La Mare de Déu dels Dolors
Avui l'Església celebra una advocació popular: els Set Dolors de Maria; són un conjunt d'esdeveniments de la vida de Maria, mare de Jesús. S'invoca en llatí com Maria Virgo Perdolens o Mater Dolorosa i és una de les nombroses advocacions a través de les quals l'Església Catòlica venera la Mare de Déu. L'advocació dels Dolors destaca el sentiment de dolor de la mare davant el sofriment del seu fill. La Mare de Déu dels Dolors, o la Verge de l'Amargura, Mare de la Pietat o la Dolorosa, ha estat tema principal en l'art cristià: de vegades és representada trista i angoixada, amb el rostre ple de llàgrimes; d'altres es representa amb set espases al seu cor, una referència a la profecia de Simeó en la Presentació de Jesús al Temple. El divendres abans del diumenge de Rams, anomenat Divendres dels Dolors, se celebra la processó dels Dolors; es tracta d'una processó que protagonitzen els passos o misteris que subratllen els dolors que patí Maria en conèixer el destí del seu Fill. A Manacor hi ha l'Església Parroquial de Ntra. Sra. dels Dolors, un temple neogòtic de planta i creu llatina. Una antiga tradició presenta l'arribada per mar (Porto Cristo) de les imatges de santa Maria, sant Crist i Campana Major (n'Eloi), de 2000 k.
Lluna plena
La lluna plena va entrar dissabte (14). Convé llaurar i preparar la terra per a la sembra; antany es treien els fems i es posaven a munts per llavors escampar-los. Es pot començar la sembra de civada, ordi i faves primerenques. A l'hort es pot sembrar farratge, favó, alfals de primavera i xítxeros primerencs, i trasplantar lletugues i carxofes. Es diu que si se sembra julivert el dia de les Llagues de sant Francesc (17) no espiga el primer any. El protagonista d'aquest mes, però, és la vinya, que enguany han començat la verema molt més prest, sense esperar sant Mateu. Enguany serà un any excel·lent per als bons vins mallorquins; això farà enaltir encara més la seva qualitat. "Com que som bon cristià/ sempre he respectat el vi/ i m'agrada refegir/ tant per dinar com sopar".
Sant Mateu (21)
Nom hebreu que significa "do de Déu ". Va viure al segle I a Palestina i a Síria. És el protector dels comptables, canvistes, cobradors, banquers i duaners. Molts jueus tenien un nom per relacionar-se entre ells i un altre per tractar amb els pagans. Així, Marc Evangelista es deia, també, Joan, o Pau duia el nom de Saül; Mateu era conegut entre la seva gent per Leví. Treballava com a recaptador d'impostos fins que Jesús li digué: "Segueix-me!" I així ho va fer. Tanmateix el seu ofici era molt mal vist perquè era considerat com un col·laboracionista dels invasors.
Patró de Bunyola
I de Sant Mateu d'Albarca, al municipi de Sant Antoni de Portmany. Sant Mateu va escriure l'Evangeli i se centrà especialment en la figura de Jesús i en l'actitud que ha de seguir aquell que tria ésser-ne deixeble. No hi ha dades sobre les circumstàncies del seu martiri que, segons fonts apòcrifes, fou a Etiòpia: l'haurien executat devora un altar per oposar-se al matrimoni de la filla del rei d'Egipte que, convertida al cristianisme, era abadessa. Se'l representa acompanyat d'un àngel, que l'inspira, un llibre i la ploma; l'alabarda fou l'instrument del seu martiri.
Nits d'estiu a Búger
Pere de Son Pons, el nostre pagès de Búger que viu a Pollença, ens conta com vivien els vespres d'estiu a Búger, ara que la tardor ja comença a canviar la fesomia i el color del camp. Els carrers no estaven asfaltats i la gent sortia al carrer per prendre la fresca: els veïnats passaven la vetlada i arreglaven tot el món! Els nins jugaven a bolles, a la baldufa, a cèrcols? i les nines botaven a la corda. Ja a finals d'agost o principis de setembre aprofitaven les vetlades per pelar ametles. Sentien la remor dels motors que treien aigua: Son Costa, Son Pons, Son Puça, es Rafal, Son Feliu, Son Catxo, Ca sa Baliva, i tothom coneixia d'on provenia el so. Se sentien els picarols de les ovelles, les vaques que venien de pasturar i tornaven cap a les cases, i els carros tirats per muls, bísties o someres també tocaven mare. El camió de la llet passava ben prest per les finques; en Biel de Son Pons era l'encarregat de comptabilitzar els litres de llet i després ho lliurava a na Maria Cerdà, Cotxera, que era l'encarregada de vendre-la des de casa seva. En aquell temps, la gent hi acudia amb la lletera, dins una senalleta; els plàstics no s'utilitzaven per res. No hi ha temps que no torn!
Recomanacions
Divendres (20), a Representacions Lluch (C/ Arxiduc Lluís Salvador, 92), presentarem el llibre "La cuina eròtica" de Cati Aguiló; un llibre excepcional, sensual, eròtic... combinat amb unes receptes que fan llepar-se els dits! Enhorabona!
