Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Costumari popular

Calor per sant Miquel, calor del cel

Calor per sant Miquel, calor del cel

Comença la tardor

L'estiu, que va començar el 21 de juny, s'allargarà fins demà, 23 de setembre, moment en què entrarà oficialment la tardor astronòmica. I ho farà a les 9,50 h del matí; l'estació durarà 89 dies i 20 hores; acabarà el proper 22 de desembre, quan arribarà l'hivern astronòmic. I amb la tardor comença un nou cicle agrícola amb la feina de la sembra, bàsic per a la subsistència, quan el treball, la diversió, el descans, el ritme de la vida depenia fonamentalment de l'esdevenir de les estacions. També comença el cicle de les Fires de Tardor, amb la de Llucmajor encapçalant-lo.

El cel de la tardor

Diuen que els estels "es muden" i, per tant, el panorama celeste és ben diferent als dels temps calorosos. També surten dels seus amagatalls els éssers més diversos i fantàstics que durant les nits lluminoses del bon temps perden poder i s'amaguen; d'aquí que la gent poruga o els infants no volguessin passar per llocs deserts o solitaris quan es feia fosc, i si ho havien de fer procuraven fer renou, o cantar, per allunyar-los.

Demà és santa Tecla (23)

Nascuda a Icònium -Turquia- al s. I. Fou seguidora i deixebla de Pau de Tars. Segons els Fets (o Actes) de Pau i Tecla -text apòcrif- quan Pau feia un discurs sobre la virginitat ella se'n feu seguidora. Un governador romà se'n va enamorar i insistia a fer-la renegar de la seva religió. La fermesa de la santa el va fer desesperar i, finalment, la va fer agafar i la va sotmetre a diversos turments fina a la mort. És considerada la primera dona màrtir.

Creences

Era la patrona dels moribunds, perquè donàs una mort dolça, i advocada contra les malalties oculars. Se la representa lligada a una estaca, un lleó o un bou, a la foguera, amb serps enroscades als braços, devora sant Pau. És la patrona de Biniamar del municipi de Selva. La festivitat de santa Tecla esdevé un element més de la mecànica difusora del culte de sants orientals cap a Occident a base de duplicacions en els sinaxaris; una de les vies de penetració d'aquests cultes passava precisament per l'Alvèrnia, d'on és capital Clarmont; al segle XVII un vicari de Clermont-Ferrant va reconèixer les relíquies que es conservaven a l'altar de sant Pardult: "Aquí es troben les relíquies de la beata Tecla, verge i màrtir 'que Hiconie oriunda fuit'".

Sant Cosme i sant Damià (26)

Se'ls coneix com a Sants Metges perquè guarien tant homes com animals. Tots els oficies que exercien la medicina els tenien com a patrons i advocats, i aquest dia no sortien ja que els sants s'encarregaven de guarir tots els malalts. El seu culte fou immediat a la seva mort, i eren invocats com a taumaturgs (art de simular -o fer- prodigis). Se'ls representa els dos junts, amb pots de bàlsams i instruments mèdics; decapitats; operant la cama d'un malalt. A la Basílica dels Sants Metges de Bitonto (Itàlia) hi ha la relíquia de les mans dels sants. A Pina (municipi d'Algaida) hi ha la parròquia de Sant Cosme i Sant Damià i en són els patrons. A la parròquia de Santa Maria de Manacor hi tenen una capella. La capella de la Pietat de la Seu de Palma, fou dedicada primitivament (1399) a santa Anna, sant Jaume i posteriorment, als sants metges Cosme i Damià. I tots coneixeu la cançó aquella que diu que "curaren una fadrina/ malalta de festejar" (hi ha versions més escatològiques).

Lluna vella

Diu la veu popular que si plou entre les dues mares de Déu (entre la d'agost i la de setembre) hi haurà menjar a voler -i ha plogut, també hi haurà esclata-sangs-, però si plou pels Sants Metges de Pina (26) sol ser un mal any per a les pastures. Ha fet bones saons i això farà que es pugui fer bon guaret i preparar la terra per a la sembra; a l'hort es pot sembrar farratge, favó, alfals de primavera i xítxeros primerencs; també es poden trasplantar lletugues, endívies, bledes i carxofes, i se sembren les pastanagues. Amb la tardor les fulles cauen dels arbres, els tons grisencs contrasten amb l'esponera de les llavors verdes que ressorgeixen de dins la terra per mor de les pluges caigudes; els codonys, les magranes, els caquis, les pomes, a poc a poc van canviat el color. I el dia segueix reculant davant la nit, fins que arribarem al dia més curt: avançam cap al solstici d'hivern per completar el cicle solar.

Recomanacions

El llibre "Cas Perets. Vida i història d'un llogaret", de Cristòfol-Miquel Sbert; un recull de la història viva d'aquest lloc, la passada i l'actual; Enhorabona!. Avui és el Dia Europeu sense cotxes. Dilluns (23) és el Dia Mundial contra el tràfic de blanques. Dimarts (24) és el Dia Marítim mundial. Dijous (26) és el Dia Europeu de les Llengües. Divendres (27) és el Dia Mundial del Turisme. Dissabte (28) és el Dia Mundial de la Ràbia.

Avui és la Fira de Sant Miquel a Felanitx.

Compartir el artículo

stats