Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Novembre acabat, hivern començat

Demà (25) és santa Catalina d'Alexandria, ja que al nostre santoral també celebram santa Catalina de Sena (29 d'abril) i la nostra santa Catalina Tomàs

Mancor de la Vall celebra este fin de semana su Fira consagrada a los 'esclata-sangs'.

Demà (25) és santa Catalina

D'Alexandria, ja que al nostre santoral també celebram santa Catalina de Sena (29 d'abril) i la nostra santa Catalina Tomàs. El seu nom deriva del grec "kataros", que significa "pur". Se la representa com una al·lota jove, sovint amb una corona, una roda -instrument del seu martiri-, una palma -atribut de màrtir-, l'espasa -amb la qual fou decapitada-, l'anell del seu desposori místic, i un colom que li donà la inspiració en la seva discussió amb els filòsofs. El seu origen és llegendari. Segons la Llegenda Daurada, era una al·lota molt bella, única filla del rei Costo, i que rebutjà casar-se amb l'emperador Majenci, ja que com a cristiana volia consagrar-se a Crist. Com que l'emperador no pogué convèncer-la, feu venir els filòsofs més savis -53- perquè la dissuadissin de la seva fe. Però Catalina va discutir tan bé que els va convèncer a ells; l'emperador els feu cremar, i ella condemnada a presó sense rebre cap tipus d'aliment -un colom li duia aliments-. L'emperador la torturà amb la roda dentada, però gràcies a la intervenció divina es va rompre; finalment fou decapitada, moment en què va brollar llet del seu coll.

Creences

Hi ha la creença que els qui neixen aquest dia tenen gravada sota el paladar la roda de santa Catalina i gaudeixen del do de guarir. Era la protectora dels oradors, filòsofs -patrona de la Universitat de París-, notaris, sastres, modistes, dides. Era invocada per als lactants, els nàufrags i contra la migranya. La difusió del seu culte es remunta al s. IX quan es creu que els àngels traslladaren el seu cos damunt la muntanya Sinaí. A Mallorca era la patrona de les al·lotes fadrines i dels estudiants, i s'encenien foguerons, reminiscència de les grans fogueres que s'encenien en temps de les grans epidèmies per tal de purificar l'aire i conjurar el mal. Per les contrades olieres era costum començar avui la collita de l'oliva, ja que es creia que santa caterina hi posava l'oli: "Per santa Caterina, l'oli és a l'oliva"; "Per santa Caterina aplega l'oliva"; i també: "Per santa Caterina, a pescar sardina". Bunyola, Campos i ses Salines celebren aquesta festa. Hi ha un estel anomenat en Catalina -Manacor- que surt aquest dia, es deixa veure devers mig any i després desapareix; una cançó diu: "En Catalina és sortit,/ sempre per aquí el veureu;/ sa meua arada no hi veu/ en de dia, i vos voleu,/ l'amo, que llaur en sa nit?" (DCVB)

Sant Andreu (30)

Estam a punt d'acabar el penúltim mes de l'any -"De sant Andreu a Nadal un mes no hi val"-. Per això aquesta festa participava dels preparatius del temps d'Advent. Andreu va néixer a Galilea, fou un dels dotze apòstols triats per Jesús. Amb el seu germà Simó, anomenat Pere, eren pescadors, però no era gaire destre en aquestes arts, d'aquí que sant Andreu sigui el patró dels pescadors petits, dels que pesquen amb canya i dels que no són professionals. Els dos germans, entusiasmats en sentir predicar Jesús, deixaren la feina i el seguiren: "Jo vos faré pescadors d'homes", els digué. Segons el llegendari, el seu instrument de suplici era una creu en forma d'aspa; sant Andreu era invocat pels qui tenien algun os romput: el varen clavar a la creu i llavors li varen rompre els ossos. És el patró de Rússia, Romania, Escòcia... i també de Santanyí, on fan festa grossa.

Els nostres refranys (VII)

Antoni Llull Martí (Manacor, 1935) ha espigolat al llarg de tota la seva vida pels fondals de les parèmies, adagis, sentències, proverbis i refranys de la nostra llengua; un home generós, savi, compromès i d'una gran cultura, talment un mossèn Alcover de finals de segle XX. El seu assaig "Premsa i societat, una visió a través de la publicitat al primer diari de Mallorca (1808-1814)" - Edit. Documenta Balear-, un recull sorprenent i profund, o la seva "Antologia de proverbis de distintes parts del món" en són uns bons exemples. "Si el dimoni troba qualcú ociós, tot d'una el posa a fer feina" (anglès). I quines tasques pot encarregar-li el dimoni? Les pròpies dels ociosos que no saben en què han de passar el temps: maldir del proïsme, barallar-se, fer mal a persones i propietats i, de vegades, fins i tot a si mateixos, perquè "de l'ociositat venen els mal pensaments", segons un proverbi escocès. El treball honest, per compte propi o d'altri, és el millor antídot contra aquest mal, que és molt pitjor del que molta gent es pensa. "A qui és servidor del vici, l'espera el suplici" (italià). Tots els vicis duen a un mal resultat. El suplici a què es refereix aquest refrany pot ésser moral o físic, i fins i tot imposat per una sentència judicial. Desgraciat d'aquell que cau en servitud tan perniciosa.

Recomanacions

Dilluns (25) és el Dia per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Dijous (28) és el Dia de no comprar res (Buy Nothing Day). Divendres (29) és el Dia Internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí.

Divendres (29) i Dissabte (30) se celebren les Jornades d'Estudis Locals a Sencelles. Enhorabona!

Avui és la Fira de l'Arròs Pobler; també és la Fira de l'Esclata-sang a Mancor; i la Fira de Santa Catalina a Bunyola.

Compartir el artículo

stats