Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Dues mares de Déu l'octubre té...

Avui és sant Bru

Va néixer a Colònia (Alemanya, s. XI); va estudiar a París, va rebre l’ordenació sacerdotal i va ensenyar teologia. Freturós de solitud, es va retirar al desert de Chartreuse i va fundar l’orde dels cartoixans. La humilitat de l’orde va fer que no es canonitzàs mai el fundador; el culte n’estava autoritzat. Els cartoixans són un orde de vida contemplativa. Professa una austeritat extrema en la pràctica i durant tota la seva existència han continuat en aquesta pobresa i sense caure en luxes, per la qual cosa és l’únic dels ordes antics que no ha necessitat mai una reforma observant (normalment, els altres ordes les feien per recuperar l’ideal primitiu, ja perdut). Al retaule del Sant Crist del Davallament, de la Seu de Palma, hi ha una escena emmarcada per les escultures de Sant Ramon Nonat, Sant Blai, Sant Bru i Sant Joan Nepomucè. A Valldemossa, el conjunt de la Cartoixa es remunta al temps del rei Jaume II de Mallorca, el qual va edificar-hi un palau per al seu fill Sanç, conegut com el ‘Palau del rei Sanç’. L’any 1399 Martí l’Humà cedí totes les possessions reials de Valldemossa als frares cartoixans. Aquests fundaren la Cartoixa i l’habitaren fins al 1835, quan passà a mans privades per la desamortització.

La Mare de Déu del Roser (7)

“Vostres goigs amb gran plaer/ cantarem Verge Maria/ puix la Vostra Senyoria/ és la Verge del Roser”. La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. El seu nom prové del mot ‘roser’, que tant fa referència a la planta (roser) com al rosari en català medieval. El mot ‘rosari’ (del llatí ‘rosari?m’, ‘roser’) té la mateixa etimologia que el mot ‘roser’ (del llatí ‘rosar?u’), és a dir, la rosa. Cal dir també que els rosaris primitius s’elaboraven en cercles amb roses, com a oferiment a la Mare de Déu. Aquesta festa del Roser d’octubre o “de tot el món”, fou instituïda arran de la victòria de les forces cristianes sobre les turques a la batalla de Lepant, dia 1 d’octubre de 1571. A Palma, a més de la plaça Nostra Senyora del Roser, hi ha la parròquia del mateix nom. A l’església Mare de Déu d’Atotxa, d’Ariany, a les tres capelles de la dreta hi ha la Mare de Déu del Roser, el Cor de Jesús i la Puríssima Concepció. A l’església parroquial de la Mare de Déu, de Costitx, a la sagristia, hi ha un petit retaule de la Mare de Déu del Roser. A Manacor, coneguda amb el nom de Mare de Déu dels Goigs, iconogràficament és la representació de la Mare de Déu de la Rosa o del Roser.

Ha entrata el creixent (5)

Es poden sembrar ulls de geranis, cabeces de frasèdies, jacints i d’altres ramellers de cabeça. Ara és temps de sembrar arbres fruiters com el cirerer, la perera, la pomera i les figueres. S’acaba la collita de les garrofes, i les nous, els codonys, les atzeroles, els gínjols i les nesples ja comencen a estar a punt; són les fruites de tardor. Ja es comença a sembrar civada, ordi, faves, guixes i xítxeros. Es prepara la collita de l’oliva; és necessari procedir a la collita abans de la completa maduració del fruit, per tal d’aconseguir un oli menys gras i més apropiat a la conservació. L’estat òptim de maduració vendrà donat per la coloració de la pell i la polpa de l’oliva; una maduració avançada provocarà la presència de substàncies negatives al fruit i a la qualitat de l’oli. Si es retarda la collita sembla que la rendibilitat augmenta, però en realitat és la deshidratació de l’oliva la que determina un augment de la concentració d’oli al fruit.

Els nostres refranys (1)

Antoni Llull, Miquel Fuster, Gaspar Valero, Gabriel Ferrer, Jaume Alzamora, Cosme Aguiló, Bàrbara Sagrera, han conformat un estudi primmirat i excels de les unitats fraseològiques de la nostra llengua que ens fan endinsar en un pou sense fons on encara hi ha molt de sementer per segar i moltes garbes a fer. Cosme Aguiló ens en regala un parell d’embostes. Quan una persona veu els defectes dels altres i no veu els propis, establim un paral·lelisme i deim que “a Sineu veuen el gep dels altres i no es veuen el seu”, o que “l’ase va dir al porc orellut, i ell en tenia set canes”; hem de saber, en aquest cas, que la cana era una mesura equivalent a uns vuit pams que es feia servir per tota la Corona d’Aragó, a més d’altres indrets. I d’aquí en surt el verb canar, que fèiem servir en els jocs infantils de les bolles. Ja se sap que “a qui va de porcs les orelles li grunyen”, talment com un que roba, que pertot veu lladres. I si un legislador no compleix la llei que ell mateix ha dictat, li podem dir allò que “què han de fer els porcs, si les ovelles grufen?” Dins la mateixa tradició agrària, deim que “em fas cendre sense sedassos”, o sigui, em fas fer l’impossible, com un que vol triar la farina sense tenir un sedàs.

Recomanacions

Avui és la Fira d’Artesans, a Alaró; tancarà la Fira un combat de picat entre Xurí, Servereta i Alícia. També és la Fira de Tardor d’Alcúdia i la Fira Dolça d’Esporles.

Avui és el Dia Mundial del somriure. Dilluns (7) és el Dia Mundial de l’arquitectura. Dimecres (9) és el Dia Mundial del Correu.

Dijous (10) és el Dia Mundial de la Salut Mental. Dissabte (12) és la Mare de Déu del Pilar.

Compartir el artículo

stats