Avui, Nativitat de la Mare de Déu (8)
"És el vostre naixement/ alba clara d'un nou dia:/ Puix després de Vós, Maria/ vingué el sol més resplendent". O la Mare de Déu dels Missatges. L'Església celebra el naixement de la Mare de Déu, però també es commemora el dia de les "marededéus trobades", ja que, segons la tradició, una gran part de les marededéus que hi ha a les ermites i santuaris de la més diversa advocació mariana han estat trobades en circumstàncies molt semblants.
És curiosa una tradició que prové d'un apòcrif "protoevangeli de Jaume", que explica la concepció i el naixement sobrenaturals de Maria, filla de sant Joaquim i santa Anna, vells i estèrils, senyal de predestinació. Tal dia com avui floreix el romaní. "A vint-i-u, sant Mateu,/ a vint-i-nou, Miquel sia,/ a vuit de setembre féu/ es naixement de Maria".
Aquesta és una de les celebracions marianes més importants de l'any. A més, com que el culte a la Mare de Déu compta amb una gran tradició, celebren aquesta festa a molts de pobles: Alaró, s'Arracó, Banyalbufar, Costitx, Fornalutx, Galilea, Lloseta, Maria de la Salut, Sant Llorenç des Cardassar (la Mare de Déu Trobada). Aquesta festa, com la de l'Assumpció, té el seu origen a Jerusalem: començà al s. V com la festa de la basilica Sanctae Mariae ubi nata est.
Sant Nicolau de Tolentí (10)
També conegut com a Patró de les Santes Ànimes, fou un religiós agustinià i místic italià del s. XIII. Un dia es va posar malalt i va tenir una visió de la Mare de Déu; sant Agustí d'Hipona i santa Mònica li varen dir que menjàs un tipus de pa que havia de sucar en aigua; aquests pans, que ell mateix després repartia durant la pregària, varen anomenar-se "pa de sant Nicolau". És el patró de les ànimes del Purgatori, dels mariners i dels animals. L'orde de sant Agustí es va instaurar a Mallorca l'any 1480, però fins al 1695 no es va acabar la construcció del temple actual, sota l'advocació de la Mare de Déu dels Socors; la quarta capella de l'esquerra és la de sant Nicolau de Tolentí, també anomenada de les Set Capelles i de santa Rita.
Lluna en creixent
A l'hort es pot sembrar farratge, favó, alfals de primavera i xítxeros primerencs, i trasplantar lletugues i carxofes; i seguim collint mongetes, tomàtigues, pebres, albergínies; i trasplantar les cols de cabdell i de pinya de col, lletugues, endívies, bledes. Podem començar a fer planters de flors, com són els pensaments, llevamans, etc. Convé collir les garroves, i figues, encara, i acabar d'espolsar les ametlles. Comencen les fruites de tardor: pomes, codonys, magranes, caquis, que, a poc a poc van canviant de color. També el camp agafa unes tonalitats diferents, i les persones semblen envoltades d'una aureola de melancolia: avançam cap a la tardor i això es manifesta en tots els sentits en la natura.
L'exaltació de la Santa Creu (14)
La Veracreu o Santa Creu, és a la qual va ser executat Jesús de Natzaret; en el cristianisme es considera una relíquia de primer ordre. La llegenda diu que l'emperadriu Elena de Constantinoble va fer enderrocar el temple dedicat a Venus que es trobava al Mont Calvari on suposadament Jesús havia mort en la creu. Ara bé, aquest mont -el Gòlgota- no va existir mai, ja que no hi ha cap promontori prop de Jerusalem. S'hi varen trobar tres creus i per esbrinar quina era la de Jesús -la Veracreu-, santa Elena va ordenar que duguessin un home mort, i va ressuscitar en posar-lo damunt la Veracreu. Aquesta relíquia va anar a parar a diversos llocs, fins que un 14 de setembre va retornar a Jerusalem; d'aquí la data de la celebració. Il·lumina la vida dels cristians: és esperança, victòria, compromís i resurrecció.
Mostir Vell
Un lector d'aquest Costumari ens va demanar sobre aquest topònim, l'origen, com s'havia d'escriure. Tot d'una consultàrem a la persona que més sap de toponímia d'aquest país: el savi Cosme Aguiló, santanyiner i membre de l'IEC. S'ha d'escriure es Mostir Vell, perquè l'ètim és el llatí MONASTERIU, llatí vulgar MONESTERIU, que va donar monestir i, per síncope, mostir, pronunciat mustí. El 1425 els monjos permutaren aquest conjunt per les terres llindars al monestir de la Mare de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a Catalunya. A partir d'aquest moment, el monestir de Bellpuig d'Artà esdevé casa de pagès. Des de el 1999 és una propietat pública, pertanyent al Consell Insular de Mallorca€ "A uns cinc-cents metres a mà dreta es troba es Mustí Vell, un edifici erigit pels franciscans al segle XV on estigueren fins la primera meitat del segle XVII, quan es construí l'actual convent al poble d'Artà."
Recomanacions
Avui, a l'Església de Cas Concos (21 h), es presentarà la Miscel·lània dedicada al núm. 200 de Coses Nostres, coordinada per Josep Grimalt i Antònia Vaquer. Enhorabona!. L'OCB i l'Ajuntament de Binissalem han convocat l'edició núm. 23 del concurs de gloses "Festa des Vermar 2019"; fins dia 19 hi podeu enviar les gloses.
