i manejables que ens proporcionen un benestar i no deixar-les de banda per obtenir-ne d'altres més importants però que poden resultar perilloses; semblant al "val més un tord a la mà que cent volant"; en castellà "la avarícia rompe el saco". Un refrany kurd diu: "Si penses fer una bona acció, no ho diguis a ningú"; com el nostre "de fer el bé, mai te'n penediràs"; per això és que no és necessari repensar-s'ho ni demanar consell; per fer una mala acció tampoc n'hauríem de demanar, de consell, ni pensar-nos-ho: simplement no fer-la. Un refrany romanès diu: "La justícia és com la fan els qui comanden", i els francesos en tenen un que explica que "la llei és allò que plau al rei"; de forma similar, un de castellà diu que "allá van leyes do quieren reyes". Les lleis les feien els qui manaven! Un refrany d'Àfrica del Sud, diu: "L'abundància mai s'escampa, però la fam sí"; el significat és prou explícit i reflecteix una desgràcia que pateixen massa sovint els pobles africans i d'altres parts del món, i la manca de solidaritat dels qui gaudeixen de menjar de sobra.
Recomanacions
Dimecres és el Dia del Migrant. Dijous (19) és el Dia de la Cooperació Nord-Sud. Divendres (20) és el Dia Internacional de la Solidaritat Humana.
Avui és el Mercat de Nadal de Sant Llorenç; i el Fironet de Nadal de Son Servera; també la Fira de la Llet d'Ametla del Pla de na Tesa.
Gabriel Genovard, professor, filòsof, humanista, escriptor... Acaba de publicar " La placenta de los sueños", obra que l'any 2001 va publicar en català; però en l'edició d'ara l'ha ampliada i ha aprofundit en l'estudi científic de la mitologia que amara la cultura de masses contemporània; a través del cinema -del qual és un apassionat i gran coneixedor- explica diversos comportaments -i patologies- de la nostra societat. No vos deixarà indiferents. Enhorabona, mestre!
