Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí costumari popular

Va néixer a Hongria, però de ben petit es va traslladar a Itàlia, on el seu pare era tribú militar. Es va fer cristià de ben jovenet i va entrar a la legió...

El Dijous Bo congregó a cientos de personas el pasado año en Inca. guillem bosch

Demà (11) és sant Martí

Va néixer a Hongria, però de ben petit es va traslladar a Itàlia, on el seu pare era tribú militar. Es va fer cristià de ben jovenet i va entrar a la legió romana. La seva vida de soldat el va dur a la Gàl·lia, on, per la seva bondat i pels miracles que feia, va arribar a ser bisbe de Tours. Sant Martí del Canigó és un dels nombrosos monestirs que les tropes franques varen dedicar al sant. Per mor de la gran devoció que havia despertat va ser convertit en patró de molts gremis i oficis. Sant Martí és representat muntat a cavall i vestit de soldat i, per això, fou patró de la cavalleria -abans que ho fos sant Jordi-, també del bestiar de ferradura i de peu rodó. Els moliners l'havien tengut per patró, perquè segons la tradició, aquest sant havia estat moliner, com el seu pare, abans de ser soldat. L'havien venerat els forjadors i ferrers, els subhastadors, camisers, cotoners, femeters, relligadors, pelegrins, avars i usurers. Havia estat costum, també, demanar-li que guardàs de les males arts del dimoni.

Altres creences

Abans que el temps anàs tan desbaratat, al voltant de sant Martí, el temps donava una treva: venien uns dies de bonança per tal que les llavors poguessin arrelar. També es començaven les matances ("Per sant Martí, mata el porc i enceta el vi!"), ja que les llargues vetlades devora el foc convidaven a menjar un botifarró torrat o llonganissa, i a beure el vi acabat de fer. La llegenda diu que el Diable, vestit de pobre, va demanar la capa del Sant per tal de deixar-lo morir de fred. Nostre Senyor, per tal que sant Martí no en patís, va alleugerir el mal temps i li oferí uns dies de bonança. Ha dat nom al l'Arc de sant Martí, segons la Bíblia, signe de l'aliança entre Déu i la humanitat representada per Noè, després del Diluvi Universal. Sant Martí i el Diable varen jugar-se qui faria un arc més gran i bell damunt el cel; sant Martí en feu un de set colors, el Diable un de més baix, de gel, més deslluït i es va fondre tot d'una. Per això, si surten dos arcs, el segon és el del Diable, que desapareix més aviat. Es diu que l'Arc de sant Martí du ventura i prosperitat, però que també pronostica calamitats, sembla que depèn de si els colors són llampants o confusos. També se l'anomena corona de santa Eulàlia, bandera flamenca, colobra de sant Martí, serp del cel, camí de Roma... Un dels senyals de la fi del món és que quaranta anys abans deixarà de lluir l'Arc i no vendrà l'estiuet, hi haurà un eixut total. "L'estiuet de sant Martí, els ocells fa venir"; "Tronades de sant Martí, collites a desdir"; "Si vols l'all ben fi sembra'l per sant Martí"; "Per sant Martí, l'oliva al tupí". Avui els pagesos lliuraven el porc engreixat a l'amo de les terres.

Inca, Dijous Bo, la Fira

IncaDijous Bo

Aquest dijous (14) és la Fira de Mallorca, el dijous més festiu i esperat de tots. Molta de gent ha dit que en aquella cançó popular "Tres dijous hi ha a l'any/ que llueixen més que el Sol..." n'hi haurien d'afegir un altre: el Dijous Bo, i la veritat, tenen raó. Ja fa unes setmanes que es viu la festa, amb un encertat programa d'activitats, on nins, joves i majors troben el seu espai i el seu temps. Una fira no és una rememoració del passat: una fira és l'exposició del present i del futur, un mostrari de tot el que és capaç de fer avinent a la societat d'avui les persones d'un lloc. I l'Ajuntament d'Inca demostra que sap copsar el tarannà d'aquesta iniciativa on la imaginació i la funcionalitat es conjuguen d'una manera exemplar i en una mateixa acció. Tots els inquers estan d'enhorabona. Ah, i bona fira!

Els nostres refranys (V)

I ens diu el doctor Cosme Aguiló que si toca la grossa a una persona que destaca per la seva riquesa sentenciam que "sempre plou damunt banyat". Però compte: "allà on et penses que no hi plou no s'hi pot estar de goteres". Quan una persona mostra menyspreu envers la virtut d'una altra, ornamentació que ella no té, se sol dir que "el llop, quan no hi va arribar, va dir que eren verdes". Sembla una sentència extreta d'alguna faula antiga i costa de no pensar en les faules de La Fontaine o en les d'Isop. Parlant d'un personatge ostentós, que se sobrevalora a ell mateix, s'assegura que "no li poden tapar el cul amb set flassades". Si és irascible li poden fer a saber que "qui té la coa de palla aviat se l'encén". Algunes referències històriques, "anar de la xeca a la Meca", una dita que ja surt a mitjan s. XV a l'Espill de Jaume Roig, vol dir 'anar d'ací a allà', sense rumb fix. Cal saber que xeca és una fricatització de la paraula seca. La seca era antigament la casa on es batia la moneda. Quan algú deixa una porta oberta durant el temps de fred i li feim a saber que "pareix que no ha estat mai a Monti-sion" rememoram amb tota probabilitat una antiga aula on s'ensenyava gramàtica (com a Randa i a Santa Magdalena d'Inca) en un puig caracteritzat per la seva fredor hivernal.

Recomanacions

Avui és el Dia Mundial de la Ciència. Dimarts (12) és el Dia Mundial contra la Pneumònia. Dijous (14) és el Dia Mundial de la Diabetis. Divendres (15) és el Dia sense alcohol. Dissabte (16) és el Dia Mundial de la Tolerància.

Avui és la Fira Artesana de Pollença, i demà el Firó; la Fira de la Carabassa a Muro; la Fira de les feines de tardor a es Capdellà; i la Fira de menjar bé a sa Pobla.

Compartir el artículo

stats