Entre la plena i el minvant
Per sant Bernat (20) és un bon moment per fer saó per a la sembra de les patates tardanes. Per sant Bartomeu (24) l'oliva que cau ja té oli, per això el bestiar ja no pastura dins els olivars. A finals de mes ja tanquen dins la soll els porcs per engreixar. Convé preparar el cubell, les bótes, els barrals i tots els estris necessaris per fer vi, fonyador, premsa, etc. Convé revisar l'estat de les teulades i arreglar els desperfectes abans de les pluges de les darreries d'estiu. Convé posar a recer la llenya que s'ha assecat amb la calor perquè no es podreixi.
Sant Bernat de Claravall (20)
Patró de Sant Bernat de la Real. Se'l representa amb l'hàbit blanc i el cap rapat amb una cinta prima de cabell, mitra als peus -símbol de rebuig als nomenaments-, dimoni encadenat, un ca roig o blanc tacat de roig -en recordança del somni de la seva mare que un ca guardaria la casa de Déu i lladraria contra la malignitat-, llibre de la Regla -perquè ell fundà l'orde i n'especificà les normes- i un eixam per la suavitat de la seva doctrina i caràcter. Va fundar l'orde del Cister, i és l'advocat dels apicultors. A principis del s. XX els germans religiosos de Sant Bernat adornaven l'altar amb cossiols d'alfabeguera i, abans o després de besar el sant, els pelegrins n'agafaven un brotet i "feien mal bé els cossiols"; així fou com varen començar a cultivar-ne i a donar-ne un brotet als visitants... i així es va estendre per tota l'illa. L'alfabeguera forma part dels "perfums de la festa", suau i sensible; es creu que aquella dona que en du un penjoll devora el cor, tindrà ben aviat un enamorat que li anirà al darrera; o bé que no tindrà mal de cor.
Sant Bartomeu (24)
Festes patronals de Capdepera, Consell, Jornets, Montuïri -surten els Cossiers-, ses Salines, Sóller, Valldemossa, s'Illot, Randa i Cas Canar -Sencelles-. D'origen hebreu, el seu nom significa "fill de Ptolomeu". Va viure al s. I i fou apòstol de Jesús; predicà a l'Índia on va patir martiri. És el protector dels sastres, pelleters, enquadernadors, carnissers, fabricants de guants. El seu atribut és el ganivet amb què fou esquarterat viu; moltes vegades du la seva pell damunt el braç. El Bartomeu dels evangelis sinòptics era probablement el patronímic de Natanael, nomenat així únicament en l'Evangeli de Sant Joan. Natanael, per tant Bartomeu, va conèixer Jesús gràcies a Felip; en veure'l, Jesús digué: "Vet aquí un veritable israelita on no hi ha falsedat". De la seva vida, després de la Pentacosta, no se'n sap res. Segons la tradició va morir decapitat.
La lluna (III)
És molt possible que el temps canviï quan canvia la fase lunar. No és una norma exacta, però molta gent ho creu. Els primers quatre dies del creixent assenyalen el temps que regnarà les quatre setmanes lunars del mes. En els quarts, que és quan la lluna va creixent o minvant, apareixen "les banyes de la lluna", i el refranyer és ben explícit: "Lluna amb banyes, terra mullada"; o bé "Lluna amb banyes cap a la mar, dur vent i tempestat". Però també el refranyer ens apropa i ens fa més familiar la lluna: "La veritat és com la lluna: com és a prop més enlluerna"; "Lluna ajaguda, mar remoguda"; "Lluna tapada, boira o arruixada"; "Lluna amb corona, aigua dona"; "Lluna morta, aigua a la porta"; "Lluna voltada, pluja o ventada"; "El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer"; "La lluna amb cèrcol, porta vent"; "Lluna amagada, hi haurà tronada"; "Lluna amb rotlo, senyal d'aigua"; "Lluna blanca, bon temps canta"; "Lluna brillant, bon temps per endavant".
L'aigua, la mar... (III)
Homer, a l'Odissea -s. IX-VIII aC-, narra una de les grans epopeies de la humanitat: el retorn d'Ulisses. Per això haurà de passar per mars desconeguts, llocs exòtics, i s'haurà d'enfrontar amb intel·ligència i astúcia a proves molt dures i afers amorosos que mai no havia imaginat per poder tornar a Ítaca. Hagué de suportar les monstruoses i voraces sirenes amb els seus cants enigmàtics i provocatius que atreien els vaixells cap a les roques -posà cera a les oïdes dels seus homes-; navegà a la deriva durant dies, aferrat al pal del vaixell, hagué de suportar la ira de Posidó... Tal vegada aquesta epopeia ens recorda la vida mateixa de les persones: el retorn continuat cap allà d'on venim i d'on som. Per això, quan una persona major es traslladada del seu lloc habitual -per necessitats familiars, perquè estigui en companyia, etc.-, es diu que és com si trasplantassis un arbre ja vell i que mai ja no podrà arrelar en cap altre lloc. També, quan una persona es fa major, sempre vol retornar al seu lloc on va néixer, créixer i tenir les primeres experiències vitals. Fa gairebé 3000 anys que ens ho ensenyaren.
Recomanacions
Dilluns (19) és el Dia de l'Assistència Humanitària; també és el Dia de la Fotografia. Divendres (23) és santa Rosa de Lima, patrona de les famílies nombroses; també és la Festa de les floristes i les infermeres.
